Adrián Álvarez (o SacMjj, el seu nom artístic) va passar més de quatre anys al carrer esperant una oportunitat, fins que una de les targetes que tant li demanaven li va valer una trucada. Ara és un dels imitadors de Michael Jackson més ben valorats; de fet, no són pocs els que diuen que és un dels millors que hi ha al món. A sobre de l'escenari, la gent embogeix, sobretot quan SacMjj reprodueix els gestos més icònics del rei del pop: el guant brillant, el barret negre, els primers udols llobatons de Thriller, el públic victoreja, el Moonwalk que mai no acaba. És una experiència gairebé religiosa tenir davant algú mort.

Aquesta setmana l'impersonator ha trepitjat el Teatre Poliorama de Barcelona amb l'espectacle I Want U Back, que acaba aquest diumenge amb el cartell de sold out. "És molt fort", diu Adrián. Smooth Criminal, Billie Jean, They don't care about us, Beat it, The way you make me feel o Black or White i altres clàssics del rei han reviscut de cop. Encara que és gairebé impossible imitar la totalitat de Michael Jackson, el xou ho resol d'una forma impecablement digna: DaBeat canta amb la seva veu gairebé idèntica i Adrián fa play back ballant amb gestos solts però sistemàticament estudiats. I succeeix la resurrecció.

michael jackson poliorama
SacMjj interpeta la figura de Michael Jackson a I Want U Back. / Teatre Poliorama

Tens o has tingut síndrome de l'impostor?

Realment, et diré que malgrat la quantitat de temps que he invertit en la imitació, sí que he sabut separar molt bé les dues parts.

T'ho pregunto perquè hi ha qui pot pensar que ser imitador és viure constantment a l'ombra de l'artista. Ser una còpia. Què n'opines?

És que, si jo no em crec Michael, no puc transmetre això al públic. Quan estic fent de Michael intento ser-ho sempre, dins i fora de l'escenari, perquè per a mi la imatge que dono és molt important. No ha estat difícil separar-lo, ni m'ha generat problemes per a res. Fins i tot m'ha ajudat, perquè he rescatat valors que crec que sense Michael no hagués pogut tenir.

Llavors, on acaba Adrián i comença Michael?

(Riu) Crec que és molt fàcil de contestar. Adrián és a casa seva, en el seu entorn íntim, amb amics, amb família, on puc ser jo el meu 100%. Allà és on és Adrián i on acaba. En quant surto d'aquest cercle i vaig a un escenari quan comença a sortir Michael. Encara que hi ha moltes coses de la meva vida que són igual a com era Michael en la seva vida privada. No estic tan allunyat del que era ell i de la seva naturalitat, i crec que això també és un punt a favor a l'hora de poder representar la seva figura.

SacMjj: "Michael és un àngel per com ballava o cantava, sino pel que hi ha darrere i no es veu"

Tu què sents per Michael Jackson?

Què no sento jo per Michael? Són molts sentiments. És que Michael per a mi és com un àngel; qualsevol persona que m'escolti diria que estic boig, però molts haurien d'aprendre de com era ell, de com estimava la seva gent, als seus fans; a les persones que eren a prop d'ell les feia sentir molt especials. Quan dic que és un àngel és per tot això; no per com se'l veia a l'escenari ni per com ballava o cantava, sinó per tot el que hi ha darrere que no es veu a simple vista. Per a mi és com si fos part de la meva família.

Tindràs alguna cançó que t'apassioni.

És una que no està en el xou i no és tan coneguda com les altres. L'escriu Michael en un moment molt dur en la seva vida, quan van començar les acusacions de pederàstia el 1993. Ell era a Moscou a la seva gira Dangerous World Tour, i acaba una maqueta per al joc de Sonyc 3 de Sega. I allà va néixer Stranger in Moscow. És una cançó que neix d'un sentiment dur i xocant en la seva vida, que diu molt del que està vivint en aquell moment. És la meva preferida de sempre.

Y n'hi ha alguna que detestis o que et molesti particularment interpretar? Per què?

Un fragment de Morphine, publicada a Blood on the dancefloor: HIStory in the mix (1997). L'àlbum té diverses cançons de l'àlbum de 1995 i va fer remixos per a disco, i en aquesta cançó hi ha un fragment que parla sobre el deverol. El deverol és un fort analgèsic utilitzat per a dolors aguts. Ell prenia aquest analgèsic perquè tenia molts dolors després de les cremades que va patir en els 80 a l'anunci de Pepsi i va començar a ser addicte als analgèsics. I quan li va passar tot això de les acusacions, per poder dormir i tranquil·litzar-se, en prenia molt; i és un crit de desesperació. Ell sabia el que s'estava fent, però no podia posar-li fi.

Si no tinc mal entès, vas començar actuant a la Gran Via de Madrid.

Ai, el carrer, el carrer... tinc molt bonics records del carrer, molt durs i molt dolents també; passes fred, gana i la policia no et deixa ballar perquè necessites permís. És un cúmul de sensacions molt gran. El carrer ha estat la meva mestra i mentora, m'ha ensenyat tot el que ara puc posar en pràctica a l'escenari. Estic segur que si hagués començat directament en un escenari no la tindria. La gent està passejant, a la seva bola, i tu has de buscar la manera de fer alguna cosa però no pots ensenyar totes les teves cartes. Has d'ensenyar alguna cosa perquè, en quant es parin, fer totes les altres coses i enganxar-los.

I com has arribat a omplir teatres?

En el moment en què Gonzalo em va veure va ser superbonic, em va demanar una targeta i no em vaig esperar que això tingués aquest desenllaç, perquè donava moltes targetes al carrer. Però en pujar a un escenari, ja em sentia amb totes les armes necessàries per poder afrontar un públic que ha pagat una entrada i que vol venir a veure'm

Com és el dia a dia d'un imitador d'algú gairebé inimitable?

