La ruta d'avui ens durà pels darrers contraforts dels Pirineus fins al Cap de Creus, on el mar abraça la muntanya. És una ruta d'una trentena de quilòmetres que ens guiarà per alguns dels paratges més macos i ferèstecs de la costa catalana, i que ens permetrà un contacte molt especial amb l'art català, des del romànic fins al contemporani, sense obviar el modernisme.

Sant Pere de Rodes. Fotografia: www.puidelescols.com. Viquipèdia.

Sant Pere de Rodes

La ruta d'avui comença a Sant Pere de Rodes. Des del Port de la Selva hi podeu arribar en cotxe, per la carretera local, o a peu, pel GR-11. Són 8 km d'una forta pujada. La visita al monestir val la pena per diversos motius. En primer lloc, està en un emplaçament magnífic, entre la muntanya i el mar i les vistes són fantàstiques (qui vulgui gaudir d'altres vistes estupendes, pot continuar la ruta fins al castell de Sant Salvador, a mitja hora de Sant Pere). Per altra banda, el conjunt arquitectònic té un gran valor artístic. Però hi ha un tercer motiu per no perdre's la visita: el monestir és un magnífic conjunt medieval, que ens pot ajudar a entendre com era la vida a l'edat mitjana. En alguns moments de la visita un pot sentir-se com un monjo d'El nom de la rosa d'Umberto Eco

Sota el pes del passat

Sant Pere de Rodes és un monestir benedictí carregat d'història: les primeres construccions van ser creades en època tardoromana, com demostren les excavacions arqueològiques. El monestir va començar a funcionar com a tal al segle IX, però l'estructura de l'edifici que es conserva és dels segles XI i XII. La llegenda assegura que va ser creat per uns monjos fugitius per preservar les restes de Sant Pere dels atacs dels bàrbars sobre Roma. A l'edat mitjana va ser un important centre polític i religiós. Els monjos van abandonar-lo a finals del segle XVIII, i el 1835 va quedar completament abandonat i va patir atacs vandàlics. L'església és l'element més espectacular d'aquest complex, per la seva grandiositat. Té planta de creu llatina, amb tres naus: les laterals molt estretes, fan que es reforci la sensació d'alçada. Sant Pere té dos claustres. El superior va ser molt malmès per les destruccions, però l'inferior està en condicions molt millors. Es manté dret un campanar del segle XII, d'estil llombard, i una torre de defensa, que probablement es va començar a construir al segle X. Qui ho vulgui, pot gaudir de visites guiades, però cal reservar-les amb anticipació.

Port de la Selva. Jean-Pierre Bazard. Viquipèdia.

El Port de la Selva

Molts dels turistes que visiten el Port de la Selva només visiten Sant Pere de Rodes, la principal atracció de la zona. Malgrat tot, val la pena aturar-se a aquest antic poble de pescadors, situat en un marc natural incomparable. Es pot fer un passeig fins l'església marinera de Santa Maria de les Neus, on podem contemplar una impressionant col·lecció de piles d'aigua beneïda. Aquest poble també és un lloc idoni per practicar el submarinisme. Per als que els agrada caminar, una magnífica opció és prendre el camí de ronda que ens porta del Port de la Selva a Cala Tavellera. És una caminada dura, que ens permetrà passar per algunes magnífiques platges gairebé desertes: tota una meravella en la massificada costa catalana.

Cadaqués. Fotografia: Gordito 1869. Viquipèdia.

Cadaqués

Del Port de la Selva a Cadaqués només tenim una dotzena de quilòmetres, per una carretera sinuosa que intenta esquivar els darrers contraforts dels Pirineus. Cadaqués és un dels pobles més espectaculars de la Costa Brava, tant pel seu entorn com pel seu casc antic, de nivis carrers laberíntics. Però Cadaqués també és una localitat amb un ric patrimoni arquitectònic modernista, concentrat sobretot al passeig marítim (cal destacar la casa dels Rahola, la Casa Blaua, i l'Escola Serinyana).  A la part superior del poble s'hi troba la bella església gòtica de l'Esperança, on hi trobem un magnífic retaule barroc. Es diu que el temple va ser construït amb les multes cobrades als pescadors que sortien a pescar en festes de guardar. I Cadaqués és un magnífic lloc per aturar-se a menjar. Josep Pla, que va dedicar un llibre a aquest poble, resaltava la qualitat dels seus productes: a l'hivern les garotes o eriçons de mar, a la primavera els musclos de roca, i a l'estiu les llagostes i els llobregants o llamàntols.

La Casa Museu Salvador Dalí a Portlligat

Dalí i Portlligat

A tan sols 4 km de Cadaqués hi ha el petit nucli de Portlligat. Portlligat va associat, inevitablement, a la figura de Dalí. L'actual Casa Museu Salvador Dalí va ser la residència i taller de l'artista fins que el 1982 es va instal·lar al castell de Púbol. Dalí va començar a residir a Portlligat el 1930; la casa en aquell temps era una simple barraca de pescadors: amb el temps Dalí la va anar ampliant i deixà l'empremta del seu geni a l'edifici. Es pot visitar tant la part de la casa on Dalí va viure, com el seu estudi. Allà el visitant quedarà sorprès per l'especial distribució de les estances, com la sala oval, i també per la sorprenent decoració que satura tots els espais. És necessari no limitar-se a visitar la casa, cal fer un passeig pel jardí i l'olivar que hi ha al seu costat, on Dalí va instal·lar-hi algunes de les seves característiques obres. Això sí, per visitar aquest espai, cal reserva prèvia.

Paisatge del Cap de Creus. Viquipèdia.

El Cap de Creus

Des de la Casa Museu tan sols queden 7 km fins al Cap de Creus, tot circulant pel Parc Natural. El Cap és una península que forma un promontori de 672 metres d'alçada, que es fon amb el mar. Es troba en una zona marcada per les fortes tramuntanes i per les grans onades, que han erosionat el paisatge fins a convertir-lo en una de les costes més retallades de Catalunya. És una zona amb grans penyasegats, moltes illes, esculls, cales inaccessibles... La duresa del paisatge ha anat associada una escassa presència humana a la zona, i això hi ha afavorit la presència d'una rica fauna, especialment d'ocells i d'animals marins. Aquest paisatge tan especial va ser aprofitat per al rodatge de la versió cinematogràfica de El far de la fi del món de Jules Verne. La torre que es va construir per fer el rodatge va ser destruïda posteriorment, per evitar el seu impacte sobre el paisatge.

Far del Cap de Creus. Fotografia: Isidro Jabato. Viquipèdia.

Fi de ruta al Cap de Creus

Sens dubte, el millor lloc per acabar la ruta és, justament, el Cap de Creus, l'extrem oriental de Catalunya. Hi ha un far del segle XIX a 500 metres d'aquest punt. Però en realitat en aquest indret ja hi havia hagut un far el 1385, per lluitar contra la pirateria. Es tracta d'un punt rodejat d'una natura excepcional i que sovint és batut per la tramuntana. Aquí hi ha un restaurant des del qual podreu gaudir d'un entorn excepcional. L'especialitat de la casa són els arrossos, els peixos al forn i també els currys. Un magnífic final, amb un gran horitzó, per a la vostra ruta.