El grup de Manacor, es defineixen com “un grup d’amics de pop normal i corrent de Mallorca afincat a Barcelona”. El projecte està conformat per Pere Amer (guitarra), Adrià Mayordomo (bateria), Biel Riera (baix i sintetitzador) i Carme Vives (veu, teclats i guitarra). Ja es coneixien d’abans, però el grup d’amics i de música va néixer a Barcelona quan van venir per estudiar farà uns 5 anys. “Ens relacionàvem molt entre nosaltres, tenim els mateixos gustos i referents, i en aquest sentit ha sigut molt fàcil sempre”, ha comentat la cantant. Reïna és 'resina' en mallorquí i el nom va venir “d'una llista inacabable i massa extensa de noms –comenta el bateria– on hi havia fins i tot de noms de peixos”. De manera prou anecdòtica i amb una mirada estètica es van decantar per aquest, deixant clar que “no és cap referència queen”, apunta el guitarrista. El grup mallorquí va llançar el seu disc de debut: Arts Marcials el 2021 i ara torna al punt de mira de l’escena musical amb el seu nou treball: Retirada a temps, un disc de pop on parlen de guanyar i perdre, de l’amor i de l’esport, fent metàfora de l’equip que formen els 4. Tot i que el nom del disc pugui sembrar confusió, puntualitzen que no ho deixen, sinó que els semblava una expressió amb una energia especial, pessimista i optimista alhora: “Dins aquesta narrativa esportista i derrotista que hi ha a tot el disc, jugar amb això de mira: podem ser uns losers, però a vegades està bé ser-ho”, comenta el baixista. El disc compta amb la col·laboració de Roig! i Maria Jaume, dos músics referents del quartet manacorí. Reïna ja ha presentat el nou disc a Mallorca i el pròxim 2 de novembre el presentarà a Barcelona, amb Ölivias obrint el concert.
El procés de creació de Retirada a temps ha sigut molt diferent que Arts Marcials?
Adrià: Sí, per la situació del món en general. El primer disc es va fer en pandèmia i no podíem veure’ns tant, ens passàvem notes de veu... En aquest hem disposat de tots els mitjans.
Carme: També ha estat molt diferent el fet que aquelles cançons eren les primeres que fèiem i anàvem fent una mica sobre la marxa. A Retirada a temps ho hem tingut molt més clar tot: les cançons havien de tenir una cohesió, les melodies estan molt més pensades i hem tingut molts més dubtes en el procés, però això és guai.
Quin és el concepte central?
Carme: Teníem ganes que el disc tingués una cohesió i que hi hagués un tema principal. Vèiem que moltes lletres del disc xerraven de guanyar i perdre i vàrem decidir que el tema del disc fos l’esportivitat, fent metàfora de l’equip que formem nosaltres quatre. Vam agafar de referència el bàsquet i vam fer un videoclip amb la Maria Jaume. Després hi ha algunes cançons com la de l’interludi, que es diu mitja part, és com si el disc fos un partit. Les cançons entre sí ja tenien una cohesió tant sonora com de lletra, però volíem donar-li aquesta volta. La portada, que la va fer l’Adri, també té a veure amb això.
Adrià: La portada és una copa, però no típica. Són dues persones, també fent referència a l'amor, en aquest cas de dues persones. I la contraportada és també tot el derrotisme que hi ha a les lletres del disc, la copa trencada.
Per què el bàsquet?
Carme: Jo jugava a bàsquet quan era petita i ho he arrossegat fins aquí. També teníem ganes de fer una cosa d'esport i tal, perquè moltes vegades amb els amics anàvem a jugar a futbol, i a bàsquet algun cop ho hem fet, tot i que ho hauríem de fer més.
Pere: Jo no hi he anat, perquè un dia que hi vam anar tots 4 em vaig fer mal a un dit i vaig haver d'anar a urgències. I un drama. Per tant, he decidit no tornar a jugar a bàsquet, només el dia del videoclip.
El procés creatiu el fem d'una manera molt col·lectiva
I Biel, tu acostumes a escriure les lletres; són biogràfiques?
Biel: Tot és pura ficció i fantasia. Escric des que tinc 14 anys, però fins a Reïna no m’hi vaig posar habitualment. Vaig decidir com a exercici intentar escriure molt, jugar amb les paraules, amb els títols i amb determinats conceptes. Per això segurament també està cohesionat el disc. Dins aquesta idea d’escriure tant per millorar no hi cap la meva vida, perquè tampoc he viscut tant. Per això escric sobre coses versemblants i realistes, però que no sigui explícitament la meva vida. No m'assec a escriure perquè sempre quan ho he intentat mai m'ha sortit, però intento estar molt atent a tots els estímuls que tinc.
Carme: Quan a en Biel li agrada una lletra l’escriu a un document compartit. I és molt divertit perquè els títols de les cançons al document són: o la cançó que estava escoltant mentre l’escrivia o el que estava fent en aquell moment. Llavors surten títols com: “fent un cafè a no sé on” o “fent cua al Carrefour”, i t’imagino a tu escrivint les lletres dramàtiques d’aquest disc en aquests contextos i em fa gràcia.
Biel: M'agrada jugar amb això, si estic mirant una sèrie, poso el nom de la sèrie, perquè m'és més fàcil recordar quan l’estava escrivint.
No estaria malament tampoc deixar aquests títols.
Biel: Algun potser, tots, ni de conya. [riuen]
Quin és el procés creatiu musical?
