Com tothom sap, ens trobem en un moment d'emergència climàtica, social, lingüística, moral, culinària i sistèmica. Però com que això és la secció e cultura d'un diari, ens centrarem en alguns aspectes que podrien fer que no mori el català (o almenys no mori abans de 50 anys)
1. Necessitem més musica instrumental en català. Jazz, bossa-nova, sardana o deep house. Tan se me'n fot. Però necessitem, i és imperatiu, més música instrumental en català. Perquè a ningú se li havia acudit abans?
2. Segon punt, i vagament polèmic: que governi el PP. Quan el Partit Popular és al Gobierno, la seva indissimulada oposició en el tema lingüístic és bàsica per no perdre de vista que si poguessin, ens tornarien a fer estudiar en castellà com els va passar a la generació dels nostres pares, cosa que sovint sembla que s'hagi oblidat. Tenim un síndrome d'Estocolm fortíssim amb el PSOE que sovint ens encega i no ens adonem que com diu l'admirat Albert Lloreta, és qui fa d'autèntic pal de paller de la unitat d'Espanya, demostrant ser igual d'intransigents amb l'afer català però rebaixant les penes de (alguns) presos polítics per fer veure que són d'esquerres.
3. Necessitem sectes: estic fart de veure com la gent catalano-parlant del meu voltant que es dedica al ioga o al coaching canvia automàticament d'idioma en les seves xarxes socials passant-se al castellà. I si parlem de sectes, l'assumpte ja passa de castany bru. No conec cap secta ni “trobada de noves masculinitats” que s'anunciï en català , deixant de banda l'església o la banda d'arreplegats lepenistes de Ripoll.
4. Hem de tornar a traduir els discos. M'explico, per als joves: els antics vinils, en l'antigor, venien sovint amb els títols 'en castellano' (i el títol original entre parèntesi). Fins i tot diria que venien amb les lletres traduïdes. A què esperem per fer-ho amb tots els cassetes i CDs que entrin en el mal anomenat territori?
5. Jugada mestra inesperada: fitxar Ton Cantó! És ben sabut que l'exactor disposa d'un gran domini de l'oratòria i una capacitat imbatible per canviar de bàndol, així que trobo que el seu fitxatge per la Generalitat amb un sou igual o superior al de Alexander Golovin seria la venjança que sanaria el fitxatge de Luis Figo pel Real Madrid l'any 2000.
Red Pèrill, l'home que vol salvar el català a pèl
6. Que torni en Pujol: Hagués parlat Ciutadans en castellà al Parlament amb en Jordi Pujol de president? Pensem-hi.
7. Que ens envaeixi Andorra: És un argument molt trillat, però algú ha presentat una proposta seriosa i mecanografiada? Igual ens enduem una grata sorpresa i ens adonem que els habitants del Principat fa temps que esperaven que els catalans prenguéssim la iniciativa perquè són molt orgullosos!
8. Opa hostil a Netflix i Disney Plas: Sí, és així com ho pronuncien als anuncis. Disney Plas. Que la Generalitat no té diners? Ho sabem. Fem un Verkami o un Patreon i comprem ambdues plataformes. Ha arribat l'hora de fer-se respectar.
9, Nacionalizar influencers: Espanya ho ha fet sovint en la parcel·la esportiva i no els hi ha anat massa bé perquè han tingut poca vista i han fitxat a saldos que a més han resultat ser drogadictes o dropos (de fet ara només en recordo, un. Bon dia, “Juanito” Muehlegg, si encara ets viu). Però avui en dia els veritables actius són els influencers o els streamers: proposo noms així al tun-tun: Ibai Llanos (per suposat), Dave Chappelle, Barack Obama o Fernandito Romay.
10. Tenir un exercit propi: Hehehe. Qui s'hi apunta? Jo no.