"L'endemà del confinament no ens despertarem en un món nou, sinó exactament en el mateix en el qual vivíem, per bé que encara serà una mica pitjor". Així de contundent, fent gala de la seva crua i sovint titllada de fosca manera de veure el món, Michel Houellebecq apareixia ahir en escena amb una carta llegida a l'emissora France Inter i titulada "Una mica pitjor".

Mostrant-se contrari de tots els qui afirmen que el coronavirus farà que res ja no torni a ser com era, el més influent i polèmic autor de la literatura francesa contemporània considera: "Res no canviarà perquè ja fa temps que va començar a fer-ho; Occident no serà eternament la zona més rica i desenvolupada del planeta. Tot això s'ha acabat, però ja fa temps que va acabar-se, per tant, no és cap primícia".

Michel Houellebecq

És Michel Houellebecq pessimista, però? Com ell mateix afirma a l'extravagant documental El secuestro de Michel Houellebecq, no. Senzillament es dedica a observar i descriure el que l'envolta: "Si la realitat és pèssima, la meva feina és dir-ho com l'observo, per tant, el que en realitat soc és un narrador fidelment realista al que veig", afirmava en aquell documental. Amb la crisi del coronavirus es mostra igual, o fins i tot lleugerament optimista, ja que segons relata a la carta, "el coronavirus és una gran oportunitat per a l'obsolescència que des de fa anys colpeja les relacions humanes".

Com passa en totes les seves novel·les, qualsevol text de Michel Houellebecq filtra sempre altes dosis d'humor negre enmig de paràgrafs aparentment crus o inflamables, per això no és d'estranyar que la carta comenci fent una apreciació tan certa com impactant en les darreres setmanes: "D'ençà del coronavirus, la immensa majoria de correus electrònics que envia la gent de la meva edat no són per res en concret, sinó senzillament per comprovar si l'altra persona està viva o morta".

Menystenint la Covid-19, el virus que ha estat capaç de congelar el món durant més de dos mesos, l'autor de Plataforma opina que "el coronavirus és una amenaça angoixant i avorrida, ja que es tracta d'un virus banal, gairebé sense qualitats". L'única qualitat que atribueix a la pandèmia és la d'haver accelerat i posat de manifest, tot d'una, petites mutacions en la nostra manera de viure, ja que com ell mateix afirma, "des de fa anys totes les evolucions tecnològiques han tingut com a objectiu reduir les relacions entre la gent, sigui a partir d'una massiva oferta audiovisual de pagament que provoca menys cues als teatres i als cinemes o, evidentment, a partir de coses com el teletreball, les compres per internet o les xarxes socials".

coronavirus França EFE

La carta llegida pel novel·lista francès acaba amb una freda reflexió sobre les defuncions del coronavirus, el triatge a les unitats de cures intensives de quines persones malaltes mereixen viure o morir i, sobretot, la poca dignitat d'aquestes morts. "Hem vist com les víctimes eren enterrades de forma gairebé clandestina, sense testimonis i després d'haver mort soles en un hospital, convertint éssers humans en poca cosa més que un número més: xifres en estadístiques".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat