Avui faré un esforç i no parlaré ni de Vox ni del PP. Parlaré de la responsabilitat lingüística individual i col·lectiva perquè la llengua és molt més que un simple mitjà de comunicació. Perquè la llengua, senyores i senyors, és l’element fonamental de la nostra identitat cultural i és també el que ens permet expressar la nostra identitat com a éssers humans. Aviat és dit!
La llengua és l’element fonamental de la nostra identitat cultural i és també el que ens permet expressar la nostra identitat com a éssers humans
Moltes llengües es troben en perill d’extinció, no sé si entre tots plegats n’estem al cas, però aquestes són les conseqüències del món globalitzat i interconnectat que ens hem anat fent a mida des de fa tants anys. És per això que ara, més que mai, ens cal reflexionar sobre la responsabilitat que tenim com a parlants i defensors de les llengües, especialment sobre la responsabilitat de preservar, promoure i protegir la diversitat lingüística (en general) i sobre la supervivència del català (en particular). Ara més que mai, bàsicament perquè ara encara hi som a temps.
Ara, més que mai, ens cal reflexionar sobre la responsabilitat que tenim com a parlants i defensors de les llengües
La diversitat lingüística és fonamental i ens enriqueix com a societat. De saber-ho, ho sabem, perquè ho sabem, però ens n’oblidem. Per cert!, quan una llengua desapareix és perquè els seus parlants també han desaparegut. I, amb la desaparició dels parlants, també desapareixen els coneixements ancestrals i les perspectives úniques que aquests parlants aportaven al món. I aquesta reflexió, a mi fa dies que em preocupa molt.
Amb la desaparició dels parlants, també desapareixen els coneixements ancestrals i les perspectives úniques que aquests parlants aportaven al món
Deixeu que expliqui i recalqui que tots tenim aquesta responsabilitat individual envers la nostra pròpia llengua. (Hi ha gent que se salta les pròpies responsabilitats o que no sap ni que les té, però aquest és un altre tema.) La cosa és que tenir aquesta responsabilitat implica haver de mantenir i enriquir el nostre propi coneixement lingüístic, sigui utilitzant la llengua, promovent-la o bé preservant-ne i reivindicant-ne l’existència. També significa transmetre la nostra llengua a les generacions futures, ja que l’aprenentatge i l’ensenyament són fonamentals per a la supervivència d’una llengua.
També és crucial promoure la traducció i l’accessibilitat de continguts en diverses llengües per assegurar que tothom tingui accés a la informació i a la cultura en el seu propi idioma
Pel que fa a la responsabilitat col·lectiva… Aquesta qüestió és la que veig més fotuda. Som egoistes i ens costa entendre que “tot això de la llengua” també ens apel·la, també ens toca, també és “cosa nostra” i que “tot això del País Valencià” també és, en realitat, “tot això nostre”. Perquè entendre-ho implica reconèixer, respectar i valorar totes les llengües com a igualment importants i vàlides i, sovint, com a catalanoparlants, som els primers que creiem que la nostra és una llengua de segona. Sobre la responsabilitat col·lectiva també haig de fer referència a les institucions educatives, als governs i a les organitzacions que han de vetllar per promoure i protegir les llengües mitjançant polítiques inclusives i suport financer. Perquè també és crucial promoure la traducció i l’accessibilitat de continguts en diverses llengües per assegurar que tothom tingui accés a la informació i a la cultura en el seu propi idioma.
Preservar la llengua no és un acte de justícia. No és un acte polític. És un acte de preservació de la identitat
Així doncs, tots, absolutament tots, tenim un paper essencial en aquesta tasca, sigui com a parlants individuals o com a part d’una societat i, per tant, d’un col·lectiu. Preservar la llengua no és un acte de justícia. No és un acte polític. És un acte de preservació de la identitat i, justament per això mateix, l’ataquen i ens hi volen fer renunciar. Per tant, i ja per acabar, només em queda apel·lar també a l’egoisme més extrem: lluitem pel català, encara que sigui pensant només en nosaltres i en la nostra pròpia existència.