L’expresident de la Generalitat, Quim Torra, acaba de publicar Armand Obiols, d’una fredor que crema (Editorial Empúries), la biografia d’un dels grans poetes i crítics de la literatura catalana dels anys vint, des d’on repassa “les capes de rumors” que han envoltat el seu personatge. Conegut per haver estat l’amant de Mercè Rodoreda, Obiols —pseudònim de Joan Prat— va formar part de la colla de Sabadell i va publicar una obra “esparsa i diversa”, ja que, com expressa l’expresident, “la seva aspiració no va ser mai publicar, sinó crear-se a si mateix”. De fet, assegura que “tot allò que no va arribar a ser Armand Obiols” com a escriptor, “ho va ser Mercè Rodoreda”. "Però no la va crear, Rodoreda ja venia creada", puntualiza.
Nascut a Sabadell el 1904, des de la seva joventut Obiols va ser considerat una de les grans promeses del món literari a Catalunya, sobretot per les ressenyes que publicava als diaris La Publicitat i La nau. Aquestes crítiques literàries, juntament amb la quarantena de poemes de joventut que va publicar al Diari de Sabadell, el van portar a formar part del grup d’intel·lectuals de la Colla de Sabadell, que va encapçalar amb Pere Quart (Joan Oliver) i Francesc Trabal. Més endavant també va ser editor i es va endinsar en l’anàlisi política, passant així per diferents disciplines “amb una gran facilitat, gairebé diabòlica”, apunta Torra. Però per ell, Obiols sempre “ha estat sempre un enigma” i s’ha forjat a través de “versions parcials”, molt més centrades en la seva relació amb Rodoreda. “Era un personatge molt singular, el millor representant d’aquella Catalunya impossible i perduda d’abans de la guerra”, explica l'expresident.
Amb la biografia, Torra ha volgut desmuntar tres dels grans mites que s’han atribuït els darrers anys a Obiols: el possible col·laboracionisme amb la França petanista, l’acusació de ser un espia en els temps de la Guerra Freda i les suposades relacions que va mantenir amb una altra dona al mateix temps que amb Rodoreda durant la seva estada a Viena. Ho fa a través de la consulta dels seus dietaris de joventut, cartes i fonts primàries que l’han portat a constatar que “no hi ha dades ni fets” que confirmin cap dels tres mites. “Són tres coses que si les deixem a banda, ens ajuden a entendre el llegat d’un gran intel·lectual, que ens deixa esparsos i diversos”, sentencia.
La seva aspiració no va ser mai escriure ni publicar, sinó crear-se a si mateix
Així, Torra destaca que per entendre Obiols “és essencial saber que la seva aspiració no va ser mai escriure ni publicar, sinó crear-se a si mateix”. “Tenia una gran obsessió per construir-se, per ser la seva gran obra”, i ho va fer "a través de “llegir-ho tot i saber-ho tot”. En aquest sentit, Torra també apunta que ell mateix va rebutjar publicar molts poemes que havia escrit, fet que posa en evidència “el seu sentit autocrític”. “Això el va portar al límit de la castració en el sentit de no crear”, agrega l’expresident. La seva base intel·lectual, però, el va acabar consagrant com un dels grans crítics literaris i va esdevenir, segons l'expresident, ”una llegenda entre els seus contemporanis”. Precisament és aquesta la faceta que més s’ha donat a conèixer de l’autor, la de “mentor” d’altres artistes, sobretot de Rodoreda.
En aquest volum, Quim Torra pretén allunyar alguns rumors respecte la influència d'Obiols en l'escriptora, sobretot aquells que diuen que Rodoreda va guanyar jocs florals amb versos escrits per Obiols. “No és veritat, a Rodoreda no la crea, Rodoreda ja ve creada”, exposa. De fet, Torra matisa que Obiols va ser, per a Rodoreda, una mena de “coach literari”, tot i que durant els primers anys "va haver-hi una certa competència entre ells per aconseguir premis". Més endavant, però, Obiols “li va afinar l’estil, la va aconsellar i li va posar límits, perquè es va adonar que al seu costat tenia la persona que ell podria haver estat”, afegeix l’expresident. Segons Torra, Obiols va estar "pendent de l'obra de Rodoreda fins a l'última carta que es coneix entre ells, que data del 1971".