Carme: Aquest disc l'hem fet en dos anys o més. Jo anava mirant lletres, provava melodies i quedàvem. En Pere també n'ha fet alguna. Fèiem melodia, acords i lletra abans d'entrar tots quatre al local d'assaig per provar i muntar-la. M’agrada molt perquè el procés creatiu el fem de manera molt col·lectiva, jo potser me la imaginava tranquil·la, i algú altre explosiva, o al revés. Després hi ha tot un treball de producció que per això ha quedat tot rodó i cohesionat.
Pere: És molt interessant perquè per exemple Absurd, quan la vau portar a l’assaig, jo estava zero convençut i ara és la meva cançó preferida del disc i la que estic més content de com ha quedat.
Diríeu que Retirada a temps us consolida com a Reïna?
Biel: Sí, segurament aquest disc ens representa més perquè hi ha totes aquestes idees darrere, és fruit d’aquest moment i hem recollit també influències de so de grups que escoltem de tota la vida. És el projecte més rodó i sòlid que hem fet mai, però perquè hem estat molt fidels a com ho volem fer ara. La idea és tractar cada projecte molt bé, treballar-ho amb temps.
Carme: Sí que és veritat que ho veiem molt com a segon disc, ja hem entès com va tot, com es fan les coses i ho hem fet a la nostra manera.
Pere: Jo crec que en aquest disc també (en Biel ho va dir en una entrevista i em va semblar una bona reflexió) ens hem posat al servei de les cançons. Quan vam començar a fer l'àlbum no vam decidir la sonoritat o la forma, sinó que vam anar escoltant les cançons i anàvem construint-la damunt i no sabíem molt bé quin seria el resultat. Tots estem molt satisfets de l’estètica i el conjunt que han agafat, Retirada a temps defineix els últims dos anys. No estem tancats a què passarà al següent disc, no partirem del segon, sinó que ja veurem com sortirà.
En aquest disc ens hem posat al servei de les cançons
Això vol dir que no us retireu, no? El nom del disc pot portar a confusió.
Adrià: No!
Biel: Retirada a Temps és el títol d’una de les cançons, parla de guanyar i perdre i és de les cançons més especials. La veritat és que ens va quadrar molt, l’expressió en sí té aquesta energia pessimista i molt optimista alhora: si et retires a temps encara trauràs alguna cosa bona, és una qüestió dins aquesta narrativa esportista i derrotista que hi ha a tot el disc, jugar amb això de mira: podem ser uns losers, però a vegades també està bé ser-ho.
Quins referents teniu?
Biel: Els referents comuns són gent de molt propera: Roig! és el nostre grup preferit de sempre. En Jorra Santiago, Maria Jaume, Nita, Saïm, Remei de Ca La Fresca, Da Souza...
Adrià: Després cadascú escolta la seva música i a l’hora de crear, cadascú aporta el que ha escoltat, tant pot ser que al Biel li hagi donat per escoltar hip-hop durant tot un mes com qualsevol altra cosa.
Pere: Estem molt contents amb aquest nou disc perquè hem pogut fer feina amb aquests referents. Roig! ha pogut participar fent una col·laboració, la Maria Jaume també, en Lluís de Da Souza va participar en el disc anterior i en Jorra Santiago ens ha produït aquest.
Carme: Tot queda una mica en família.
I com han anat les col·laboracions?
Biel: Tant amb la Maria com amb en Simó, el cantant de Roig! ha sigut molt pràctic, natural i orgànic. Les propostes els van agradar, s'hi varen implicar i aportar tot el que van poder. Dolent i Retirada a temps són cançons que trobàvem que els hi podien enganxar molt.
Carme: Abans d’aquest disc havíem fet una col·laboració amb Garrafa Nadal, són de Mallorca i súper amics nostres. Ens va agradar molt fer-ho i també que hi hagués una admiració mútua.
Considereu que teniu una mena de sonoritat similar, els grups mallorquins?
Biel: No tant. Amb la Maria Jaume, per exemple, hi ha algunes coses que sí, clar. En Lluís Cabot (Da Souza) ha estat el productor tant del seu darrer disc com del nostre primer. Una de les coses que trobem més interessants de la música que es fa a Mallorca i a les Balears és que cada projecte té moltíssima personalitat. Gent com en Miquel Serra, Joana Gomila o Maria Jaume són coses radicalment diferents, però molt especials. I no trobem que sigui tan similar més que puntualment en aquests casos.
Carme: Exacte, si per sonoritat sonem similars és perquè han estat referents nostres, no perquè hi hagi una tradició.
La gent que més ens escolta és a Barcelona, Madrid i València
Els fans que vénen als vostres concerts són majoritàriament mallorquins?
Adrià: Jo crec que 50-50.
Carme: A mi sempre m'havia donat la sensació que a Mallorca ens coneixen molt més. Suposo que també és més fàcil que hi hagi gent, però l'altre dia em van dir que la gent que més ens escolta és a Barcelona, Madrid i València. Crec que potser ens coneixen més del que nosaltres ens pensem, tampoc hi reflexionen gaire. Tenim moltes ganes de tocar en directe allà on sigui per conèixer i interactuar amb la gent. És el que fa que tingui sentit.
Pere: Ens fa il·lusió fer concerts a pobles i ciutats de per aquí, perquè encara no hi hem tocat gaire i estem amb l'expectativa de veure què passarà. Si ve una persona, nosaltres felices. L'altre dia a Cabrils, que no hi havíem estat mai, ens va sorprendre que hi havia gent que ens va venir a escoltar expressament i que ho va gaudir molt i després van xerrar una mica amb ells, i va ser molt xulo.
I vau fer la presentació a Manacor, com va anar?
Adrià: Fantàstic.
Carme: Va ser molt guai perquè vam poder pujar les col·laboracions, va ser superespecial, el millor concert que hem fet mai.
Pere: Per ara! Pot ser que ho sigui la presentació a Barcelona.