El Parc del Fòrum de Barcelona va acollir dimecres la primera de les quatre jornades que el festival té programades al recinte, en què va comptar amb la banda londinenca Saint Etienne i la presència del líder de Pulp, Jarvis Cocker, com a grans reclams de la nit.
Anteriorment, va passar per l’escenari el grup de hip hop del Prat de Llobregat 7 Notas 7 Colores, amb un repàs de la seva discografia, amb atenció especial al cançoner de Hecho, es simple (1997), que precisament aquest any en compleix vint d'existència. També va ser el torn de la cantautora folk australiana Sophie Payten, coneguda artísticament com Gordi, que, tot i el nom, no té res a veure amb una aspirant a guanyar Objetivo Eurovisión, sinó que va oferir un bon concert de peces amb guitarra acústica i amb altres instrumentistes amb teclats i bateria que li donen el segell tan particular.
Però la sorpresa d’aquesta jornada, que va ser anunciada pocs dies abans, arribaria a l’amagat Heineken Hidden Stage. La presència del líder de Pulp, Jarvis Cocker, i el seu baixista, Steve Mackey, per presentar la seva nova proposta va acaparar tota l’atenció. "Dancefloor Meditations", el nom de la criatura. Un espectacle en el qual es vol donar resposta a diverses preguntes de la vida, com la por a la foscor, l'existència o no del ritme perfecte, com d’intens és l'amor o si simplement voldríem perdre el cap. Tot adornat amb freqüències sonores extremes i llums estroboscòpiques. Sense saber si tothom va tenir resposta a les preguntes, sí que es podria dir que la gent estava més que satisfeta de tenir a tot un mite com Jarvis al davant seu. L’autor de cançons tan recordades com Common People, This is hardcore, Disco 2000 o Do you remember the first time? continua movent passions per on passa, tot i que en els últims temps està més centrat en propostes experimentals, tal com demostra l’actuació d’ahir o la seva col·laboració amb el Chilly Gonzales al disc Room29, amb el canadenc al piano i l’anglès aportant la veu.
I els encarregats de tancar aquesta primera vetllada del festival van ser els britànics Saint Etienne. La cantant anglesa de la banda amb nom de ciutat francesa, Sarah Cracknell, acompanyada dels seus inseparables Bob Stanley (assidu a Barcelona a finals dels noranta al ja desaparegut Mond Club) i Pete Wiggs, va oferir un concert amb tot el pop elegant i ple de glamour de la banda, en què va interpretar temes del seu nou disc Home Counties amb molts de clàssics de la banda com You’re a in a bad way, He’s on the phone o Sylvie. Potser se'n van trobar a faltar d'altres, però és comprensible amb una banda d’una trajectòria tan extensa i que només amb el seu clàssic Good Humor (1998) podria oferir una actuació plena de hits.
Bona jornada, doncs, la de portes obertes que acostuma a oferir l’organització el primer dia del Fòrum, i que convida a seguir gaudint dels dies que queden. Avui és el torn entre altres dels barcelonins Mishima, l’americana Solange (germana petita de Beyoncé), Bon Iver (projecte del cantautor Justin Vernon), el rock soul d’Afgan Whings, la banda trash metal Slayer i els britànics The Damned, pioners del moviment punk, junt amb els Sex Pistols. Molts estils que faran que ningú es quedi insatisfet.