Pol·len Edicions presenta Residu zero a casa. Guia domèstica per a simplificar la nostra vida. Es tracta d'un llibre de Bea Johnson on aquesta autora ens explica el seu sistema per reduir a la mínima expressió la generació de residus. D'aquesta forma, el que pretén Johnson és que el volum de materials per reciclar no cresqui, sinó que es redueixi. L'obra és una guia detallada per a adaptar un nou mode de vida, que segons l'autora, no només es bo per al planeta, sinó que també és bo per a la nostra salut. Ens explica com gestionar la cuina i les compres, quines robes usar, com netejar la llar, quins productes higiènics podem usar, com minimitzar els residus en les vacances, què fer amb els regals...

Les 3 "R" més dos més

Johnson aposta per dur a l'extrem les 3 "R" clàssiques: reduir, reusar i reciclar. Però la clau del seu sistema passa, bàsicament, per afegir-hi dos "R" més. Una és "Rot" (compostar) i acompleix un rol bastant secundari, perquè en realitat intenta generar el mínim de residus. La "R" que fonamenta les seves teories és "Refusar". Johnson planteja una ruptura radical amb les pautes de consum habituals de la societat occidental. Creu que hem de reduir dràsticament el nombre de coses que tenim: des de robes fins a estris de cuina, passant per les joguines dels nens. A més a més, defensa que sempre s'ha de fer un esforç per comprar-ho tot de segona mà i analitzar la seva qualitat, perquè tingui la màxima durada. I també hem de reduir estrictament les coses manufacturades que consumim: des del sabó fins al paper, passant pels cosmètics. Tot allò que podem elaborar nosaltres ens servirà per evitar el consum de productes envasats i, en conseqüència, ens lliurarà dels seus envasos. Johnson proposa, fins i tot, utilitzar la roba vella per desfilar-la i convertir-la en fil dental.

Bea Johnson. © Pol·len Edicions, sccl.

Més enllà del discurs

Johnson no només fa una defensa teòrica de les virtuts de la reducció del consum, sinó que es presenta, ella, i amb ella la seva família, com a màxim exponent pràctic de les seves teories. Per alguna cosa l'han qualificat de "papessa del residu zero". En la presentació de Residu zero a casa, Bea Johnson va exposar els problemes pràctics que ella havia hagut d'abordar fins arribar al nivell mínim de residus que ha assolit. Johnson ha convertit la seva vida en un aparador de la seva teoria. I ho fa davant el públic del món sencer amb tècniques de comunicació ben modernes: amb un power point ensenya els seus armaris, els racons de casa seva, com renten el seu gos... Fins i tot ensenya els comptes de la família, per demostrar que el seu mode de vida no només és per a rics. El número estelar de la seva actuació, que li permet guanyar ovacions del públic, és mostrar el recipient on guarda les escombraries de rebuig de la seva família dels darrers sis mesos: un pot de vidre d'aproximadament un litre. El flascó no l'ensenya per mitjà del power point. El porta al damunt en els seus viatges com a mostra palpable de les virtuts del seu mode de vida.

Exercici de transparència

Bea Johnson no té la imatge d'una hippy antisistema. Més aviat dóna la imatge d'una presentadora de programa de televendes. Vestida de forma chic, manté l'elegància de la seva França natal, tot i que ara viu als Estats Units. I, malgrat tot, renuncia a la seva intimitat i a la de la seva família per defendre el seu mètode. No té por en detallar les provatures fallides perquè va passar en la recerca del seu mode de vida ideal. Explica que buscava un mètode natural per donar volum als llavis, i que va provar a fer-ho amb ortigues; naturalment, això li va provocar un gran dolor. També ha relatat que netejava els seus cabells amb vinagre i altres productes naturals, però que al seu marit aquella olor li semblava desagradable i antieròtica. Fins i tot reconeix que, com a francesa, no renuncia al paper higiènic, tot i que hi ha partidaris del residu zero que l'han eliminat de les seves llars.