Obro els ulls, m'aixeco, esmorzar... (rialles). No té cap misteri, com tots els éssers humans (rialles). Mentre esmorzo veig les notícies o alguna cosa, al mòbil, perquè el telenotícies no m'agrada: considero que els que surten en el telenotícies són uns mentiders i els diaris haurien de cremar-se tots. I no assajo diàriament, però sí setmanalment.

Això és molt?

T'explicaré una cosa curiosa: m'agrada veure els senyals i havia pujat en el meu Reels a Instagram un vídeo fent el Moonwalk i no m'agradava. I clar, abans de ser imitador, soc fan de Michael i com a fan no em veig amb ulls d'imitador. No sabia per què no m'agradava. Al cap de poc temps d'haver-lo pujat, vaig veure un vídeo de Michael comparat en dues èpoques. Tinc una habitació a casa amb miralls on puc assajar i vaig començar a estudiar el moviment, els dits, les mans, fotograma per fotograma. Durant un mes i mig, una vegada per setmana i dues hores mínim. Tenia el moviment mal fet tan interioritzat que era molt difícil treure el vici. Aquests detalls són els que fan que alguns et diguin "mira que he vist gent fer-la, però tu ets l'únic que fa això".

Michael Jackson SacMjjVa començar ballant com Michael Jackson a la Gran Via de Madrid.

Has rebut reconeixements?

Els veig diàriament a les meves xarxes socials, quan pujo algun vídeo o quan algú em comenta. No necessito premis ni trofeus. Això no té pes per a mi. Per a mi té pes que una persona que desconeixes t'escrigui al teu Instagram i et digui que ets el millor imitador de Michael que ha vist, que n'ha vist a milers, però a cap com tu. O que se n'adonen que porto a Michael dins i que el visc, que hi ha moments que sembla ell el que és a l'escenari. O em donen les gràcies per mantenir viu el seu llegat. Tu t'imagines que això t'ho diu una persona de la teva feina? Això t'omple d'una forma increïble.

Ostres, però com es medeix el millor imitador d'algú o quins requisits es valoren?

Jo crec que per ser imitador d'algú has de conèixer molt bé l'artista, has de ser molt fan de l'artista perquè, si no, no et pot sortir. Jo no podria ser imitador de Luis Miguel perquè no m'apassiona.

SacMjj: "A Espanya és més difícil poder trobar un bon nivell d'explotació"

Però creus que series capaç d'imitar altres artistes? Ho has provat?

M'agrada imitar veus i sí que faig ximpleries i bestieses a casa. Un altre artista que crec que se'm podria donar bé és Chayanne, en ser jo llatí per allà puc tirar bé. Fins i tot ballarins professionals que han treballat amb mi m'han dit que imito bé perquè capto tota l'essència, els detalls. Però mai no m'he atrevit ni m'he llançat a un escenari a intentar-ho, sempre ha estat amateur a casa.

És rendible ser imitador? Et pots guanyar bé la vida o és un sector precaritzat?

Amb la covid és més complicat. Abans de la covid, sí. I molt bé. També considero que no estic explotat com deuria, per la qualitat que puc oferir al públic, i crec que aquí a Espanya és més difícil poder trobar aquest nivell d'explotació. Però sí que em guanyo la vida en això i considero que la feina que hi ha darrere ho val. Estic estable, sí, però podria estar millor. Tinc la satisfacció de tenir un talent amb què sé que mai no em moriré de gana, perquè puc fer això durant molt temps. Imitar Michael no serà el meu treball per tota la vida, però pot estar perfectament lligat a ell: per exemple, quan deixi de ballar, fer classes o fer vestuari.

Parlem de la figura de Michael Jackson, el personatge també té una part controvertida. Quina opinió et mereixen, per exemple, les acusacions de pederàstia que va rebre abans de la seva mort? T'ha afectat a l'hora de treballar?

És una mica dura la pregunta. Em fa tanta pena que Michael sempre estigui dubtat en aquests temes... Li van fer molt mal i sense saber la veritat. A Michael tot el que li posaves controvertit o rar, venia. Els mitjans de comunicació, encara avui dia, s'han dedicat a difamar i a dir coses molt dolentes sobre ell, però l'evolució i la tecnologia també ha ajudat aque moltes d'altres puguin contrarestar-lo. Hi ha molt públic que s'ha adonat de les mentides, i queda molta gent que continua intentant treure profit d'una persona morta, com en el documental Leaving Neverland de HBO. Van provar d'enfonsar-lo.

Necessito saber com fas aquest pas impossible inclinant-te cap endavant i desafiant tota la gravetat.

(Rialles) No m'agradaria revelar-te aquest truc, Michael ho tenia com a molt ocult, el cuidava amb molt mim. Però sí que et diré que fa falta molta força i una resistència física molt bona per poder inclinar-te cap a baix; a mi m'agrada inclinar-me més a baix del que ho fa la majoria, perquè encara que aquest pas és impossible de fer, prefereixo donar el màxim i deixar-los perplexos. Veure que gairebé puc tocar el terra amb el meu rostre.

Per acabar. Quina seria la teva meta TOP, el teu objectiu perfecte com a imitador de Michael Jackson?

Soc molt ambiciós en aquest aspecte. Desitjaria estar de gira pel món i que els fills de Michael poguessin veure'm. I si no és de gira ser a prop d'ells i que ells poguessin veure'm i saber què pensen, què opinen de com represento el seu pare. Escoltar el que m'hagin de dir. Fer-los una abraçada i dir-los tot el que significa que ells estiguin allà donant-me suport. Crec, i no sé per què, que s'emocionaran quan això passi.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat