Ja no és tan clar que l'aigua del mar sigui salada i la dels rius sigui dolça. Un terç dels rius de tot l'Estat té excés de sal... En algunes conques fluvials de la península Ibèrica —el torrent de Soldevilla a Sallent, la plana del riu Ebre o la regió de Múrcia—, alguns rius tenen salinitats tres o quatre cops superiors a la del medi marí. En el conjunt del continent europeu, la salinització relacionada amb l’activitat humana és cada cop més preocupant, però encara manquen directives de regulació.I això pot provocar greus impactes medioambientals, econòmics i de salut global. El pitjor és que és una tendència que no és fàcil de revertir. Es preveu que, en el futur, l’escalfament global, l’ús creixent d’aigua per al consum humà i l’explotació dels recursos naturals del sòl amb la mineria, l'agricultura i la ramaderia, agreujaran encara més el problema de la salinització dels rius. Aquest és el resultat d'un estudi realitzat per un equip d'experts, liderat pels experts Miguel Cañedo-Argüelles, membre del Grup de Recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM-UB) i de l’Institut de l’Aigua de la Universitat de Barcelona (IdRA), Ben Kefford (Universitat de Canberra, Austràlia) i Ralf B. Schäfer (Universitat de la Landau, Alemanya).
Impacte sobre els animals dels medis aquàtics
Alguns organismes moren per efecte de l’exposició a un medi aquàtic amb un excés de concentració salina. Els experts investiguen com la fisiologia dels insectes aquàtics s’altera en rius salinitzats, ja que han d’adaptar el metabolisme per regular la pressió osmòtica interna i adaptar-se a les condicions ambientals. Aquest procés d’adaptació té un elevat cost energètic i pot afectar les funcions vitals i causar el col·lapse dels organismes (fins i tot en aigües amb concentracions salines tolerables). Els autors també analitzen si altres espècies d’insectes aquàtics —més habituats a l’alta salinitat— solen habitar en els rius salinitzats perquè no toleren les aigües amb menys sals o per altres motius. Tot indica que aquestes espècies "salines" toleren perfectament les aigües poc salinitzades però sembla que colonitzen els hàbitats més extrems per evitar competidors i depredadors. Segons les conclusions, la resposta dels insectes aquàtics a les condicions del medi varia segons com avança el gradient de salinitat: en rius amb altes concentracions de sals, la població s’empobreix i disminueix el nombre d’espècies, mentre que en els rius amb menor salinitat els organismes salins són substituïts per espècies d’aigua dolça.
Foto: Rubén Ladrera. Universidad de la Rioja.
El bosc de ribera, afectat
El paisatge típic del bosc de ribera també és alterat per l’efecte de la salinització. A més concentració de sals en el medi aquàtic, menor activitat de descomposició de la fullaraca que prové del bosc com a resultat de la reducció de la població d’insectes que la fan servir d’aliment. També canvien les condicions de palatabilitat de les fulles de la vegetació de ribera —les sals dissoltes són absorbides pels arbres— i això també podria afectar la fauna aquàtica. En paral·lel, fongs i bacteris semblen mostrar mecanismes per mantenir la seva eficàcia fisiològica en rius amb alts nivells de sals.
Mesures urgents
"Es fa evident que la legislació actual sobre la salinització dels ecosistemes aquàtics és massa laxa i incompleta i encara manquen mesures de gestió efectives", subratlla Cañedo-Argüelles. "La mesura de gestió més important i urgent és establir concentracions límit d’ions en l’aigua per protegir la biodiversitat i la salut dels ecosistemes aquàtics". En l’actualitat, alguns països com ara Austràlia i els Estats Units han fet alguns avenços per regular el nivell de salinització en els rius, però el nivell de protecció és encara insuficient. Caldrà potenciar la col·laboració de tots els agents implicats per activar accions preventives i de gestió adequades i preservar així la salut mediambiental dels sistemes fluvials amenaçats pel greu problema de la salinització, alerten els experts.