Un grup d'arqueòlegs ha descobert el que pot ser un dels primers rastres d'escriptura alfabètica, de fa 3.500 anys. La inscripció ha estat desenterrada a Tel Laquix (Israel) i és l'escriptura més antiga que s'ha trobat a l'antic Canaan bíblic, de tal manera que ofereix coneixements sense precedents sobre el desenvolupament dels primers alfabets, segons la revista Antiquity.
L’escrit és una combinació de sis lletres en dues línies diferents, i apareix en un fragment de ceràmica que s'ha trobat a l'indret, que està situat a la regió de Xefela, al centre d’Israel. La població de Laquix és esmentada diverses vegades a la Bíblia. Segons el Llibre de Josuè, a 10,31-32, els israelites la van destruir quan van conquerir la Terra d’Israel al final del seu trajecte pel desert després de l’èxode d’Egipte. "De Lebnà va passar Josuè amb tot Israel a Laquix. La va assetjar i la va atacar. Jahvè va fer caure Laquix a les mans d'Israel. La va prendre el segon dia i va matar a fil d'espasa tot allò que té vida, exactament com havia fet amb Lebnà", diu literalment.
Més tard, Laquix es va convertir en una important ciutat israelita del Regne de Judà, fins que va ser destruïda pels assiris al segle VII aC.
El jaciment de Tel Laquix que apareix a la Bíblia, a Josuè 10,31-32 | Institut Arqueològic Austríac
La nova troballa és especialment significativa perquè redueix la bretxa entre els primers testimonis d’escriptura alfabètica descoberts a la regió del Sinaí i les proves més recents dels alfabets semítics. "Sabem que el primer alfabet es va inventar al Sinaí aproximadament al segle XIX aC", ha indicat el codirector de l'excavació Felix Höflmayer. "Va ressorgir al sud de Llevant mediterrani molt més tard, al voltant dels segles XIII i XII aC, però no teníem pistes sobre el que va passar entre aquests dos períodes".
"A l'edat del bronze final, entre el 1550 i el 1200 aC, la regió estava sota l'imperi egipci", ha afegit Höflmayer. “Els egipcis van imposar el seu sistema administratiu i la seva pròpia escriptura, i molts experts van pensar que l’alfabet inicial es podria haver introduït en aquest context. Però ara podem veure que ja estava en ús almenys al segle XV aC, quan no hi havia una dominació egípcia a gran escala", ha afegit. La datació per carboni 14 ha permès constatar que aquest primitiu alfabet s’havia introduït abans de l’arribada dels egipcis.
Les peces amb lletres d'alfabet localitzades a Laquix, de fa 3.500 anys | Institut Arqueològic Austríac
Tot i que les lletres identificades porten noms i componen paraules que poden semblar familiars a un parlant de l'hebreu modern, l’alfabet en realitat no és hebreu, sinó un alfabet que evolucionaria cap a l'hebreu segles més tard. La inscripció porta lletres que els investigadors han identificat com a ayin, bet i dalet (e,b,d), però amb un fort vincle visual amb els jeroglífics, i formen una paraula que es pot llegir com a "eved", que llavors, i també ara en hebreu significa "esclau". La segona paraula desxifrada al fragment mostra nun, peh, tav, (n, p, t), que es pot llegir com a "nèctar".
Llegit de dreta a esquerra, la primera lletra de dalt es pot identificar com la ayin (ע), que es basa en el jeroglífic egipci 'ull'. La segona lletra es pot identificar com a bet (ב), que es basa en el jeroglífic egipci "casa". I la tercera lletra es pot llegir com a dalet (ד), basada en el jeroglífic egipci "porta".
A la renglera de sota, també per la dreta, la primera lletra es pot identificar com a nun (נ), que deriva dels jeroglífics egipcis "escurçó cornut" i / o "cobra". La segona lletra es pot identificar com peh (פ). Tot i que no és del tot segur de quin signe es deriva aquest caràcter, s'ha suggerit el jeroglífic de "cantonada". I la tercera lletra es pot identificar com tav (ת) i no queda clar en quin signe jeroglífic es basa el caràcter. Alguns estudiosos consideren que aquesta lletra hebrea fa referència a una fita en el camí.