Glasgow (Escòcia), 30 de novembre del 1872. Fa 154 anys. Camp de joc de Hamilton Crescent, a la zona oest de la ciutat, sobre l’aiguabarreig dels rius Clyde i Kelvin. 14:20 hores. S’iniciava el partit que enfrontaria les seleccions d’Escòcia i d’Anglaterra. Aquell matx, que es disputaria davant de 4.000 espectadors, és el que la Federació Internacional de Futbol (FIFA) considera el primer encontre internacional de la història del futbol. En aquell Escòcia-Anglaterra —que va acabar amb empat a zero— es dirimia alguna cosa més que el nivell futbolístic de les dues nacions. Es dirimia, també, la paternitat d’una pràctica esportiva que, dia a dia, guanyava adeptes, concentrava masses i desvetllava passions. Qui va inventar el futbol: els anglesos o els escocesos?
Com es va jugar aquell primer partit internacional?
Segons les fonts documentals de l’època, el partit va començar passades les dues de la tarda (amb vint minuts de retard respecte a l’horari previst) i es va desenvolupar en un ambient relaxat i amistós. Les mateixes fonts revelen que, des del primer moment, les dues formacions es van llançar a l’atac, però els jugadors d'un equip i de l'altre no es van mostrar encertats a l’hora de transformar les ocasions. En aquella època, no estaven permeses les substitucions, però en aquest partit es va pactar que, excepcionalment, es podrien fer un parell de canvis per equip. A la mitja part, el porter i el davanter centre anglesos —Robert Barker i William Maynard— es van intercanviar les posicions per buscar el gol que no arribava.
A qui van alinear aquelles seleccions?
La selecció d’Escòcia va plantejar el partit amb un atrevit 2-2-6 i va alinear Gardner a la porteria; Ker i Taylor a la defensa; Thomson i Smith (James) al mig del camp, i Smith (John), Leckie, Rhind, McKinnon, Weir i Wotherspoon en punta d’atac. I la selecció d’Anglaterra es va posicionar amb un arriscat 1-1-9 i va alinear Barker a la porteria; Greenshalgh com a únic defensa; Courtenay al mig del camp en solitari, i Chapell, Maynard, Brockbank, Clegg, Kirke-Smith, Ottaway, Chenery i Morice en punta d’atac. La premsa de l’època que va recollir aquell esdeveniment relata que, quan faltaven sis minuts per a la conclusió del partit, el davanter escocès Leckie va estar a punt de marcar quan va estavellar la pilota contra la cinta que feia de travesser.
Aquell era el primer partit internacional?
Amb anterioritat, a Londres, s’havien jugat quatre partits entre les seleccions d’Escòcia i d’Anglaterra, però, en aquells encontres, l’equip cèltic estava format, exclusivament, per emigrants escocesos que residien a la capital britànica, motiu pel qual la FIFA no els considera partits internacionals. No obstant això, aquesta dada ens indica que a Londres i als seus voltants ja s'hi practicava el futbol —fins i tot s’hi organitzaven "partits internacionals"— molt abans que l’Escòcia-Anglaterra que es disputaria a Glasgow el 1872. Llavors, el futbol hauria nascut a Anglaterra i des d’allà s’hauria expandit cap a Escòcia? O l’havien inventat els escocesos i la migració scot l’havia portat fins a la capital britànica?
El primer partit de la història
Segons les fonts documentals, el primer partit de futbol de la història entre dos equips formalment constituïts es jugaria el 26 de desembre del 1860 (dotze anys abans del primer Escòcia-Anglaterra, i enguany en fa 166). Aquell primer partit es va jugar a Sheffield (Yorkshire-Anglaterra), al camp del Hallam Cricket Club, a la zona oest de la ciutat (a Sandygate Road, barri de Crosspool), i va enfrontar el Hallam Football Club, fundat poc abans en aquelles mateixes instal·lacions (1860), i el Sheffield Football Club, que amb tan sols tres anys d’antiguitat (1857) ja era el degà del futbol local. Segons la premsa de l’època, aquell partit va reunir uns 700 espectadors i va acabar amb el resultat de 0-2 a favor del Sheffield FC.
Quan i com van sorgir aquells equips?
Aquesta dada comença a aclarir la qüestió de l’enunciat. El Sheffield FC i el Hallam FC són, per aquest ordre, els dos clubs de futbol més antics del món. El Sheffield havia estat fundat el 24 d’octubre del 1857 per dos joves estudiants locals —Nathan Creswick i William Prest—, jugadors de criquet que haurien creat un equip de futbol per a practicar una activitat esportiva durant els mesos d’hivern, quan s’interrompia l’activitat del joc del bat. Creswick i Prest serien també els creadors del primer reglament de la història del futbol —el Sheffield Rules—, que era lleugerament diferent de l'actual. En aquell primer reglament, per exemple, es podia tocar la pilota amb les mans, es podia empentar l’adversari i no hi existia el fora de joc.
Com es proveïen aquells equips primigenis?
En els primers compassos de la seva història, el Hallam FC es proveiria de jugadors de les zones rurals que envoltaven la ciutat, d’extracció social humil i d’activitat agroramadera. Des de l'inici de la seva història, serien coneguts com the countymen ('els homes de pagès'). En canvi, el Sheffield FC reclutaria els seus efectius entre jugadors de l’entorn urbà i de classe obrera. No oblidem que a les illes britàniques, des de l’inici de les seves respectives pràctiques, el rugbi seria l’esport de les elits de la societat i el futbol, el de les classes humils. I no oblidem, tampoc, que el 1860 Sheffield era una ciutat bàsicament obrera anomenada Steel City per la gran concentració d’indústria de fabricació d’acer al seu voltant.
Com va arribar el futbol a Escòcia?
El futbol va arribar a Escòcia mentre es creava a Anglaterra. El 1867 va ser fundat el Queen’s Park Glasgow; el 1869, el Kilmarnock; el 1872, el Glasgow Rangers, i el 1873, la Scottish Football Association —tan sols una dècada després que la seva homòloga anglesa, i la segona més antiga del món. Això explicaria per què ambdues seleccions s’han organitzat, històricament, per separat. Un quart de segle després, seria creada la Federació Catalana de Futbol (1900), la primera del futbol peninsular. L’Espanyola no seria fundada fins tretze anys després (1913). Però, a l’Espanya cañí dels toros, de les castanyoles i del a por ellos, només s’entén Catalunya com una font d’extracció. Com la gran mamella colonial. També futbolísticament.
