L'esperit del temps de Martí Domínguez (Madrid, 1966) ha guanyat el Premi Òmnium a la millor novel·la del 2019, el més ben dotat a obra publicada en llengua catalana.  La novel·la ha estat escollida d'entre una terna en la qual figuraven Canto jo i la muntanya balla, d'Irene Solà, i Sis nits d'agost, de Jordi Lara, per un jurat format per Rosa Cabré Monné, Maria Dasca Batalla, Carme Gregori Soldevila, Oriol Izquierdo Llopis i Xavier Pla Barbero.

L'escriptor, biòleg i professor de la Universitat de València ha volgut agrair especialment la tasca d’Òmnium Cultural, entitat que atorga el guardó. “Aquest premi consolida el nostre territori literari" ha afirmat, perquè "la literatura dels Països Catalans és molt potent, però sovint no prou coneguda”. 

Les "memòries" de l'únic Premi Nobel nazi

"La ciència sense moral és una eina molt perillosa", aquesta és la idea que travessa L'esperit del temps (Proa). En ella Domínguez hi condensa les seves grans preocupacions: la idea controvertida del progrés de l'ésser humà, el paper social de la ciència i la fascinació pels règims autoritaris, que amb idees salvadores i simples han volgut crear una societat nova. Ambientada a l'Alemanya nazi, la novel·la s'estructura a través de les falses memòries, no pas d'una víctima, sinó d'un científic austríac amb carnet del NSDAP –inspirat en el Premi Nobel de Medicina Konrad Lorenz. El protagonista és un estudiós del comportament dels animals que, després de la purga universitària d'acadèmics jueus, ascendeix meteòricament en el món oficial i col·labora en el pla teòric i pràctic en la construcció del projecte racial nazi gràcies a les seves recerques. Unes recerques que el portaran a guanyar, com el personatge que l'ha inspirat, el més prestigiós dels guardons acadèmics internacionals.

 En aquestes "memòries" que el catedràtic i oficial escriu forçadament com a mètode de desnazificació durant el seu captiveri a Rússia després de ser fet presoner, el científic s'acusa però també s'excusa apel·lant a l'esperit del temps que dona títol a la novel·la. A través del seu personatge, l'escriptor busca respostes a preguntes com ara de quina manera es va poder produir una obnubilació col·lectiva com aquesta? Com es va produir una infecció col·lectiva de tal magnitud, que, sense llevar responsabilitats individuals a ningú, et fa entendre com podia ser de difícil oposar-s'hi?

Domínguez ha assegurat que la novel·la vol parlar del present des del passat: "L’esperit del temps és un llibre escrit amb l’objectiu d’alterar de l’arribada de la ultradreta a tants països del món, entre ells Espanya”, ha assegurat, abans d'afegir que "l’espiral que va embargar gent tan extraordinàriament formada com alguns dels noms que surten al llibre i que van sucumbir a una ideologia tan terrible és un del perills del nostre temps". Per això, segons l'escriptor, "la tasca que fa Òmnium creant tarannà i esperit crític és de primera magnitud".

Cuixart, des de Lledoners, destaca el paper cohesionador de les lletres

El Premi Òmnium de novel·la va ser impulsat per Jordi Cuixart, que no ha pogut ser mai present en l'acte de lliurament. Des de la presó de Lledoners, però, ha enviat una carta on recorda el paper cohesionador de les lletres.“A la presó la música no hi pot entrar i per això cada paraula, cada carta i cada llibre que li entrem és, per a ell, una alenada de llibertat”, assegura el president d’Òmnium, per a qui “La resposta a la repressió és més compromís amb la cultura”. Un compromís que, per Cuixart, dona sentit a més de 800 nits d'empresonament.