Versalles, 15 de novembre del 1700. Fa 326 anys. El rei Lluís XIV de França presentava el seu net Felip de Borbó com a nou monarca de les Espanyes. Davant de la cort més luxosa d’Europa i a l’escenari més sumptuós del món, Lluís XVI escenificaria una mena de coronació anticipada que explicava al món que la monarquia francesa havia rellevat, definitivament, la monarquia hispànica en el lideratge mundial. Felip de Borbó, que regnaria com a Felip V (1701-1746), es va establir a la cort de Madrid i hauria après i imposat el castellà per a governar i implementar el nou model absolutista borbònic. Però, tot i això, el castellà va ser la seva llengua habitual? Quina llengua feia servir per a comunicar-se amb la seva esposa i amb els seus fills —els futurs reis Lluís I, Ferran VI i Carles III? I amb els seus ministres?
D’on venia el Borbó i on i amb qui s’havia criat?
Felip, el que seria el primer Borbó hispànic, havia nascut el 1683 al Palau de Versalles, seu de la cort de la monarquia francesa. Era fill de Lluís —primogènit del rei Lluís XIV i anomenat el Gran Delfí—, que no sobreviuria al seu pare i, per tant, mai no arribaria a regnar. I era fill de l’esposa, de la gran delfina Maria Anna de Baviera, nascuda i criada a la cort de Múnic. Una primera apreciació ens diria que les primeres paraules de Felip haurien pogut ser en alt alemany, que era la llengua de la cort i de les cancelleries de Múnic i de Viena, i la llengua de la gran delfina de França. Malgrat que la mare de Maria Anna era savoiana i, per tant, de parla francesa. Però a la cort de Versalles —com a les de Múnic, Viena o Madrid, per citar-ne tres exemples— les mares no criaven ni educaven els seus fills, i encara menys si eren de la família reial.
Qui va educar, realment, el primer Borbó hispànic?
L’educació del jove Felip va ser encarregada a François de Salignac de la Mothe-Fénelon, un religiós catòlic amb un ideari místic, que radicalitzaria el pensament del futur rei espanyol. A partir del fet, l’existència de Felip sempre estaria precedida per una sinistra fama de llepaciris. Fénelon, l’home que l’havia radicalitzat, era occità —nascut i criat al Perigord— i la seva llengua era el llemosí —la forma dialectal local d’aquell indret. Però a la França dels Borbons, les llengües no franceses estaven, d’una manera o una altra, proscrites. Recordem que, per exemple, el 1700, Lluís XIV proclamaria que “l’ús del català [al Rosselló i a la Cerdanya] em repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa”. D’altra banda, Fénelon havia fet tota la seva carrera eclesiàstica en territoris de llengua d’oïl (Saintonge i París).
I la seva primera esposa, Maria Lluïsa Gabriela de Savoia?
Felip, 17 anys, i Gabriela, 13 anys, es van veure per primer cop a Figueres, a la parròquia de Sant Pere. Després que Pedro Portocarrero —patriarca de les Índies i parent del primer ministre hispànic— oficiés el sagrament del matrimoni que ratificava l’acord nupcial signat mesos abans, Gabriela es va negar en rodó a allitar-se amb el seu nou i flamant marit. La savoiana, que les fonts descriuen com una noia de discreta bellesa, però de temperament endimoniat, bramava en francès, la llengua de cultura i d’ús habitual a la cort de Torí. Però la proximitat lingüística no facilitaria l’apropament físic. Caldria la intervenció de Marie-Anne de la Tremoïlle, princesa dels Ursins i agent de Lluís XIV, per a consumar, en francès, el matrimoni de Figueres.
I els fills de Felip V?
Felip V, Gabriela i la Ursins parlaven francès. Als despatxos de palau, als salons de la cort i a la alcoba real. Van ser inseparables durant els primers compassos matrimonials del místic Felip —que ja estava afectat per la malaltia mental que el faria creure que era una granota— i de la irascible Gabriela —la que, a les acaballes de la guerra de Successió, proclamaria que “era capaç de llençar els seus fills pel balcó de palau, abans que perdonar els catalans”. I tot l’aparell borbònic de criança i educació dels plançons reials seria d’importació. Les dides, les institutrius, els preceptors i els confessors eren francesos. Curosament seleccionats per la cancelleria de Versalles i rigorosament controlats per la Ursins. Els fills de la reial parella —Lluís, que regnaria com a Lluís I, i Ferran, que ho faria com a Ferran VI, o Felip Pere, mort jove— sempre tindrien el francès com a primera llengua.
El triomf de Lluís XIV
L’imperi de la llengua francesa a la cort de Madrid anava més enllà de la família reial, i estava representat per influents personatges, com la poderosa Ursins o com el flamant primer ministre Jean d’Orry, importat de Versalles. Aquest paisatge lingüístic francès al cor del poder hispànic escenificava el triomf de Lluís XIV (França no tan sols havia vençut Espanya, sinó que l’havia subjugada). Però, a poc a poc, les coses començarien a canviar. En el període que va entre l’expulsió de la Ursins (1709), la mort de Gabriela (1714, malgrat l’odi que sentia pels catalans, no va poder viure la capitulació de Barcelona) i del decés de Lluís XIV (1715), les oligarquies castellanes recuperarien progressivament el poder i buscarien el relleu de la difunta savoiana a la península italiana, lluny de l’allargada ombra de Versalles.
I els fills que va tenir amb la Farnese, la seva segona esposa?
El nou nucli de poder castellà va importar Isabel Farnese, “la Parmesana”. Però aquella noia, que les fonts descriuen com d’una bellesa encara més discreta que la de la seva antecessora i afectada per una golafreria insaciable que l’hi havia arrodonit el perfil, es revelaria com una governant desimbolta i autoritària, que, si bé no va imposar el romanyol (la llengua dels dominis independents de Parma, Mòdena i els Estats Pontificis), sí que va importar una nòmina considerable de personatges "italians", que ocuparien els llocs més estratègics de la cort. En el camp polític, per exemple, el primer ministre Alberoni, i en l’artístic, el castrato Farinelli. A les darreries del regnat de Felip V, el rei raucava, i la reina i els seus fills —per exemple, el futur Carles III—, i les icones de la cort es divertirien en romanyol. El castellà, per als papers.