No recorda el dia exacte, ni tan sols el mes ni l'any, però Shulem Deen sí que reté la sensació d'aquell matí que es va llevar sentit que havia perdut la fe. De mica en mica es va anar qüestionant els pilars que, erigits sobre una interpretació radical dels preceptes del judaisme, fins aleshores havien fonamentat la seva vida. Temps després el van expulsar de la seva comunitat, una petita ciutat anomenada New Square a 50 kilòmetres al nord de Nova York i habitada exclusivament per membres del col·lectiu skver, una de les sectes hassídiques més fonamentalistes dels Estats Units. Deen no va ser el primer expulsat. Sí que va ser, però, el primer repudiat per heretgia. Ho explica al seu llibre Los que se van no regresan (Capitan Swing, 2021).
L'error d'un funcionari
New Square va ser fundada a inicis dels anys cinquanta del segle XX pel gran rabí de Skver, Reb Yankev Yosef Twersky, descendent de les dinasties hassídiques de Txernòbil i Skver. Deen narra que quan el rabí va baixar del vaixell que el va portar fins a Nova York, el primer pensament que li va passar pel cap va ser tornar a pujar-hi i regressar a casa. Lluny d'això, va acabar creant el seu propi shtetl (poblat jueu) als Estats Units. Una petita ciutat que actualment té més de 7000 habitants, tots pertanyents a la comunitat skver. Una vila rural que Yankev Yosef Twersky va voler anomenar New Skvira, però que el funcionari que va realitzar el registre, per error o per desídia va inscriure com a New Square.
Els pares de Shulem Deen eren una parella de hippies. Eren els anys setanta i en la seva cerca de l'espiritualitat i el sentit de la vida, les seves creences van anar evolucionant fins que es van establir a New Square unint-se als skver, una comunitat on està prohibit veure la televisió, llegir el diari o escoltar la ràdio. On els nens només estudien la Torà i difícilment acaben parlant anglès. Els matrimonis son pactats tenen l'obligació de tenir molts fills. Deen va aconseguir entrar en fòrums d'internet i donar-se compte de la seva situació, va començar a publicar un bloc, va ser expulsat de la comunitat. En aquell moment estava casat i tenia cinc fills, tres nenes i dos nens. No els ha tornat a veure mai més.
Shulem Deen de nen a la comunitat hassídica de New Square
Una novel·la que va ser una biografia
"Com explico al llibre em van expulsar, però jo ja feia temps que li donava voltes a la idea d'abandonar la comunitat. I un dels motius pels quals volia deixar enrere tot aquell món era per poder escriure. Volia escriure", ens descobreix Shulem Deen a través de Zoom des del seu apartament al barri de Brooklyn de Nova York. Una vegada ja fora de la comunitat, Deen va començar a escriure una novel·la, va ser el seu agent literari qui li va suggerir que escrivís sobre el seu passat a New Square.
"Al principi no em va convèncer la idea. Volia publicar un llibre que, més enllà del meu testimoni, tingués un valor literari. Però a força que m'insistís, vaig començar. I la veritat és que com més escrivia més còmode em sentia amb la meva història. A més a més, em vaig adonar que, seguint les normes més bàsiques de la literatura, era un relat que tenia una introducció, un nucli i un desenllaç. Va ser així com va sorgir Los que se van no regresan".
Shulem Deen nega que l'escriptura del llibre fos un procés terapèutic. Potser alliberador però no guaridor. "Quan participo en col·loquis i xerrades (Deen és membre de Footsteps, organització ubicada a Nova York que ajuda als jueus que abandonen les seves comunitats hassídiques en la seva transició vital) sempre dic a aquells que em comenten que volen fer de l'escriptura una teràpia que no ho facin. Si algú necessita una teràpia per entendre's i trobar-se millor, el que ha de fer és anar a teràpia amb un especialista".
El preu més alt
Shulem Deen ha tornat diverses vegades a New Square des que el van expulsar. Afirma que en les seves últimes visites la gent ha estat molt amable i afable. "Fa molt de temps que en van expulsar de la comunitat. Fins i tot fa molt de temps que vaig publicar el llibre. A Catalunya ha aparegut ara, però jo el vaig escriure fa 15 o 16 anys. La gent oblida l'origen de les coses, ja no recorden per què em van fer fora. Al principi sí que era més complicat, ara ja no. En els darrers dos anys he anat diverses vegades a celebracions familiars, perquè encara tinc gent estimada allà, i sempre, tothom, m'han tractat molt bé".
