El Born CCM presenta una exposició original sobre la transició: "La democràcia al carrer. Fotografia política del col·lectiu SE-GRÀ, 1977-1980". En aquesta exposició no s'hi pot trobar cap fotografia del Rei, ni d'Adolfo Suárez, ni de les Corts franquistes, que són les imatges icòniques d'aquells anys. A les fotografies exposades s'hi veu, sobretot, gent. Gent treballant, gent assistint a actes culturals, però, sobretot, gent reivindicant. SE-GRÀ va voler captar la força de la gent en uns moments de gran agitació, i van aconseguir-ho. Les seves fotos són la viva imatge d'una Catalunya que va empènyer el procés polític cap a la democràcia. Una Catalunya que va lluitar per la llibertat d'expressió, per l'amnistia, per l'autogovern, pels drets laborals, per les escoles bressol, pel dret a l'avortament... Una Catalunya amb protagonisme col·lectiu que volia decidir el seu destí. Aquesta exposició, organitzada per l'Ajuntament de Barcelona, ha estat comissariada per Isabel Segura, que ha aprofitat les fotografies de SE-GRÀ, dipositades a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Tot va començar a Can Costa, a la Barceloneta
Un dia de novembre de 1977 tres aficionats a la fotografia es delien amb un àpat de peix a Can Costa, a la Barceloneta. A la taula veïna hi havia la Joan Baez, que havia vingut a Barcelona per donar un concert al cap d'un parell de dies. Van decidir fer-li una fotografia, sortir corrents a revelar-la i oferir-la a algun diari. Van aconseguir que la comprés El Correo Catalán, que la va posar en portada al dia següent. Això els va animar i van començar a dedicar-se de forma semiprofessional al fotoperiodisme. El seu somni era crear una gran agència, a l'estil de la Magnum, i van triar el nom de SE-GRÀ, com a abreviatura de "Serveis Gràfics". I van decidir no signar personalment les fotografies, per tal de crear una marca d'estil col·lectiva. Sempre van barallar-se perquè els diaris publiquessin les seves imatges amb la signatura SE-GRÀ. Així apareixerien a capçaleres com Mundo Diario (i el suplement Mundo Laboral), així com publicacions de grups més militants com Lucha Obrera, de Comissions Obreres. Com que la majoria de les fotografies eren per a premsa en blanc i negre, usaven poc el color, però a l'exposició es presenten algunes fotografies en color impressionants. Però el col·lectiu va tenir una vida curta perquè el tancament del grup Augé, que s'havia interessat per la seva tasca, els va deixar sense feina (de fet, van tenir molts problemes per cobrar les publicacions en premsa perquè el grup estava en crisi). SE-GRÀ es va disoldre i no van tornar a treballar de forma coordinada en aquest camp.
De la SEAT a la Nova Cançó
Els de SE-GRÀ van ser els grans fotògrafs dels conflictes laborals catalans, especialment els del tèxtil i els de la SEAT. En uns anys en què la conflictivitat laboral era altíssima, aquests fotògrafs van voler documentar, des dels tallers, les fàbriques i les mobilitzacions, l'articulació d'un moviment obrer altament combatiu. I van deixar constància, també, de la violenta repressió de les forces de seguretat de l'Estat contra aquest. També van interessar-se per la cultura democràtica, i entre les seves fotos hi trobem concerts de Lluís Llach i de Pi de la Serra o fins i tot recitals poètics de Pere Quart. De forma no tan sistemàtica van retratar moments clau de la transició a Catalunya: van fotografiar un gran míting de Fuerza Nueva al Palau d'Esports, però també la gran festa anarquista de 1977 a Montjuïc, en què va intervenir Federica Montseny, o l'incendi provocat de l'Scala, un tèrbol muntatge policial que va servir per desprestigiar la CNT.
Uns avançats
El col·lectiu SE-GRÀ pensava molt com fer les seves fotografies. Expliquen amb humor que discutien el mètode per fer les fotografies o quines de les fotografies havien de presentar als diaris, tot i que sovint "els editors acabaven triant la pitjor de les que li portàvem". Una de les coses que tenien clares és que en els actes col·lectius calia reflectir el protagonisme col·lectiu. Expliquen que quan feien fotos de nit sincronitzaven els flaixos per poder arribar a captar realment la multitud. També estaven interessats en captar els processos històrics sencers i no moments aïllats, i per això, tot i que treballaven amb sistemes analògics, cars, disparaven moltes còpies. Volien, a través de la seva fotografia, captar el protagonisme que tenia la gent del carrer en aquell procés històric. I van interessar-se per temes que avui en dia són d'absoluta actualitat. Van preocupar-se pels marroquins que treballaven a Catalunya en un temps en què la immigració no interessava a ningú, però també van treballar en un gran reportatge sobre els catalans que anaven al sud de França a la verema. Van preocupar-se molt per les dones i van fer moltes fotografies d'actes del moviment feminista o fins i tot del moviment gai.
Un llegat impressionant
Fa un parell d'anys Isabel Segura, interessada en la història del feminisme català, va conèixer la tasca de SE-GRÀ i va entrar en contacte amb ells, perquè eren dels pocs que disposaven de moltes fotografies de dones obreres. Va tenir ocasió de veure el seu arxiu, composat per 10.000 fotografies, en un domicili particular. Ells se sentien molt orgullosos de la feina feta, però van comentar-li que estaven pensant en dipositar els negatius i les còpies a alguna institució perquè els faltava espai per guardar-lo. Va ser Isabel Segura qui els va suggerir de posar-se d'acord amb l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, que va interessar-se en aquests materials i des de fa un any els custodia. La ciutat pot estar satisfeta tenir aquest fons al seu arxiu fotogràfic, que es pot contraposar a d'altres visions de la ciutat i del període, molt més oficialistes, com les dels Pérez de Rozas. Esperem que aquesta exposició serveixi per a donar a conèixer el fons SE-GRÀ, alhora que per reforçar una nova anàlisi sobre la transició, ara més necessari que mai.