El MACBA presenta una exposició dedicada a la poesia de Joan Brossa: Poesia Brossa. 800 peces, de tipus molt diferent, s'integren en una de les més grans mostres dedicades al polifacètic artista català, complementària a la que es va organitzar sobre el teatre de Brossa fa uns anys (Un teatre sense teatre). L'exposició s'articula a partir de tres qualitats de Brossa: l'oralitat, la performativitat i l'antipoesia, i intenta revisar els aspectes essencials de la seva creació poètica (sempre tenint en compte que el seu concepte de poesia era molt ampli). L'exposició, comissariada per Teresa Grandas i Pedro G. Romero, estarà oberta fins el 25 de febrer de 2018.

Autor desconegut.  Exposicions de Joan Brossa a l'estranger i viatges. Museu de Arte Moderna do Rio de Janeiro , 1993

Joan Brossa a Rio de Janeiro. Fotografia: MACBA.

Brossa al món

L'exposició fa dialogar l'obra de Brossa amb la del tardosurrealista, lletrista i situacionista belga Marcel Mariën, amb la del jardiner, escultor i escriptor escocès Ian Hamilton Finlay i amb l'antipoesia del xilè Nicanor Parra. En les obres de Brossa s'hi repeteixen els seus motius emblemàtics: les bombetes, els naips, les manilles, les lletres "A"... S'hi exposen tot tipus de peces que mostren diferents àmbits de la seva obra: vídeos, audios, poesies, textos, escultures... De fet, fins i tot s'ha previst que un grup de performers interpretin algunes de les creacions de Brossa al MACBA durant les hores de visita de les exposicions.

exposicio poesia brossa macba miquel coll

Poesia Brossa. Vista de l'exposició. Foto: Miquel Coll.

El Brossa més subversiu

Un mapa d'Espanya sense Euskadi ni els Països Catalans, crides en favor de les lluites obreres, denúncies de la dictadura... Brossa era, sense dubte, un artista inconformista, i les obres exposades al MACBA ofereixen la seva peculiar visió del món, en què es qüestiona l'Estat, el poder, la religió, el consumisme... Tot impregnat d'un àcid sentit de l'humor, Brossa detestava la moralina i evitava les crítiques maniquees o repetitives, tot i que afirmava que s'haurien de rellegir els clàssics del marxisme. L'obra de Brossa, en primer lloc, aspira a sorprendre per la seva originalitat, però després intenta oferir reflexions i perspectives noves, sempre qüestionant l'ordre existent.

tinter joan brossa macba tony coll

Joan Brossa, Tinter abocat, 1969. Col·lecció MACBA. Consorci MACBA. Fons Joan Brossa. Dipòsit Fundació Joan Brossa. © Fundació Joan Brossa, Vegap, 2015. Foto: Tony Coll.

Del circ a la poesia

Joan Brossa (1919-1998) va ser, el 1948, un dels creadors de Dau Al Set, i va tenir una estreta relació amb Joan Miró i J.V. Foix. En les seves creacions combinava la poesia amb les arts plàstiques, el teatre, la màgia, el circ, l'estriptis, el cinema, la prosa... De fet sempre es va oposar a la divisió de l'art en gèneres. Va començar creant en l'òrbita del surrealisme, i més tard va anar consolidant un estil molt personal. A finals dels anys cinquanta, després d'un viatge a París, va començar a produir obres de poesia visual. Va col·laborar amb nombrosos artistes: Antoni Tàpies, Joan Miró, Josep Niebla, Carles Santos, Pere Portabella... Als anys 1970 va apropar-se al PSUC i va participar en nombroses accions polítiques, com la tancada d'intel·lectuals a Montserrat, i es va convertir en un dels referents de l'antifranquisme. I la seva poesia es va omplir de referències a la situació política. Als anys vuitanta i noranta Brossa ja havia assolit un gran prestigi, va exposar a diversos grans museus d'arreu del món i va obtenir nombrosos premis. A desgrat de la seva edat va continuar produint sense parar i va deixar un llegat immens, amb milers de poemes i 350 peces teatrals dels estils més diversos. Fins i tot va fer grans obres, com el Poema visual transitable en tres fases del Velòdrom de la Vall d'Hebron.

joan brossa eclipsi macba marti gasull

Joan Brossa. Eclipsi, 1988. Col·lecció MACBA. Consorci MACBA. Fons Joan Brossa. Dipòsit Fundació Joan Brossa. © Fundació Joan Brossa, Vegap, 2015. Foto: Martí Gasull

Molt és massa?

L'exposició del MACBA és impressionant per la seva exhaustivitat (ocupa tota la primera planta del Museu). Això implica, per desgràcia, que les poesies de Brossa s'acumulin a algunes de les sales, gairebé sense deixar espais buits. El nombre de poemes fa que sigui pràcticament impossible resseguir l'exposició amb calma sense dedicar-li moltes hores. I algunes de les peces més vistoses i més potents acaben perdent força al quedar ocultes entre l'allau de materials. Per altra banda, els rètols i altres elements didàctics per a explicar Brossa són escassos, i aquest fet dificulta la comprensió del conjunt de l'exposició per a les persones que no coneixen bé l'obra del poeta. Dissortadament, doncs, aquesta mostra és perfecte per als coneixedors de l'obra de Brossa, com a homenatge a l'artista, però queda coixa com a iniciació a l'obra del creador per a aquells que no coneixen la seva obra. Els no experts en Brossa farien bé en optar per una visita comentada.

 

Foto de portada: Joan Brossa, Kembo, 1988. Col·lecció MACBA. Consorci MACBA. Fons Joan Brossa. Dipòsit Fundació Joan Brossa. © Fundació Joan Brossa, Vegap, 2015. Foto: Martí Gasull.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat