No sé en quin moment vam començar a parlar com si tots dirigíssim multinacionals. Una noia estampa una frase en una samarreta i anuncia el seu primer drop. Quin drop, Maria? Que has fet una samarreta! Un noi obre una botiga en línia de fundes de mòbil i es presenta com a fundador i director executiu d'una empresa que consisteix en ell, el seu ordinador i una subscripció a Canva. I escolta, que em sembla fantàstic que la gent tingui iniciatives i es guanyi la vida com pugui, però potser no cal convertir cada botiga d'Instagram en una empresa emergent de Silicon Valley.
La llengua hi té molt a veure. Perquè les paraules que fem servir no són innocents. No és el mateix dir que has venut vint samarretes que anunciar que has fet sold out del teu primer drop. En el primer cas, has venut vint samarretes. En el segon, sembla que hagis col·lapsat el mercat tèxtil internacional. No és el mateix tornar a tenir existències que anunciar un restock. Ni fer una fotografia dels teus productes que preparar una campaign. Ni tenir una idea que construir un concept. Hem après a posar noms en anglès a coses que ja existien i, de passada, a cobrar-los una mica més cars.
I després hi ha la litúrgia. Perquè avui no n'hi ha prou de vendre alguna cosa: has de tenir un relat. Un storytelling, perdó. Has de compartir el behind the scenes, explicar els teus valors, ensenyar el procés creatiu i agrair a la teva comunitat que t'acompanyi en aquesta aventura. Tot plegat per anunciar que has fet una tassa amb una frase escrita. Una tassa preciosa, segurament, però una tassa.
El més fascinant és que aquesta febre empresarial ha arribat fins i tot a les aficions. Abans la gent feia ganxet, pintava aquarel·les, cosia, cuinava o escrivia poemes dolents. Ara té side projects. Si fas ceràmica, has de crear una marca. Si t'agrada cuinar, has de generar contingut. Si fas quatre dibuixos, has de preparar una col·lecció. Sembla que dedicar temps a una cosa que no et genera ingressos sigui desaprofitar el teu potencial. Que no pots fer una bufanda per a la teva àvia sense estudiar abans si té sortida al mercat?
I aquí apareix una altra espècie fascinant: el mentor. El gurú que publica llibres sobre emprenedoria, imparteix conferències sobre lideratge i et ven cursos per aprendre a tenir èxit empresarial. N'hi ha que fins i tot han convertit la felicitat de l'empresari en un mètode comercial. I és que el negoci d'ensenyar a fer negocis és extraordinari: no cal que venguis samarretes, només que convencis els qui en venen que necessiten els teus consells. Al final, els únics que tenen l'èxit garantit són els que cobren per explicar-te com aconseguir-lo.
No tinc res contra els negocis petits, ni contra qui intenta guanyar-se la vida venent allò que fa. Al contrari. El que em fascina és aquesta necessitat de revestir qualsevol activitat d'una èpica empresarial que no li correspon
Mentrestant, ens venen la llibertat de ser el nostre propi cap com si fos l'aspiració universal de la humanitat. Treballar els caps de setmana, respondre correus a les onze de la nit i convertir cada estona lliure en una oportunitat per facturar. Tot això, és clar, acompanyat d'una frase motivacional sobre perseguir els somnis. Com si tenir una nòmina, plegar a una hora decent i no pensar en la feina fins a l'endemà fos una derrota personal.
No tinc res contra els negocis petits, ni contra qui intenta guanyar-se la vida venent allò que fa. Al contrari. El que em fascina és aquesta necessitat de revestir qualsevol activitat d'una èpica empresarial que no li correspon. Hem substituït els oficis per identitats, les aficions per oportunitats de negoci i les paraules de tota la vida per anglicismes que semblen trets d'una conferència de màrqueting.
Potser hauríem de recuperar el dret a fer coses perquè sí. A pintar quadres que no comprarà ningú, a escriure poemes que no publicarem i a fer manualitats només per distreure’ns una mica i tenir una afició que no necessiti un logotip, una estratègia de comunicació ni una pàgina web.
I si no ens en sortim, tranquils, que no haurem fracassat! Haurem après moltíssim, podrem fer un rebranding i, és clar, tornarem a començar. I si tornem a fracassar, sempre ens quedarà l'última oportunitat de negoci: fer-nos mentors i cobrar per explicar als altres com assolir l’èxit després d’un fracàs, que això és molt potent i ven molt.