L'expert en cinema Román Gubern als anys noranta, va ser director de l'Institut Cervantes de Roma. En aquelles dates el director de la Filmoteca Vaticana, el jesuïta català Enrique Planas, el va reclutar per a una comissió vaticana sobre el cinema, per preparar la commemoració, el 1995, el centenari del cinema. Durant algun temps, va reunir-se amb cardenals i membres de la Cúria per discutir el paper del cinema a l'Església. Gubern, tants anys després, es considerava alliberat del deure de confidencialitat que podria tenir amb l'Església i publica, animat per l'editor Jorge Herralde, Un ciénfilo en el Vaticano (Cuadernos Anagrama), un llibre que avui el cinèfil ha presentat a la premsa. Aquest és un dels més personals dels seus 40 llibres (entre els quals alguns manuals de referència sobre història del cinema). Ara bé, adverteix que ha volgut fer un llibret que no ofengués la institució vaticana, perquè hauria estat "descortés" amb els que l'havien contractat (afirma que sent la contradicció entre l'agraïment per haver estat reclutat i la necessitat de criticar alguns aspectes de la institució).

Un món fantàstic

Durant alguns anys, de tant en tant , Gubern es submergia en un "món fantàstic" on es tractava de tu a tu amb els cardenals i on passejava entre obres d'art renaixentista.. Reconeix que quan va ser designat per al càrrec, per a ell el Vaticà era un món "ignot, enigmàtic, distant, misteriós" (s'arriba a comparar amb el personatge de la novel·la Un ianqui a la cort del rei Artur, de Mark Twain. Explica un món amb costums arcaiques, i en destaca, sobretot, l'absència de dones i, sobretot, marcada per un fort masclisme, en el que les monges es limiten als serveis. Tot i que havien anunciat a Gubern que seria rebut pel papa Joan Pau II, en companyia dels membres de la comissió, a la fi no els van donar mai audiència, tot i que el Papa sí que va reunir-se amb Arnold Schwarzeneger quan l'actor californià va passar per Roma. Un món on no hi faltaven les referències a intervencions divines, fins i tot en els aspectes més materials. En una ocasió, va preguntar a un membre de la Cúria per la mort del papa Joan Pau. La resposta va ser paradoxal: van argumentar que el cónclave havia triat un home molt piadós, però poc resolutiu, que es va ensorrar quan va conèixer les interioritats de les finances vaticanes. Segons un alt responsable vaticà, amb la sobtada mort del papa Albino Luciani, l'Esperit Sant hauria esmenat l'error dels cardenals en la seva elecció

Un camp de mines

La posició de Gubern en aquest context no era fàcil. En la comissió era l'únic expert de veritat en cinema, i un laic aïllat entre clergues. Ironitza afirmant que era "el laic oficiós" de la institució i que va arribar a ser "sospitós" perquè no va saber mantenir les estrictes normes de discreció que imperen a l'Església (va revelar a una periodista que l'Església estava buscant un sant patró per als cineastes, el que va provocar sonores burles a mitjans de comunicació de diferents parts del món). Per sobreviure a la institució va haver de recórrer als amplis coneixements religiosos adquirits durant els vuit anys de batxillerat a les escoles dels jesuïtes. Malgrat tot, no van faltar els "desencuentros". Ara, tants anys després, recorda un món amb unes normes molt estrictes, amb la necessitat de demanar permisos per a tot... Un lloc on hi ha "arxius discrets, secrets o clandestins" i on ni tan sols és senzill saber què hi ha a la Filmoteca. De fet, Gubern ni tan sols va poder consultar els fons de la Filmoteca Vaticana, tot i que estava interessat en les pel·lícules de propaganda antireligiosa de l'Unió Soviètica en temps del leninisme. Ni tan sols va poder entrar a l'excel·lent sala de projeccions del Vaticà, amb 50 places, on es passen pel·lícules per al Papa i per als membres de la Cúria Vaticana. Gubern va participar en l'elaboració d'una llista de pel·lícules recomanades per als cristians. Va ser un fracàs; amb perspectiva reconeix que no era adequada pel que volia la comissió, tot i que en aquell moment la tria li "va semblar coherent". A la llista definitiva (que Gubern elogia i considera prou oberta) només hi va entrar una de les pel·lícules recomanades per ell: La strada, de Fellini, un realitzador que havia estat estigmatitzat anteriorment pel Vaticà.

La batalla del Vaticà

Tot i que Gubern ha evitat fer una crítica pública de l'Església catòlica, ha afirmat que "Hi ha una lluita entre les dos Romes, la de Ratzinguer, i la del papa argentí, que representa l'enfrontament entre la modernitat tercermundista i la reacció europea". Des del seu coneixement del Vaticà ha assegurat que es tracta d'una "lluita sorda de bandes", per la qual cosa, "costarà molt de resoldre el tema". El professor de cinema, en conseqüència, es manifesta clarament pessimista sobre la possible reforma del Vaticà. I insisteix, sobretot, en els escàndols d'abusos sexuals a menors: "Si a l'època s'hagués conegut el tema de la pederàstia, probablement hagués rebutjat el càrrec al Vaticà", ha explicat Gubern.