Soløyjar (actualment comtat d’Innlandet, Noruega), als voltants de l’any 1000. Una batussa entre clans rivals es saldava amb diverses morts als dos bàndols. Poc després, els cadàvers van ser recollits i enterrats als cementiris de les seves respectives comunitats. Durant segles aquells cossos van reposar en l’eternitat, fins que a principis del segle XX, una actuació arqueològica va posar al descobert aquella necròpolis. En un primer moment, els arqueòlegs van determinar que la nostra protagonista era un home guerrer d’uns setanta anys d’edat però una darrera investigació de l’any 2017, promoguda per la Universitat de Dundee (Escòcia), ha revelat que aquell cos pertanyia a una dona jove de 18 o 19 anys: la guerrera vikinga de Soløyjar.
Mapa d'Escandinavia (segle XVI). Encerclat en vermell el comtat d'Innlandet / Font: Museu Nacional d'Estocolm
L’aparença de la guerrera de Soløyjar
La guerrera vikinga de Soløyjar no era el primer cos d’una dona que apareixia amb l’aixovar funerari d’un guerrer. En aquest cas d’una guerrera. Però sí que és la primera que, amb la tècnica de reconstrucció facial, podem contemplar en la seva autèntica aparença. Els tècnics del Centre d’Anatomia i Identificació Humana de la universitat escocesa que han posat cara a la nostra protagonista afirmen que: “la reconstrucció no és precisa al 100% però és suficient com per a ser reconeguda pels que haurien estat els seus familiars, amics i veïns”. D’altra banda, els cabells ondulats i clars, els ulls blaus, la pell blanca, el front vertical, el nas estret i petit, la cara ampla i arrodonida, i la barbeta prominent ens dibuixen un prototipus de la dona vikinga de l’any 1000.
Les causes de la seva mort
La reconstrucció facial posa de relleu una profunda ferida al frontal del crani que els investigadors apunten clarament que seria de naturalesa bèl·lica. Un trau de grans dimensions al front, entre l’arrel dels cabells i el pont del nas, que hauria estat causat per l’impacte d’un objecte contundent: molt probablement l’empunyadura d’una espasa o d’una destral o per la fulla metàl·lica d’un d’aquests dos instruments. Però, en canvi, no sembla que fos la causa immediata de la seva mort. Els investigadors han advertit que sobre la zona de la ferida, es van practicar diversos intents de curació. No obstant això, el que queda fora de qualsevol dubte és la causa de la mort: sota la ferida, el crani està perforat, la qual cosa aventura una agonia extremadament dolorosa.
Representació de dones guerreres escandinaves (segle IX) / Font: Nationalmuseet Copenhaguen
Les dones en el món viking
En les societats escandinaves de l’any 1000 la dona jugava un paper de relativa igualtat respecte a l’home. Ben diferent del que passava a la resta d’Europa, sobretot a la conca mediterrània que, segles abans, havia quedat submergit pels llots de la cultura patriarcal grega i romana. En el món escandinau de l’any 1000, les dones van exercir, en peu d’igualtat, activitats que al sud d’Europa estaven reservades exclusivament al gènere masculí: propietàries agroramaderes, comerciants, navilieres, i ... guerreres! La història del món viking està escrita, també, per dones com, per exemple, la capitana Freydis Eriksdottir, que, amb tota probabilitat, va ser la primera persona originària d’Europa que va posar els peus al continent americà (segle XI).
Per què dones guerreres?
El cas de Freydis Eriksdottir, filla d’Erik el Roig, és molt adequat per explicar l’accés de les dones de les elits socials i polítiques a la professió militar. Perquè, malgrat que el món escandinau de l’any 1000 era, socialment i econòmicament, molt igualitari les jerarquies existien i estaven perfectament definides i identificades. Però, en canvi, l’aixovar de la guerrera de Soløyjar no apunta a un origen oligàrquic. Llavors, la qüestió seria: per quin motiu una dona de classe aparentment humil havia derivat cap a una activitat militar? Una possible resposta a la pregunta ens la podria revelar la seva pròpia vocació personal. Però els historiadors del món víking han revelat l’existència d’un fenomen que, també, ho podria explicar: algunes dones (encara no sabem si poques o moltes) es militaritzaven professionalment per evitar un matrimoni forçat.
Representació moderna de Freydis Eiriksdottir / Font: Pinterest
Els somnis de la guerrera de Soløyjar
En el món víking la negociació matrimonial era una xacra que afectava tant les dones com els homes; i que abastava tant els rics com els pobres. Però en el món escandinau de l’any 1000, a diferència del que passava a la resta d’Europa, la militarització era una fórmula d’escapament a l’abast de tothom; no tan sols als enllaços no desitjats, sinó també a la misèria generalitzada. I aquest sembla que va ser el camí que va emprendre la nostra protagonista. Probablement va imaginar que, algun dia, embarcaria i solcaria els mars llunyans a la recerca de riquesa i de prestigi. Però la va encalçar prematurament la mort i els seus somnis es van evaporar entre els arbres dels boscos del seu recondit món, quan la lluïssor dels seus ulls i la força de la seva joventut es van apagar per sempre.
Imatge principal: Reconstrucció facial de la guerrera vikinga de Soløyjar / Font: The Guardian-National Geographic