Sergio Dalma (Sabadell, 1964) està de celebració amb Treinta... y tanto (Sony), un nou disc per commemorar tres dècades als escenaris, al qual seguirà una gira l’any 2020. L’àlbum inclou sobretot grans èxits, actualitzats i tornats a gravar de manera que sonen gairebé com peces noves, explica a l’ACN, però també tres noves cançons a manera de tast “del que pot ser el futur immediat” de l’artista. En clau de present, Dalma no és aliè a “la situació” políticament complicada que es viu al seu país. I apunta a la classe política: “Quan notes que la societat està patint, com ara, et sents molt decebut dels polítics que tenim, d’una banda i de l’altra”. La seva suggerència, “calmar la situació, buscar el diàleg i l’apropament”.

No en va, Sergio Dalma ha inclòs en la selecció de cançons de tota una trajectòria Bandera Blanca. “Amb tot el que estem vivint ara, és una cançó que escolto i em dona un bon rotllo, sensació de pau. (...) Al final, necessitem calmar la situació, els ànims, buscar molt el diàleg i l’apropament”, reflexiona en conversa amb l’ACN per a la promoció del seu nou disc 30... Y tanto.

El de Sabadell no és aliè als dies políticament intensos que es viuen a Catalunya i l’Estat i això que, ho admet, mai s’ha sentit atret per la política. “Però quan notes que la societat està patint com està patint ara, et sents realment molt decebut dels polítics que tenim, tant d’un lloc com d’un altre”. Dalma es demana per què “no s’asseuen a una taula per posar remei”, però constata que per ara no està sent així. “Produeix molta tristesa i impotència”.

Grans èxits que semblen “nous”

Per celebrar els seus trenta anys com a Sergio Dalma, Josep Sergi Capdevila (el seu nom real), va voler revisitar les cançons que han estat “la columna” de la seva carrera. Un exercici que ja va fer amb un recopilatori el 2004, però que ara ha comportat tornar a gravar les cançons amb nous arranjaments i producció, de manera que “al final s’han convertit en cançons noves”, considera el músic. Entre elles n’hi ha algunes de no tant populars, però Dalma les hi ha volgut donar “una oportunitat” perquè a ell l’han marcat i per la “vigència que poden tenir ara”, com la mateixa Bandera blanca, El mar de tus caricias o Bajito y al oído.

Al mateix temps, Dalma ofereix una “pinzellada” del què podria acabar sent un nou àlbum, i per això ha inclòs al disc tres cançons noves (Donna, El diablo en el cuerpo i Joven loco desalmado). La particularitat d’aquestes tres peces, composades per encàrrec, és que Dalma va escollir entre propostes un pel allunyades del seu registre. “Va caler dir que no eren per Sergio Dalma sinó per un artista nou que començava, i així ens van arribar coses més arriscades per provar”, confessa.

De totes maneres, matisa que les noves “provatures” no desnaturalitzen el seu so. “Tinc un públic darrere, està bé que el sorprenguem però sense tornar-nos bojos; no em veig cantant reggaeton”, diu somrient. “Penso que hem donat un pas endavant important, hem sorprès la gent, però sense perdre l’essència”, rubrica.

Quant a les lletres, el cantant destaca la de Donna, una cançó d’amor “d’un cantant que sempre ha cantat a l’amor” però que, remarca, no és una balada i a més està escrita “amb molt de respecte”, i en certa manera fent seu l’eslògan feminista de ‘no és no’.

Amb cançons de tota una trajectòria però també amb noves peces, el disc de Dalma mira tant al passat com al futur. En aquest sentit, l’artista admet “l’addicció” que provoca la seva professió. “És difícil prendre la decisió de penjar les botes, aquesta feina enganxa molt”, diu. No obstant això, el cantant tampoc vol arribar a “passejar-se” de molt gran pels escenaris. “Perquè el dia que no tingui aquesta connexió amb el públic i que no pugui fer el concert que vull fer, ja no ho gaudiré”, assegura.