Quan hom es planteja si un mot és gaire antic, sol referir-se al fet que no ha patit modificacions al llarg de la història (o n'ha patides poquíssimes). En aquest sentit, un mot català d'origen llatí és molt antic; però si la paraula catalana i la paraula llatina són bastant diferents entre si, la gent ja considera que són mots diferents (per exemple, jutge i iudice). Es pot trobar una paraula catalana que es digui igual (o molt semblant) ara a com es deia fa milers d'anys (o sigui, abans del català mateix, i que ha passat a la llengua catalana tal qual)? La foscor de les dades lingüístiques preromanes dificulta resoldre això, però podria haver-hi un candidat: quer o car —'roca, penyal'—.
Una paraula que es perd en la nit dels temps
Si algú veu la paraula quer o car pensarà: però jo, això, no ho dic. I és cert: aquesta paraula ja no es diu. De fet, les darreres documentacions són del segle XIV. Però ha perviscut en noms de lloc. Els noms de lloc poden contindre paraules que ja han desaparegut del vocabulari comú, però que antigament es deien amb naturalitat i per això es troben en noms de lloc. El mot quer o car —'roca, penyal'— és preromà i no ha pogut determinar-se'n l'origen (una de les hipòtesis és que prové de les llengües cèltiques; hi ha qui també hi dona un origen bascoide). Es troba en el santuari de Queralt (Berga, Berguedà), precisament una penya elevada; el senyoriu de Queralt (Conca de Barberà), tal com veiem en la vila de Santa Coloma de Queralt; el poble de Queralbs (Ripollès), que conté albs, una altra paraula que ja no es diu i que significava 'blanc', provinent del llatí albus —'blanc'— (per això diem alba —'moment en què la llum solar comença a emblanquir l'horitzó abans que el sol surti'—).
O el poble de Querol (Alt Camp) i el riu Querol o Carol (Cerdanya), amb un sufix diminutiu -ol; el poble anomenat el Querforadat (Cava, Alt Urgell); el vilatge de Dosquers (Maià de Montcal, Garrotxa); el cim anomenat Querroig (Alt Empordà), on hi ha la torre de Querroig; les muntanyes anomenades Quermany Gros i Quermany Petit (Pals, Baix Empordà); el cim anomenat el Queraüt (Alt Urgell); la font des Quer (Calvià, Mallorca), situada vora una roca; la muntanya dita lo Caro (als ports de Tortosa-Beseit); el pic de Carroi (Andorra la Vella, Andorra), dit així perquè a la sortida i la posta del sol (durant el solstici d'hivern) tota la muntanya es veu grisosa però el cim, il·luminat pel sol, es veu rogenc (la forma roi és com s'ha dit tradicionalment la paraula roig al Pallars i a Andorra); i el poble de Cadaqués (cap de Creus, Alt Empordà), que segurament té l'etimologia cap de quers —'cap de roques'—. Fins i tot a Canillo (Andorra) hi ha un indret amb una gran roca anomenat roc del Quer (que durant el segle XX escrivien roc de Qué). Finalment, existeix la variant quera, com la Quera (indret de la Cerdanya) i Collet-sa-quera (coll a Vilallonga de Ter, Ripollès). Doncs aquí teniu un dels mots més antics del català!