El cantautor i compositor nord-americà, Rufus Wainwright, ha actuat aquesta nit per primera vegada al Festival Grec de Barcelona i ho ha fet en el marc del Folkocracy tour. Wainwright ha arribat a l’escenari del Teatre Grec, festival en què ha actuat per primera vegada, per presentar el seu darrer disc, Folkocracy.
Rufus Wainwright s’estrena al Festival Grec de Barcelona
El concert de Barcelona, ciutat en què va viure i a què li va dedicar una cançó homònima inclosa dins del seu epònim àlbum de debut de 1998, ha estat la primera de les tres actuacions que el compositor oferirà a l'Estat amb la seva banda. L'artista nord-americà ha tornat a Catalunya un any després de presentar al Festival de Peralada l’òpera Hadrian, basada en la figura de l'emperador d'aquest nom.
El cantant ha tornat a Catalunya un any després de presentar al Festival de Peralada l’òpera Hadrian
El popular músic, fill dels cantautors folk Loudon Wainwright III i Kate McGarrigle, a més de germà de la també cantant Martha Wainwright, va irrompre en escena a finals de la dècada dels 90, distanciant-se dels sons abrasius de l'escena alternativa de l'època per destacar amb un pop preciosista de detalls ampul·losos. Si aplaudit va ser el seu primer disc, Rufus Wainwright, aclamadíssim va ser el seu segon treball, Poses (2001), àlbum que li va obrir les portes del reconeixement internacional.
Des d'aleshores, ha modelat una llarga trajectòria en què, sense abandonar el pop més encimbellat, s'ha anat aproximant a les formes del musical (Judy Garland sempre ha estat la seva principal referència i influencia), la música clàssica i l'opera (d'aquí que pugui participar indiferentment de festivals com el Primavera Sound, Peralada o el Grec). Així van sorgir títols com Want One (2003), Release the stars (2007), Out of the Game (2012) o Take All My Loves: 9 Shakespeare Sonnets (2016) o aquest darrer Folkocracy (2023), treball de versions de clàssics del folk en què ha reformulat peces com Neil Young, Van Dyke Parks o Peggy Seeger.
Rufus Wainwrigt ha presentat al Grec el disc Folkocracy (2023), treball de versions de clàssics del folk en què ha reformulat peces com Neil Young, Van Dyke Parks o Peggy Seeger
Ha estat justament aquest repertori, el de les versions de creacions de noms imprescindibles de la música del segle XX i tradicionals el cançoner folk nord-americà el que ha preponderat en la seva actuació d'aquesta a Barcelona, sense, això sí, oblidar-se de temes imprescindibles del seu catàleg de composicions pretèrites. Nòmina de temes que ha interpretat acompanyat d'una banda sobradament competent conformada per Josh Mease a la guitarra; Jacob Mann, al teclat i piano; Alan Hampton, al baix; Paul Stewart, a la bateria; Petra Haden violí i la seva germana petita, Lucy Wainwright Roche, nom per aquí encara desconegut, però amb una trajectòria cada vegada més interessant per descobrir, a les segones veus. Així ha estat com Rufus Wainwright, el cantautor que una vegada es va enamorar a Barcelona, ha enamorat aquesta nit el Festival Grec.