A les 17.34 h del 17 d’agost de 2017, la Rambla de Barcelona es va convertir en l’escenari d’una de les tardes més tràgiques de la història recent de Catalunya. Ara, Cronos recupera aquelles 124 hores de caos, por i desconcert des de la mirada dels qui van haver d’afrontar-les en primera persona. La pel·lícula compta amb un repartiment coral encapçalat per Enric Auquer, Mónica López i Diana Gómez. Completen el repartiment Pablo Derqui, Xavi Sáez, Joan Pedrola, Mima Riera, David Vert, José Pérez Ocaña i Israel Elejalde, entre d'altres.
Tot i que la trama principal es centra en l’operatiu policial, la pel·lícula també recull les vivències d’algunes víctimes, testimonis i, fins i tot, dels terroristes i els seus familiars. Fernando González Molina, el director del film i conegut per peces cinematogràfiques com Trilogía del Baztán o Palmeras en la nieve, explica que centrar-ho en l’actuació policial permetia fer “un thriller dramàtic interessant que d'alguna manera apel·lés a l'espectador, perquè, tot i ser policies, són persones normals que s'enfronten al caos, a la por i a una situació de desconcert. Donar-li més pes a la visió dels terroristes no era possible perquè ens falta moltíssima informació sobre aquest viatge per a poder relatar-lo i sentir-me segur. I fer-ho sobre les víctimes no era necessari perquè ja era bastant horrible el que els va passar”. La voluntat del director en tot moment, tot i ser conscient que apel·larà emocionalment als espectadors, ha estat crear un relat honest de tot el que va passar i fugir de la morbositat.
Ser fidel a la realitat
Un dels punts de mira d’aquesta peca cinematogràfica és apropar la realitat d’aquell 17 d’agost a la pantalla a través d’uns actors que no ho van viure en primera persona. Amb la intenció perfectament buscada per part del director i de tot l’equip, Cronos ha resultat ser una reproducció acurada del que va passar aquell dia calorós d’agost. Si una pel·lícula normal ja requereix molt temps de documentació i investigació, aquesta suposava un repte majúscul en aquest aspecte. Per aquest, motiu, abans de poder iniciar el rodatge, els periodistes d’investigació Nacho Carretero i Arturo Lezcano van desenvolupar dos anys d’investigació i recerca rigorosa. “Una vegada teníem el guió i l’estructura de la pel·lícula per mi va ser molt important entrevistar-me i conèixer a les persones reals darrere dels personatges com ho havien viscut i com s’havien sentit. I no només les coses importants, sinó també ximpleries com saber quan la gent cridava o si van poder dormir. Necessitava saber-ho tot per poder col·locar-ho a la pel·lícula”, explica González.
Qui també tenia un repte majúscul eren els actors. Els tres actors protagonistes, Mònica López, Diana Gómez i Enric Auquer coincideixen en què no van poder dir que no a una proposta com aquesta. López, amb una extensa experiència interpretant papers de cossos policials, confessa: “quan em van dir que el personatge era una policia, vaig pensar: ‘una altra no, per favor’, però quan vaig llegir el guió vaig veure que era un personatge amb una càrrega emocional molt important. I era el que més m’interessava, aquesta part més personal i com a ciutadana". El director explica que “els personatges de l’Enric i la Diana estan absolutament basats en les persones reals, en Jordi Rodón, l'inspector dels Mossos d'Esquadra encarregat del dispositiu d'urgència a l'atemptat, i la Patrícia Plaja, la cap de comunicació dels Mossos d’Esquadra”.
L’Enric Auquer encarna a un dels policies encarregats de l’operació Cronos i confessa que a l’inici l’espantava com encarar el personatge: “Estava a casa i no sabia ni com començar. Em mirava i em veia més com un nen de dotze anys que a aquest personatge amb poder. Em va costar molt donar ordres i sentir que la meva veu és important. Per aconseguir-ho vaig conèixer el Jordi Rodón i em va explicar com se sentia legitimat. Em va ajudar molt i em vaig adonar que la legitimació surt de saber fer la seva feina”. Diana Gómez explica que sempre que té un projecte basat en un cas real no hi ha altra opció que informar-se bé per aconseguir seguretat en un mateix. “Jo fins i tot tenia un PDF amb tots els tuits que van treure aquell dia i vaig estar mirant també els directes de TV3 amb el Toni Cruanyes per anar veient exactament com s’explicava als informatius i com després la policia ho anava desmentint o verificant”, explica Gómez.
La Rambla de Barcelona convertida en un plató de televisió
Cronos es va rodar durant vuit setmanes a diferents localitats de Catalunya, entre elles el mateix lloc dels fets: la Rambla de Barcelona. “Quan vam començar el projecte es va valorar la possibilitat de construir un trosset de la Rambla en un altre lloc, però em semblava que era desvirtuar el relat i si volíem fer una pel·lícula profundament real no podíem anar a rodar-lo a un altre lloc”, explica González. Gràcies a un equip de producció gegant, la Rambla de Barcelona es va convertir en un set de rodatge durant setze dies, amb horaris intempestius, talls a les carreteres i grans infraestructures de muntatge. I també amb el suport de les principals institucions implicades en l’operatiu del 2017: Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana, Bombers de Barcelona, SEM i molts més. Tot plegat per aconseguir una reproducció exacta del que va passar aquella tarda. El director explica que va estudiar-se imatges reals publicades als diaris i vídeos i informes policials sobre el lloc dels fets perquè tot pogués sortir ben representat a pantalla.
I si no, que li expliquin a Auquer. A la pel·lícula el seu personatge apareix a la rambla en un moment determinant. L’actor explica que van haver de repetir la seqüència perquè la primera vegada que ho va veure no va saber reaccionar. “Va ser fortíssim. Jo estava allà vestit de policia baixant per la Rambla, intentant fer el personatge, veient cossos al terra, els quioscos destrossats, la furgoneta al final i un silenci sepulcral a la nit a la Rambla. Segurament soc l'única persona de tot Espanya que li han recreat aquesta situació i l’ha viscut en primera persona. No vaig poder actuar en aquell primer moment. Era l'Enric, no era el personatge" explica Auquer.
Un llegat per no caure en l’oblit
Cronos pretén ser un homenatge al que va succeir i un recordatori per la societat perquè no caigui en l’oblit. González recorda que “és fet que tothom recorda, però que també es va esborrar molt ràpid. Potser la pel·lícula ajuda a treure-ho a la palestra, tornar a obrir el debat i, fins i tot, que ajudi a tancar millor les ferides”.
Auquer espera que la gent gaudeixi, faci memòria i reflexioni veient la pel·lícula: “Crec que més enllà de fer memòria, de recordar les víctimes i agrair profundament a la gent de servei públic que va actuar aquell dia, la pel·lícula té una voluntat de fer una reflexió sobre què passa després d'això. Quina societat i quin país ens queda, quines decisions prenem col·lectivament, on ens trobem en la reconciliació, en el perdó, amb les comunitats que vivim aquí, amb totes les persones, i també quin tipus de país volem construir cada un de nosaltres i què aportem en això. Crec que seria bonic extreure acords, punts de trobada i lluitar una mica contra, contra els discursos d'odi i de deshumanització de persones. Que l'odi no tingui l'última paraula d'allò que va passar”.