A aquestes alçades, queda demostrat que quan les coses es fan bé, no cal seguir les convencions preestablertes per triomfar. I si no, que li preguntin a Rusowsky amb el seu doble sold out a la Sala Apolo sense ni tan sols haver llençat un disc al mercat. I sí és veritat que les dinàmiques dins de la indústria musical han canviat, i la manera en la qual consumim música també, no se li pot restar mèrit a una de les ments més creatives de la Península Ibèrica. Així que, en apropar-se el 8 i 9 de febrer, l'única cosa que superava les expectatives sobre aquests concerts eren les ganes d'assistir-hi dels seus fans, que ha anat cultivant aquests últims cinc anys a cop de hits.
Aconseguir una entrada —ja fos de revenda, invitació, o perquè havies manifestat ben fort que aquell col·lega que no t'acaba de caure tan bé pillés una bona grip i et cedís la seva— era missió impossible des de feia mesos. Prometia ser un d'aquells concerts que, de no anar-hi, et fotrien la murga fins a l'eternitat. Calia viure la sorpresa, l'experiència, l'explosió d'electricitat en primera persona. Per això, com a persona que tenia entrada per el segon dia, vaig decidir evitar els stories d'amics i coneguts per no patir cap espòiler. Així que dit i fet, cega digital, em vaig plantar cap a les nou de la nit a la sala Apolo la nit del divendres. Rodejada dels que demostrarien ser autèntics devots, no em podia parar de preguntar si el fundador i un dels membres més prolífics de Rusia-idk recrearia la seva ja icònica posada en escena del seu debut a les Gallery Sessions. Portaria la seva particular orquestra de cambra com quan va fer l'acústic de mwah :3? ¿Tocarà el piano? ¿Sortirà vestit com una mena Sulley de Monstres S.A.?
I es va desvelar el secret. Ni banda, ni ballarins, ni floritures. Senyores, senyoris i senyors, ell mateix, el gran Rusowsky. Poc més es necessitava. La pista va embogir. El sostre de La 2 devia doblegar-se de tant moviment a la pista. Una mica de fum i enmig de l'escenari l’acompanyava DRUMMIE, amic, company i també un dels productors més interessants de Rusia-idk, darrere de les taules on tenia de tot per aconseguir que sense músics, l'espai s'omplís amb les mateixes textures i sonoritats que si els acompanyés una versió glitchejada, repensada i modernitzada d'una simfònica.
El que va venir a continuació va ser una rave d’emocions. Ell mateix va explicar que aquest any trauria nou disc, i per tant, que seria l’última vegada que tocava moltes d’aquelles cançons. Des del go hard, go crazy a B.I.L.L., Rusowsky va transformar xiuxiuejos digitals en un univers rave de baixos ressonants sense perdó. Llençant des del principi Brujita, la seva col.laboració amb Saramalacara, i seguint amb moment com bla bla bla per aixecar-nos de la migdiada. No va faltar una videotrucadeta al seu company de col.lectiu i de pis, Ralphie Choo, per cantar Dolores i GATA. Una festa que va ser un ball entre el cor més trencat i els bpms amb greus accelerats.
Tot i ser un concert curt, poc més d’una hora, quan el de Rusia-idk va fer una piti pausa, els visuals hipnòtics van omplir l’espai. Els problemes amb el micro van quedar en res quan va fer una doble performance de mwah :3, primer com a balada a piano, després com a reggeaton meets uk garage. No oblidar la premier d’un nou tema que començava amb al sample de Papi Chulo. Eufòria, fum i hora d’anar recollint. I So so, un dels seus primer temes, va fer a la gent ballar a partir d’un piano d’elegància imparable, a embogir amb els baixos més contundents de la nit. Un triomf si considerem victòria escoltar els barcelonins cantar a l'uníson.
Sobreviure a l'olla de Valentino per segon cop en menys de quatre mesos em sembla pràcticament un miracle
El que ja ha estat col·laborador de gent com C. Tangana o Dellafuente va deixar molt clar perquè tothom es vol unir a la seva festa. I per acomiadar-se ho va culminar tot plegat amb la mateixa explosió caòtica que mesos abans havia procurat Ralphie Choo en el seu triple sold out de La Nau. Sobreviure a l'olla de Valentino per segon cop en menys de quatre mesos em sembla pràcticament un miracle. Però com Rusowsky traient èxit rere èxit, per ell, ho vam tornar a fer.