Timur Miroshnychenko és un dels presentadors de televisió més populars d'Ucraïna, l'encarregat de retransmetre habitualment la gala d'Eurovisió. Tot i els problemes derivats de la guerra amb Rússia que està patint el seu país, avui no ha faltat la cita i està retransmetent la vetllada des d'un búnquer en una localització que, per seguretat, no ha estat desvelada.
El guix es desprèn de les parets, una sola bombeta penja del sostre i, a la nit, la temperatura pot baixar precipitadament. La història la descobert el diari britànic The Telegraph. El refugi antiaeri des d'on aquesta nit Timur Miroshnychenko, el comentarista d'Ucraïna a Eurovisió, és un espai humit i ombrívol, molt lluny de l'escenari brillant del concurs a Torí. Però, aquesta localització, tenint en compte que les possibilitat que l'artilleria russa torni a atacar Kíiv una vegada més, és necessari. "Hem d'estar sota terra perquè... mai se sap", diu Timur Miroshnychenko al diari anglès. "No tenim un calendari d'alertes d'atacs aeris quan Rússia decideix llançar els seus míssils ... hem d'estar sota terra per no interrompre les emissions".
L'edició més important
Des del 2007, Miroshnychenko ha presentat tots els concursos d'Eurovisió per a la televisió ucraïnesa. Quan va esclatar la guerra, el popular presentador, que actualment té 36 anys, va fer de conductor, transportant refugiats a través de la frontera. Al març, va coorganitzar una manifestació "Salvem Ucraïna" a Varsòvia. Quan va tornar a Kíiv després que les forces russes es retiressin de la regió, va tornar a presentar el seu programa de televisió habitual, un magazine matinal. Des d'allà parla de la guerra, naturalment, però amb un "to més lleuger" que els telenotícies del país. Eurovisió es va fundar el 1956 com un espectacle alegre destinat a ajudar a unificar un continent maltractat per la guerra. "Aquesta història ressona fins als nostres dies", insisteix Miroshnychenko. "Potser aquesta és l'edició més important de la història d'Eurovisió. Unir tothom, no només els governs dels seus països, sinó sobretot la gent d'aquests països. És molt important”.
Mare només hi ha una
A pocs minuts que se sàpiga el resultar final, s'espera que la barreja de rap i música tradicional d'Ucraïna de la Kalush Orchestra escombrarà en el vot del públic. Si també puntua molt entre els jurats professionals, Kíev té moltes possibilitats de guanyar per tercera vegada en 17 aparicions. La seva cançó, 'Stefania', és un homenatge a la mare del cantant Oleh Psiuk cantada íntegrament en ucraïnès, només la segona vegada que l'idioma s'utilitza a la història final d'Eurovisió. "Mare, canta'm la cançó de bressol... No pots prendre'm la força de voluntat com la vaig obtenir d'ella..." diu la lletra. "Sempre trobaré el meu camí a casa... Encara que totes les carreteres estiguin destruïdes"."És una dedicació a totes les mares ucraïneses que intenten portar els seus fills a llocs segurs, per protegir-los d'aquests terribles esdeveniments", diu Miroshnychenko. "Puc dir que es tracta d'Ucraïna perquè Ucraïna és una mare per a tots nosaltres".
Substitució d'última hora
Curiosament, la Kalush Orchestra ni tan sols havia d'arribar a la final. Va ser una substitució d'última hora, convocada dos dies abans de l'inici de la guerra perquè Alina Pash, l'opció inicial del país, va ser retirada per una controvertida visita a Crimea, controlada per Rússia, el 2015. Abans de la guerra, els artistes russos eren populars a Ucraïna. Gran part de la població, especialment a l'est i al sud, és de parla russa. "Si les nostres forces armades lluiten al front, és clar, tots estem intentant fer alguna cosa per ajudar-les", va dir Miroshnychenko. "I, per descomptat, la música, ucraïnesa, especialment la música ucraïnesa en aquest moment, també forma part d'aquesta batalla".