El cantant britànic Robbie Williams, de 51 anys, ha confessat que pateix la síndrome de Tourette, un trastorn neurològic que normalment comença a la infància i es caracteritza per moviments o sons involuntaris anomenats tics, encara que en el seu cas predominen els tics interns no visibles. Williams ho ha revelat en el pòdcast britànic I’m ADHD! No You’re Not, de Paul Whitehouse i la doctora Mine Conkbayir, que coincideix amb el mes de conscienciació sobre el TDAH que se celebra el mes d’octubre. El cantant va explicar que la seva forma de Tourette no es manifesta amb els tics motors o vocals típics, sinó amb pensaments intrusius que ocorren dins d’ell i que descriu com un “Tourette intern”. Williams va relatar que aquests pensaments intrusius l’afecten profundament i l’acompanyaran en la seva vida diària i carrera musical. “Vaig descobrir que tinc Tourette, però no es manifesta externament. Són pensaments intrusius que ocorren dins meu”, va explicar. I va continuar: “Tinc una relació molt complicada amb les gires i les actuacions en directe. La gent pensa que m’hauria d’emocionar, però en realitat estic aterrit”.
La confessió de Robbie Williams ha causat un gran impacte en el Regne Unit. L’artista va descriure com aquests episodis afecten la seva vida diària i la seva carrera, i va reconèixer que ni tan sols l’energia de milers de fans aconsegueix fer callar la intensitat de la seva ment. “M’he adonat que tinc Tourette, però no el deixo anar. Són pensaments intrusius que ocorren. Simplement, no surten”. El cantant va admetre que, tot i que projecti seguretat i carisma sobre l’escenari, la realitat és molt diferent, i l’ansietat i la por són una constant en la seva vida. “Sembla que estic ple de bravura i faig grans gestos, però en el fons sento tot el contrari”. “Un podria pensar que un estadi ple de persones professant el seu amor per tu funcionaria, però dins meu no puc escoltar-ho. 80.000 persones mai van canviar la meva opinió sobre mi”, va afegir, i es va descriure com “un atleta olímpic en emmascarar” la seva fragilitat interna. Williams va assenyalar que, tot i que va experimentar algunes millores, la sensació d’incomoditat continua present. A causa d’això, encara explora diferents maneres d’entendre i interpretar la seva situació. Com a part del seu procés per comprendre millor la seva salut mental, el músic es va sotmetre recentment a una prova d’autisme. Encara que el resultat va ser negatiu, va identificar trets autistes, especialment vinculats a l’ansietat social i la incomoditat fora del seu entorn segur. “Quan soc al llit, aquest és el meu lloc segur. Qualsevol lloc fora del llit és la meva zona d’incomoditat”, va explicar l’artista.
Un llarg historial de problemes de salut mental
Els problemes relacionats amb la salut mental han estat una constant en la vida de l’exlíder de Take That, que també va afrontar problemes amb l’addicció a l’alcohol i les drogues en el passat. “Va ser horrible en aquella dècada, dolent als 30, als 40 vaig començar a millorar, i estic en una corba ascendent, però encara em sento incòmode. Continuo buscant constantment la raó i el perquè”, va explicar Robbie Williams. L’artista també va reconèixer que li han diagnosticat trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) tres vegades. El motiu de la repetició és que s’oblidava cada vegada que li deien el que tenia. La primera vegada va ser cap al 2006. En aquell moment li van donar pastilles d’Adderall, però va mantenir una relació problemàtica amb la medicació. “Vaig passar de prendre les pastilles a triturar-les i esnifar-les”, va admetre. En el 2018, en una entrevista radiofònica amb la BBC, ja havia admès que “és una feina realment dura estar dins del meu cap. Potser tinc Asperger o autisme. No sé en quin espectre em trobo, però sé que en algun”.
El cantant va estrenar en el 2024 el biopic Better Man, on narra la seva vida i la història del seu ascens meteòric des de la infància, i la seva experiència com a membre més jove de l'exitosa boyband Take That, fins a la seva carrera en solitari marcada per grans èxits, problemes personals, addiccions i un ressorgir notable. La pel·lícula mostra com Robbie lluita amb la seva fama, pressions, inseguretats i problemes de salut mental, reflectint la seva personalitat complexa i el seu esperit indomable des de la seva pròpia perspectiva. Curiosament, Robbie està representat com un ximpanzé antropomòrfic mitjançant imatges generades per computadora (CGI), un simbolisme que ell mateix explica com a reflex de com s’ha sentit al llarg de la seva vida. La pel·lícula inclou moments clau com els seus primers rebutjos, l’èxit amb Take That, la seva expulsió de la banda, les seves batalles contra les addiccions i la recuperació, fins a arribar a concerts emblemàtics com al Festival de Knebworth.