Quentin Tarantino ha triat les 20 millors pel·lícules del segle XXI, i la primera et sorprendrà. Ha revelat la llista en el pòdcast The Bret Easton Ellis (via World of Reel), amb la norma de només un film per director. Hi ha tot de pel·lícules violentes i de terror, en una barreja de films aclamats i de poc vistos. Això sí, lluny de la ment col·lectiva, fet que la fa especial. No intenta aconseguir el consens, no hi ha ni Mulholland Drive, ni In the Mood for Love, ni Tree of Life. "La idea era que no busqués res, simplement triés 20 pel·lícules directament del meu cervell. I si no les podia recordar, no en formaven part. Havia de ser memorable", diu. A continuació, la llista de la número 20 a la 1, amb un petit comentari del cineasta:
- 20. West Side Story, Steven Spielberg (2021)
- 19. Cabin Fever, Eli Roth (2002)
- 18. Moneyball, Bennett Miller (2011)
- 17. Chocolate, Prachya Pinkaew (2008)
- 16. Els renegats del diable, Rob Zombie (2005)
- 15. The Passion of the Christ, Mel Gibson (2004)
- 14. The School of Rock, Richard Linklater (2003)
- 13. Jackass: The Movie, Jeff Tremaine (2002)
- 12. Big Bad Wolves, Aharon Keshales i Navot Papushado (2013).
- 11. Battle Royale, Kinji Fukasaku (2000)
- 10. Midnight in Paris, Woody Allen (2011)
- 9. Shaun of the Dead, Edgar Wright (2004)
- 8. Mad Max: Fúria a la carretera, George Miller (2015)
- 7. Unstoppable, Tony Scott (2010)
- 6. Zodiac, David Fincher (2007)
- 5. Pous d'ambició, Paul Thomas Anderson (2007)
- 4. Dunkerque, Christopher Nolan (2017)
- 3. Lost in Translation, Sofia Coppola (2004)
- 2. Toy Story 3, Lee Unkrich (2010)
- 1. Black Hawk abatut, Ridley Scott (2001)
Per què 'Black Hawk abatut'?
Sí, la llista la corona Black Hawk abatut, una de les millors pel·lícules bèl·liques dels últims 40 anys. Ara bé, és el millor film del segle XXI? Ho és, ni que sigui, de la seva dècada? Bé, la llista és de Tarantino i ell sabrà què tria o què deixa de triar. Per justificar la seva decisió, ha dit això: "Em va agradar quan la vaig veure per primera vegada, però en realitat crec que va ser tan intensa que va deixar de funciona per a mi (...). Des de llavors, l'he vista un parell de vegades, no pas un munt, però crec que és una obra mestra, i una de les coses que m'agraden molt és (...) que és l'única pel·lícula que aposta completament per un sentit de propòsit, efecte visual i sentiment a l'estil d'Apocalypse now, i crec que ho aconsegueix. Manté la intensitat durant 2 hores i 45 minuts, o el que sigui, i la vaig tornar a veure recentment, el meu cor bategava amb força durant tota la durada de la pel·lícula; em va tenir i mai em va deixar anar, i feia temps que no la veia. La gesta de la direcció és més que extraordinària".
El presentador del pòdcast ha assegurat que veu "una estètica" a la llista de Tarantino, que tracta sobre el "valor d'entreteniment" i la "irreverència". És a dir, pel·lícules amb una irreverència que "no s'espera del corrent principal de Hollywood, i que són divertides".