Entre la gent estimada que Shulem Deen manté a New Square es troben la seva exdona i els seus cinc fills, a ells, però, no els ha vist des que el van expulsar de la comunitat. "Amb la meva exdona la relació és del tot inexistent, no he tornat a parlar amb ella des que vaig marxar. I dels nostres cinc fills, només he tingut un mínim contacte amb la segona de les tres noies. Ella és l'única. Ens enviem missatges a través del mòbil de tant en tant i també m'ha enviat fotos de la filla que ha tingut. Ja sóc avi però no he vist mai en persona a la meva néta. Sens dubte, haver perdut tot contacte amb els meus fills ha estat el preu més alt que he hagut de pagar. Si hagués sigut conscient de les conseqüències, hauria renunciat a la meva vida per poder seguir al seu costat".
Shulem Deen ha perdut tot el contacte amb la seva exdona i els seus cinc fills. (Foto: EFE)
Les normes del flirteig
La vida de Shulem Deen fora de la comunitat no va ser gens fàcil al principi. Acostumat a viure en una comunitat aïllada regida per normes estrictes, ho va haver d'aprendre tot: no sabia com buscar pis, no sabia com buscar feina... "Pitjor encara, vaig aterrar a Nova York el 2008, en plena recessió econòmica. Estava arruïnat, no tenia un duro. Durant un temps vaig viure al carrer. Me'n vaig sortir".
Més difícil va ser aprendre les normes del flirteig. "Se'm va fer extremadament complicat entendre les normes de l'amor en llibertat". Deen procedia d'una comunitat extremadament conservadora i no tenia ni idea de com havia de fer per demanar per sortir a una noia. "L'amor és el més important de la vida. Volem grans cases, tenir molts diners, bones feines, però el més important sempre és l'amor. Fins i tot en un entorn tan greu com el dels camps de concentració de l'Holocaust, la gent s'enamorava".
Shulem Deen és feliç. Té pis, una bona feina i, des de fa dos anys, una parella que ja ha assimilat el seu passat. "Evidentment, no va ser fàcil per a ella però ja és una etapa que ja hem superat. No és gaire difícil saber sobre mi. Em dic Shulem, que no és un nom gaire habitual, i Internet en va ple d'articles sobre la meva vida. Jo li vaig explicar, però també li vaig suggerir que llegís sobre mi i que llegís el meu llibre. Ho va fer. Estem molt bé junts".
Los que se van no regresan és un dels millors testimonis mai escrits sobre algú que ha abandonat una comunitat hassídica. (Foto: EFE)
Un home amb fe
Los que se van no regresan va ser un dels primers i dels millors relats sobre joves hassídics que han abandonat les seves comunitats. Ara son diverses les referències bibliogràfiques que hi ha. No només això sinó que també s'han rodat documentals i fins i tot una sèrie tan popular com Unorthodox. "Quan jo vaig escriure el llibre no hi havia referents, no hi havia altres joves que, com jo, haguessin escrit un llibre sobre les seves experiències deixant enrere la seva comunitat hassídica. M'agradaria creure que he estat d'ajuda als escriptors que han vingut després. En un altre sentit, crec que el meu llibre té el tret distintiu d'haver estat escrit per un home. No sé per què, però la majoria d'històries tenen com a autores a dones".
De la comunitat hassídica Shulem Deen elogia diverses coses. "Allà es té molt clar quin és el sentit de la vida. De la mateixa manera és una vida extremadament ordenada, des que et lleves fins que te'n vas a dormir, un dia rere l'altre tens molt clar què faràs perquè sempre fas el mateix". Però el que més valora és juntament el sentit de comunitat. "A la societat moderna no existeix, pero a New Square el concepte de comunitat existeix, és real, tothom es coneix i tothom s'ajuda".
Shulem Deen és un home del tot diferent del que vivia a New Square. Un home que no creu en Déu. "Però sí que tinc fe. Fe en la humanitat".