Quan un clàssic és realment un clàssic en la cultura pop? Quan et pega la mateixa plantofada que li va pegar al teu pare la primera vegada que la va viure. Exemple viscut. La nit s'endinsava en autopistes de badall per a uns i de química –per evitar el badall– per a d'altres. Veníem d'un soporífer concert d'Interpol. Res no prometia massa aquell dia. Però un tipus ja proper als seixanta anys, amb un projecte que havia fet furor en la dècada dels noranta, anava a despertar els adormits; als gronxats per les drogues de disseny els enviaria directament a volar.

El tipus era Karl Hyde, raríssim frontman dels electrònics Underworld. Hyde tenia un punt d'actor de mètode, d'aquests que als tallers els diuen "ara trist, ara content, ara rabiós". El gal·lès era tot això i més, segurament pel seu passat en els new wave-synthpop, Freur. Al capdavant de la piconadora techno, house i, per moments trnce que era Underworld, la veritat sorprenia el seu esepctacle fluctuant, carregat d'energia.

Els més vells del lloc –un Primavera Sound d'abans del "new normal"– asseguraven que Underworld no havien perdut ni una miqueta de flow i tro respecte als seus concerts d'antany. A mi em van deixar estorat. En aquest concert hi havia senyors fidels de l'electrònica, persones en la trentena despistades i encara més joves, púbers, amb moltíssimes ganes de festa. Tots ells van ballar sense fi, tancant els ulls en un mantra profund. Quan va sonar Born slippy, cançó que va durar el que un quart de bàsquet, pura màgia hardcore techno, el món es va parar. Van ser els deu minuts més feliços d'aquell any.

Quan va sonar Born slippy, cançó que va durar el que un quart de bàsquet, pura màgia hardcore techno, el món es va parar. Van ser els deu minuts més feliços d'aquell any.

L'inframon en el Montseny

Una cosa molt semblant devien sentir Remei de Ca la Fresca la primera vegada que van escoltar aquest –crec que ha quedat clar perquè mereix l'apel·latiu– clàssic d'Underworld. La banda del Montseny va decidir fer una versió, una –en les seves pròpies paraules– "tergi(versió)" del tema. El grup, també segons ells mateixos, rock visceral que festeja amb el folklore i electrònica de poble de baixa fidelitat porta des de 2020 curant mals amb un rotllo molt lo-fi, psicodèlic, tranquil·let o agressiu, però sobretot lliure.

Remei de Ca la Fresca porten des de 2020 curant mals amb un rotllo|llauna molt lo-fi, psicodèlic, tranquil·let o agressiu, però sobretot lliure

Ja van donar bona mostra al seu àlbum debut de 2021 que el seu podia virar cap la rave (fantàstica Santa Karma). Però ha estat el seu single col·laboració al genial videoclip amb Cases de la Música, Nascut descarat, el que ho ha acabat de demostrar. El tema és el que voldries escoltar en el despertar de ressaca de la mateixa Born Slippy: guitarres distorsionades, veus ensopides, uns lyrics nous i apropiats, i col·lapse. Del gran tema sempre es pot treure altre gran tema. Bondats dels clàssics, noi.