Pràctica absolutament radical

Tot el que pot, Bea Johnson ho compra a granel: pebrots, vi, arròs, pasta... D'aquesta forma la generació de residus es minimitza. Això no és especialment estrany. Però Johnson va molt més enllà. Tan sols usa un producte cosmètic industrial. En compra un flascó a l'any. I va escriure a la fàbrica perquè li enviessin el flascó sense etiqueta, per minimitzar els residus. Quan li van donar el premi Green Award, va acceptar-lo, però va retornar-lo dos mesos després perquè donessin l'estatueta al guanyador de l'any següent. De fet, era l'única estatueta de casa seva, perquè ha eliminat tot tipus d'objectes decoratius del seu habitatge. Quan se li van trencar dos gots, va visitar la planta de reciclatge de la seva zona per esbrinar si els seus gots eren reciclables o no... I a la casa dels Johnson no tenen pelador de verdures: no pelen les verdures; d'aquesta forma redueixen la producció de compost i incrementen el consum de vitamines.

Múltiples virtuts

Bea Johnson explica que afegir-se a les pràctiques de Residu zero no només és necessari per a la salut del planeta, sinó que també és bo per a la salut de la gent, al reduir el consum de productes nocius (com els que contenen els plàstics que emboliquen els productes). Ella assegura que la salut d'ella i del seu marit ha millorat sensiblement des que van canviar de mode de vida, tot i que han acabat amb el consum de medicaments (al seu llibre inclou una llista de remeis casolans per a una gran diversitat de malalties, des de la gota fins a les pedres al ronyó). L'autora de Residu zero a casa afirma, a més a més, que amb la reducció del consum s'arriba a assolir un estalvi de l'ordre del 40 % de la despesa domèstica. Per tant, afirma que és un bon negoci. Johnson va, fins i tot, més enllà. Acaba la seva xerrada tot recomanant que els assistents segueixin el seu exemple i assegura que potser els ajudarà a trobar "la felicitat absoluta".

El residu pel residu

Johnson parla molt més de pràctiques que de teories ecològiques. Per a ella el residu zero no és una forma d'inserir-se en un món més equilibrat, sinó un sistema de vida per se. Per això, sorprenentment, a la fi de la seva presentació explica que gràcies a l'estalvi que suposa viure sota el model Residu zero, la seva família i ella han pogut fer moltes coses. I les coses que fan no en tenen res d'experiències ecològiques: saltar amb paracaigudes, viatjar pel món, escalar un glaciar, muntar a cavall... El missatge de fons de la seva xerrada és: "Simplifica la teva vida i podràs fer esports d'aventura". La revolució que propugna Bea Johnson no és una revolució en els sistemes de producció. És una revolució en els costums. Amb la seva teoria la responsabilitat de la desaparició dels residus recau en el consumidor. I, de fet, amb la responsabilitat ve la culpabilització: assegura que comprar és votar, i que "comprar productes amb envàs és votar que vols un món ple d'envasos".

Un missatge amb èxit

Sens dubte, el missatge de Bea Johnson ha quallat profundament en alguns cercles. El seu llibre s'ha traduït a diverses llengües, entre les quals el coreà i el japonès. La gurú del residu zero viatja pel món exposant les seves teories i explicant la vida de la seva família; fins i tot ha portat les seves experiències al Parlament Europeu i ha realitzat xerrades TEDx. A Barcelona, va presentar el llibre a una sala mal pintada de Palo Alto, un indret molt alternatiu amb un munt de cotxes d'alta cilindrada a la porta. La sala era ben plena, amb un públic ben divers: gent sola, parelles, famílies amb criatures... No eren pocs els que seguien les explicacions de Bea Johnson amb somriures beatífics, d'autèntica veneració. I, significativament, al torn de preguntes, alguns dels assistents van preguntar a l'autora sobre com convèncer de les virtuts del seu mode de vida a les persones que conviuen amb elles. El residu zero està en expansió.