Quatre figures clau de la política i el pensament espanyol del segle XX, com Julián Besteiro, José Ortega y Gasset, Francesc Cambó i Felipe Sánchez-Román, protagonitzen alguns dels perfils més reveladors d''Heterodoxos', el llibre col·lectiu coordinat per la periodista Emilia Landaluce i publicat per Editorial Debat.
Aquesta obra reuneix deu assajos sobre personatges difícils de classificar, examinats per autors contemporanis que reivindiquen la seva complexitat, les seves contradiccions i la seva resistència a encaixar en els relats dominants de la història recent.
Diferents personatges en un mateix context polític
Al capítol que firma la mateixa Emilia Landaluce, Julián Besteiro es perfila com un polític íntegre, reflexiu i moderat, el compromís ètic del qual i coherència li van convertir en un personatge incòmode per a ambdós bàndols de la guerra civil. Fidel als seus principis socialistes i republicans, es va oposar a la violència i als extremismes, participant al final en el Consell Nacional de Defensa en un últim esforç per evitar més sofriment.
La seva actitud li va valer el rebuig dels seus i la condemna del règim franquista. Va morir a la presó, desil·lusionat, víctima d'una època i dels seus propis ideals. Landaluce reconstrueix Besteiro com a exemple de coherència i moderació marginal en un temps de fanatismes.
Al seu retrat de José Ortega i Gasset, Javier Pérez Jara recupera un intel·lectual incòmode i desbordat pel seu temps. Malgrat ser una de les grans figures del pensament espanyol, el seu llegat va ser sovint manipulat per fer-ho compatible amb l'Espanya de postguerra o amb un liberalisme sense arestes. Ortega va recolzar la República el 1931, però va trencar aviat amb ella en comprovar que no encarnava el projecte regenerador que havia imaginat.
La seva proposta d'una minoria selecta al servei del bé comú el va col·locar fora de l'eix esquerra-dreta, i el seu rebuig dels populismes de masses el va deixar sense aliats quan la política es va tornar plebiscitària. Pérez Jara el rescata com un pensador que es va negar a simplificar, i l'esforç del qual per diagnosticar els mals d'Espanya continua resultant vigent i pertorbador.
En el perfil que li dedica Carlos García-Mateo, Francisco Cambó apareix com un polític pragmàtic i polièdric, defensor d'una regeneració d'Espanya a la catalana. Catalanista conservador, va promoure una visió regeneracionista des del poder econòmic i l'alta cultura. Va donar suport al cop de 1936 convençut que la República s'havia entregat al desordre, però mai no es va integrar al franquisme, mantenint un suport pragmàtic, no ideològic. García-Mateo reconstrueix una figura complexa: admirat per la seva obra, però desplaçat per una història que no admetia matisos.
Figura clau del republicanisme liberal, Felipe Sánchez-Román va ser un dels impulsors de la República en 1931 i un dels primers a distanciar-se quan va comprovar com se subordinaven els principis constitucionals als interessos de partit. Jurista prestigiós i partidari d'una reforma progressiva i constitucional, es va negar a secundar tant el radicalisme del Front Popular com l'autoritarisme de la dreta.
Durant la guerra civil, va provar d'articular una alternativa democràtica entre els extrems, sense trobar tot just suports. Roberto Villa García traça el perfil d'una figura incòmoda per a tots els bàndols, l'aposta dels quals per la moderació política i la recerca d'acords va quedar anul·lada per la lògica de la confrontació.
Aquests quatre protagonistes se sumen a unes altres sis figures incloses en 'Heterodoxos', com Federica Montseny, Mercedes Fòrmica, Mercedes Sanz-Bachiller, José María Albareda, Gonzalo Fernández de la Mora i Demetrio Carceller Segura. Tots ells componen un mosaic de trajectòries singulars que van desbordar els marges de l'ortodòxia política, moral o intel·lectual del seu temps.
Lluny d'oferir redempcions retrospectives o condemnes fàcils, el llibre coordinat per Emilia Landaluce aposta per una lectura crítica del passat que es resisteix a la simplificació i a la comoditat de les etiquetes. En aquesta tensió entre matís i relat únic, entre complexitat biogràfica i memòria política, és on Heterodoxos troba tot el seu sentit.
© SERVIMEDIA. Aquest contingut pertany a Servimedia. La seva difusió està permesa únicament als clients d'aquesta agència de notícies, sempre que s'esmenti a Servimedia com a font o autor. Tots els drets són reservats. Està prohibida la seva distribució o comunicació pública per part de tercers, independentment del mitjà o format utilitzat.