La Fundació Tàpies ha organitzat un cicle de performances i instal·lacionsSomeone Walking Around, coordinat per l'artista belga Erich Weiss. Un projecte que inclou una instal·lació, Autonomous Colours, de l'artista eslovac Roman Ondak, que constitueix una reflexió sobre la situació política de Catalunya i sobre l'independentisme.

Inspirat en el Tàpies més polític

Ondak (1966) és eslovac, i per tant coneix bé els problemes nacionals (de fet, quan va néixer el seu país formava part de Txecoslovàquia). I se sent molt cofoi de la seva nacionalitat: tot i que té una àmplia carrera artística internacional, no vol viure fora del seu país (argumenta irònicament que com que són tan pocs artistes eslovac no pot abandonar la seva terra). Autonomous Colours no va ser un encàrrec, sinó que la temàtica va ser triada lliurement per l'artista eslovac, després d'inspirar-se en l'obra més políltica de Tàpies. Amb aquesta obra Ondak volia manifestar la simpatia que sent cap a les reivindicacions dels catalans.

roman ondak performances Tàpies

Les banderes presents dels absents

La intervenció d'Ondak consisteix a introduir una sèrie d'objectes molt petits (teules de coure de la teulada de casa seva) per tot el museu (dins i fora de les sales d'exposició). Aquestes peces es transformen en banderes de regions europees que ara mateix estan reivindicant la seva independència (Catalunya, el País Basc, Còrsega, però també moltes altres menys conegudes). Ondak ha volgut fer una intervenció "subtil en l'espai". El comissari Erich Weiss assenyala que la intenció és que els visitants es trobin les peces d'Ondak a diferents llocs. Seria una instal·lació, "com un petit toc" i ho compara amb els llaços grocs "que es veuen o no es veuen i que quan es veuen es poden interpretar". La intenció, segons Weiss, és "que no siguin gens agressius".

De llaços i banderes

Ondak es mostra molt interessat justament per la polèmica sobre els llaços grocs. Va anunciar que el sorprenia "que un llaç groc pugui generar tant de debat", perquè "a la fi, un color no és més que un color". I defensava aquest símbol, tot al·legant que "usar un color per defensar alguna cosa no és cap agressió". La intervenció d'Ondak es va presentar el passat divendres, juntament amb la instal·lació Kaleidoscope, de l'artista salvadoreny Nils Nova, que també va oferir la performance D.E.A.D. A la terrassa de la Fundació Tàpies, al costat de l'emblemàtica escultura del mitjó de Tàpies, s'hi podrà veure durant tres mesos el Kaleidoscope de Nova, que aconsegueix transformar per complet l'espai.

Performance Nils Nova Fundació Tàpies

El museu, d'una altra manera

El cicle de performances i instal·lacions està destinat a atreure, principalment, el públic local, al que li costa d'anar als museus. Són instal·lacions semipermanents, de curta durada, "com un accent a l'espai del museu", segons el comissari. Amb aquestes activitats es proposa motivar al visitant oferint-li "una cosa extraordinària", en paraules de Weiss. Els quatre convidats d'aquesta edició del Someone Walking Around són quatre artistes que ja tenen una carrera consolidada: han exposat a la Biennal de Venècia o han passat pel Princesa Sofía, el MOMA o la Tate Gallery, però no han mostrat la seva obra a Barcelona. El divendres 10 de maig, a les 19h, es presentarà A Square Without Corners, de Germaine Kruip, i el divendres 10 de maig, Kissing Through Glass, de Jirí Kovanda.