Inmaculada Salinas (Guadalcanal, 1967) dedica una sèrie a Santa Eulàlia. La copatrona de Barcelona va patir tretze martiris, un per cada any que tenia quan va ser condemnada per no renunciar a la fe cristiana. Així doncs, la sèrie de l’artista andalusa consisteix en tretze obres, totes elles titulades amb un mot relatiu a cadascun dels martiris. Aquesta sèrie es pot visitar fins a l’11 de juny a la Virreina de Barcelona sota el títol Veus al bosc.
El poder de la dona i la importància del temps
Visitar aquesta exposició és semblant a assistir a una òpera: llegir l’argument abans d’anar-hi no és un spoiler, sinó una ajuda per gaudir de l’espectacle. Salinas repeteix un conjunt de patrons en la seva obra que, si no es coneixen, dificulten la comprensió del missatge. Això sí, una vegada copsat el seu codi, es poden entendre les obres exposades. Per exemple, a l’obra Cárcel (2022) es poden detectar la majoria d’aquests patrons, és a dir que l’explicació d’aquesta obra es pot aplicar, en gran part, a la resta de treballs exposats.
Visitar aquesta exposició és semblant a assistir a una òpera: llegir l’argument abans d’anar-hi no és un spoiler, sinó una ajuda per gaudir de l’espectacle
És una peça formada per 115 dibuixos a llapis de color i fotografies sobre paper. Només llegint la cartel·la, ja s’endevina el vincle que estableix l’artista entre Santa Eulàlia i Antígona; dues nenes (sí, nenes) que van ser fidels als seus ideals tot i l’amenaça de mort. Aquesta relació, Salinas la construeix mitjançant fragments extrets de l’assaig La tumba de Antígona (1967), de María Zambrano. Tots els dibuixos tenen el mateix format i estan l’un al costat de l’altre. Salinas integra la repetició en el seu llenguatge creatiu. Aquests dibuixos es formen a partir d’unes fotografies d’arxiu i una gamma de colors que segueix la gradació de la típica capsa de llapis que tots hem tingut de petits.
D’entre tots els materials que conformen l’obra, costa de discernir què ha creat ella des de zero i què són reproduccions d’elements ja existents. Aquesta ambigüitat és intencionada, ja que vol dissoldre la frontera entre les diverses arts visuals. Al cap i a la fi, el que interessa a l’artista són els missatges que transmet; el poder de la dona i la importància del temps. El primer missatge s’explica mostrant fotografies del creixement d’una nena que supera els tretze anys. El segon missatge el marca indicant en cada impressió la data de creació. Per a Inmaculada Salinas, el temps que demana el seu projecte és primordial.
El que interessa a l’artista són els missatges que transmet; el poder de la dona i la importància del temps
Aquesta exposició, d’entrada gratuïta, ha estat comissariada per Joaquín Vázquez i ha comptat amb la col·laboració de Mónica Valenciano (coreògrafa) i Laura Vallés Vílchez (editora, docent, crítica d’art i comissària).