Portades: La culpa no és només de Will Smith i Chris Rock

L’efecte que fan les portades d’avui és que si no és per la invasió d’Ucraïna i la bonificació del preu dels carburants, les portades obririen amb la demostració de masculinitat tòxica de l’actor Will Smith en bufetejar el còmic Chris Rock per un acudit horrible sobre l’alopècia de Jada Pinkett, dona de l’actor. Fora de l’ABC i El Punt Avui, la resta de diaris tenen en portada l’incident de la nit dels premis Oscar, una manifestació més dels efectes nocius d'alguns comportaments associats als homes, com l’afany de domini, la competitivitat excessiva, el menyspreu als defectes físics o altres que s’amaguen darrere l’expressió “sigues home”. O potser només calia recordar que qui pega, qui agredeix, qui assalta, mai no té raó ni educació encara que tingui causa. D’alguna manera —i perdó: la comparació és arriscada però actual— Will Smith ha reaccionat com Vladímir Putin, encara que Chris Rock no sigui Volodímir Zelenski.

Anem a les portades, però. Si no hagués estat pel mastegot, els títols serien molt diferents i les converses del dia haurien estat unes altres. Fem-ne una llista, ni que sigui parcial i per a tots els gustos, correcció política inclosa. Un: Jane Campion és la tercera directora que guanya l’Oscar (la segona, Chloé Zhao, fou l’any passat amb Nomadland; la primera, el 2010: Kathryn Bigelow per Hurt Locker. Quedi dit per pensar-hi). Dos: Will Smith és la cinquena persona negra en guanyar el premi al millor actor. Tres: Ariana DeBose és la primera homosexual de color en endur-se el guardó a la millor actriu secundària. Quatre: Troy Kotsur és el primer sord que guanya al millor actor secundari. Cinc: Hollywood discrimina als artesans que fan possible les pel·lícules en excloure de la cerimònia els anomenats “Oscar menors” (vestuari, maquillatge, etcètera). Sis: Rock conta l’acudit més ranci i miserable de la història dels Oscar en una de les pitjors cerimònies mai vistes (l'alopècia areata com la de Jada Pinkett s'acompanya sovint d'ansietat, depressió, pèrdua d'autoestima i altres patiments emocionals, i afecta uns 6,8 milions de persones als Estats Units, mentre que a Espanya afecta o ha afectat a l'1,7% de la població).

Podriem seguir. Segur que se t’acut algun títol més. Ara bé, de què parlen els diaris i de què van les converses? Doncs “d'un home que ha pegat un altre per dir alguna cosa sobre la seva dona”, com lamenta Johanna Thomas-Corr al New Statesman. Fins i tot quan es tracta d'una dona —reflexiona— els homes tenen l’última paraula. Els diaris no poden amagar l’incident o ignorar-lo, esclar, però podien haver apostat per alguna altre títol per explicar els Oscar en portada. Cal un tremp i una sensibilitat diferents i particulars per posar la portada contra el vent. Avui no ha estat el dia.