Supermercats inundats de color rosa, bombons, flors i cors. Ha arribat el dia que més detesten els solters reprimits; Sant Valentí. Encara que actualment en aquesta data es reivindiqui l'amor propi, cap a les nostres amigues o la família, encara és una festivitat – cristiana – que fomenta el consumisme i l'amor romàntic, i que, com a bons catalans l'hem de detestar pel simple fet que som pro-Sant Jordi.

Però aquí no hem vingut a ocultar res. Tots hem celebrat un Sant Valentí enamoradíssims amb aquell amor d'institut o d'estiu que crèiem que duraria tota la vida, ens hem fet cartes escrites a mà declarant el nostre amor de la manera més cursi possible i hem anat en cerca de les xocolatines que més li agradaven al nostre estimat o estimada. No és d'estranyar que ara recordem més d'un dels actes d'amor romàntic que fèiem amb una mica de vergonya aliena, però més d'una vegada hem idealitzat - perquè tendim a romanitzar el passat, sobretot en temps de covid - aquell amor. Més d'una vegada, hem pensat que mai més tornaríem a enamorar-nos tan profundament com en aquell moment. I potser és cert. No és fàcil viure tan intensament com ho fèiem als 15 anys.

Superar una relació tòxica no és gens fàcil però és una de les sensacions més gratificants per les que passes

Amb el pas del temps normalitzem les sensacions i els sentiments, i malauradament, deixem d'emocionar-nos tant per les coses. És un pas quasi imprescindible per ser més estables i madurs emocionalment. Als 15 anys som una muntanya russa, i no ens enganyem, la majoria de nosaltres vivim relacions tòxiques, d'aquelles que ens tenen enganxades un parell d'anys i ens fan deixar-ho i tornar successivament, creient que per alguna gràcia divina aquella persona és l'amor de la nostra vida. Però tranquils, no ho és, simplement tens dependència emocional cap a ella.

El procés de deixar enrere aquesta dependència i superar una relació tòxica no és gens fàcil, però amb el temps s'aconsegueix i és una de les sensacions més gratificants per les que passes. Et deixen d'omplir els alts i baixos emocionals - que abans t'enganxaven tant - i comences a valorar la teva independència, segurament estàs passant per un dels processos de més creixement personal en la teva etapa adolescent/juvenil. Al principi possiblement passaràs per un procés de negació en l'amor, odiaràs Sant Valentí i no voldràs sentir cap vincle afectiu cap a ningú, i és totalment normal, encara no estaràs preparada. Però només amb el temps, si és el camí que tu tries, estaràs llesta per submergir-te en un nou amor, un amor molt més sa, que et permetrà créixer i continuar cultivant l'amor propi, un amor que respectarà la teva independència i empentarà els teus altres vincles emocionals i, només d'aquesta manera, tornaràs a recuperar aquella il·lusió que tenies als 15 anys.