Gairebé 45 anys després de l'assassinat de Víctor Jara, els seus botxins han estat condemnats. Ha quedat demostrat que van matar al cantant xilè perquè no tornés a cantar. L'11 de setembre de 1973 estava previst que Víctor Jara cantés en un acte públic davant del president Salvador Allende. No va poder fer-ho perquè el cop d'Estat dirigit pel general Pinochet acabaria amb tota mostra de democràcia a Xile. El dia 11 Allende moriria al Palacio de la Moneda, i al dia següent Víctor Jara seria detingut pels militars. En el mateix moment de la detenció, Jara ja va ser maltractat, amb cops de culata i puntades de peu, doncs va ser reconegut com "el cantant marxista", sens dubte el més popular dels músics xilens. Sol, o com a director artístic del grup Quilapayún, Jara va aconseguir una gran popularitat amb les seves cançons compromeses, que defensaven el govern de la Unidad Popular i apostaven per una revolució, i això va fer que l'ultradreta l'odiés profundament. Per això els militars que el van capturar van trencar-li els dits, perquè mai més no pogués tornar a tocar la guitarra. Més tard el colpejarien durament i el rematarien a trets, com va demostrar la seva autòpsia. Els seus darrers versos estaven dedicat a les 5.000 persones preses amb ell al Estadio Chile:
Canto, qué mal me sales
cuando tengo que cantar espanto.
Espanto como el que vivo
como el que muero, espanto.
De verme entre tantos y tantos
momentos de infinito
en que el silencio y el grito
son las metas de este canto.
Lo que veo nunca vi.
Lo que he sentido y lo que siento
harán brotar el momento...
Amanda i les altres
Moltes de les cançons de Jara s'han convertit en himnes que la gent, sobretot a Amèrica Llatina, recorda encara i que són autèntics símbols d'aquella època, com A desalambrar o la Plegaria a un labrador. Són cançons que han estat versionades una i altra vegada per cantautors de tot el món. Però sens dubte, la cançó que millor evoca a Jara és Te recuerdo Amanda, un himne en què la reivindicació política es barreja amb una tendra història d'amor.
Te recuerdo Amanda
Te recuerdo Amanda
La calle mojada
Corriendo a la fábrica
Donde trabajaba Manuel
La sonrisa ancha
La lluvia en el pelo
No importaba nada
Ibas a encontrarte con él
Con él, con él, con él, con él, con él…
Son cinco minutos
la vida es eterna en cinco minutos
suena la sirena
de vuelta al trabajo
y tú caminando
lo iluminas todo
los cinco minutos
te hacen florecer.
Te recuerdo Amanda
La calle mojada
Corriendo a la fábrica
Donde trabajaba Manuel
La sonrisa ancha
La lluvia en el pelo
No importaba nada
Ibas a encontrarte con él
Con él, con él, con él, con él, con él…
Que partió a la sierra
Que nunca hizo daño
Que partió a la sierra
y en cinco minutos quedó destrozado
Suena la sirena
De vuelta al trabajo
Muchos no volvieron
Tampoco Manuel
Te recuerdo Amanda
La calle mojada
Corriendo a la fábrica
Donde trabajaba Manuel