Molts barcelonins només han conegut l'Hospital de Sant Pau com a pacients, o com a acompanyants de malalts i accidentats. Van veure l'hospital quan havia patit unes modificacions arquitectòniques per adaptar-lo a la medicina moderna, de tal forma que era difícil intuir com havia estat originalment aquesta obra d'art modernisme. Però amb la inauguració del nou Hospital de Sant Pau, fora del recinte modernista, es va poder procedir a recuperar la dimensió artística de l'edifici antic. I des del 2014, el Recinte Modernista està completament restaurat i és obert als visitants. Una ocasió magnífica de conèixer l'obra modernista més gran de Catalunya, que des del 1997 ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Entrada principal de l'Hospital. Robert Ramos / Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. 

La grandiositat d'un espai

Habitualment s'accedeix a la visita al Recinte Modernista de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau per una porta lateral. Amb això es perd, en bona part, l'efecte previst pel seu creador. L'entrada principal estava prevista pel centre del monumental edifici de l'administració. El cos central d'aquest, té una estructura neogòtica. La façana està dominada per un pinacle, que reforça les seves dimensions i la seva fastuositat. A l'interior, el cos central no està dividit en pisos: té una gran alçada i està adornat amb elements decoratius de gran bellesa: mosaics, vitralls, elements de forja... Aquest edifici contenia les dependències administratives, però també sales de reunions... Una de les més impressionants és la sala Domènech i Muntaner.

Sala Domènech i Muntaner a l'edifici administratiu. Robert Ramos / Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. 

Hospital - jardí

L'edifici administratiu deixa pas a un gran pati enjardinat, al voltant del qual s'organitzen els diferents pavellons: una quinzena d'edificis modernistes, de diferents etapes. Això permet comptar amb un espai ampli i molt agradable al centre de l'hospital. La clau per aquesta estructura és un passadís central subterrani que parteix del pavelló administratiu i connecta tots els edificis. D'aquesta forma, els pacients podien ser traslladats en llitera, d'una forma còmoda, d'una part a l'altra de l'hospital. Just al davant de l'edifici administratiu, a l'altra banda del pati, s'hi situa l'altre edifici de grans dimensions, el d'operacions; ara per ara no es pot visitar el seu interior, perquè està en obres. La trama urbana de l'Hospital està en diagonal respecte al Pla Cerdà. No és casualitat: Domènech i Muntaner s'oposava visceralment a Cerdà.

Els edificis visitables

L'edifici administratiu i el d'operacions marquen els dos límits de l'hospital i formen part del bloc constructiu inicial. A banda i banda s'hi situen els pavellons on antigament s'allotjaven els malalts, en grans sales col·lectives. Els visitants poden visitar el Pavelló de San Rafel. D'altres pavellons no són accessibles, perquè encara estan en procés de restauració, i n'hi ha exclosos de la visita perquè contenen institucions diverses. També es pot visitar el Pavelló de Sant Jordi, que és l'espai reservat per acollir exposicions diverses. I, enganxada al recinte, però amb entrada pròpia pel carrer Sant Antoni Maria Claret, hi ha l'església, que és oberta al culte per a tothom. L'església és posterior, dels anys 1920, i va ser feta per Pere Domènech i Roure, fill de Domènech i Muntaner.

Llum de forja. Robert Ramos / Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. 

Tots els arts

La visita al Recinte Modernista no s'acaba mai. Cada espai està recobert de ceràmiques, vitralls, elements de forja i marcs de fusta de gran valor artístic. Això és especialment remarcable a l'edifici administratiu, el primer que es va construir. Allà el luxe és perceptible en els menors detalls, com en les làmpades, les rajoles o, fins i tot, en les manetes de les finestres. La simbologia dels elements decoratius sovint té a veure amb el país, amb la religió i amb els mecenes. Per arreu hi trobem senyeres, banderes de Barcelona i escuts de Sant Jordi. A molts llocs hi ha anagrames amb les inicials dels finançadors (començant per Pau Gil). Els pavellons femenins tenen noms de santes i marededéus, i els masculins, de sants. Molts d'ells estan presidits per simbologia religiosa. La façana principal té quatre grans escultures de Gargallo que representen la Fe, l'Esperança, la Caritat i les obres que les acompanyen. Gargallo també va esculpir àngels per a diversos edificis de l'hospital. Eusebi Arnau va col·laborar amb d'altres obres escultòriques, com la de Pau Gil, que és a l'entrada del recinte.

Una obra d'autor

El 1901 es va decidir construir l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. La infraestructura havia d'ocupar un solar de la mida de nou cantonades de l'Eixample; finalment el projecte inicial de Domènech i Muntaner, integrat per 48 pavellons, no s'acabaria. L'arquitecte es va inspirar en el Castell dels Tres Dragons, l'edifici situat a la Ciutadella al recinte de l'Exposició Universal del 1888. I va aprofitar la seva experiència en el període que havia treballat en el disseny d'estructures sanitàries a l'Institut Pere Mata de Reus. A Sant Pau, Domènech va inspirar-se en el que es feia a l'època als moderns hospitals francesos, però va incloure una aportació original i de gran eficàcia: el passadís subterrani que connectava els pavellons i permetia el trasllat dels malalts en lliteres. Però Sant Pau va ser, també, un lloc d'experimentació per a obres posteriors: el gran vitrall de l'edifici administratiu és un avançament del que faria posteriorment al Palau de la Música.

Cues i copes

Aquest conjunt modernista, molt poc conegut dels barcelonins, entra dins les rutes turístiques habituals i en totes les guies de Barcelona. A certes hores, la cua de turistes és contínua. És preferible, doncs, si es vol gaudir de l'espai amb tranquil·litat, de visitar-lo a primera hora del matí o a l'hora de dinar. Si es vol menjar a Sant Pau mateix, l'entrada del recinte, abans de pagar l'entrada, s'hi troba el 1902 Cafè Modernista, un local especialitzat en cuina mediterrània. Als jardins del recinte, de tant en tant, s'hi organitzen concerts musicals. Els visitants poden sentir música, disfrutar de l'arquitectura i, alhora, prendre una copa o unes tapes. Però Sant Pau té molt més que diversió: a les seves sales hi trobem l'arxiu sanitari més gran del país.

Un dels quatre primers pavellons de l'Hospital. Robert Ramos / Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Un art ara reservat

Sobta, avui en dia, pensar que a algú se li acudís destinar tant de pressupost i d'esforç a la decoració d'un hospital públic. De fet, Domènech i Muntaner va ser acusat de fer un centre sanitari "massa luxós" per als malalts pobres. Però el banquer Gil i Serra, influït per l'estructura dels metges francesos, va decidir deixar en testament la meitat de la seva fortuna perquè es construís un hospital luxós i de grans dimensions que fos posteriorment gestionat per entitats públiques. El projecte era tan ambiciós que va trigar gairebé tres dècades a inaugurar-se. Es va iniciar el 1902 i no es va acabar fins al 1930. A partir d'aleshores, durant 80 anys, pobres i rics malalts van allotjar-se a les luxoses estances dissenyades per Domènech i Muntaner. Ara ha desaparegut aquesta vocació pública de la part renaixentista de l'hospital. Qui vulgui visitar l'obra que Gil i Serra va voler cedir a la ciutat, haurà de pagar 10 euros.