Torrocella (comtat carolingi d’Empúries, actualment Torroella de Montgrí, el Baix Empordà), any 888. Fa 1.136 anys. Un document de la cancelleria comtal d’Empúries relaciona una sèrie de pobles de la seva jurisdicció. En aquella relació hi consta Torrocella, que en aquell català primigeni del segle IX significa "torre petita". És el document més antic —conegut fins ara— referit a Torroella de Montgrí. Però, sobretot, és un dels primers testimonis documentals del nom d’un raval, poble o ciutat als comtats carolingis de la meitat sud de la Marca de Gòtia (és a dir, de la futura Catalunya) que conté el prefix "torre-". Torroella de Montgrí no és l’únic cas. A Catalunya hi ha un mínim de 30 despoblats, ravals i pobles amb el prefix "torre-". Quina és la causa que explica la presència i la difusió d’aquest prefix "torre-"?
Què era una torre abans de l’any 1000?
Quan Torrocella és esmentada per primer cop —segle IX—, una torre no és, únicament, un element arquitectònic adossat a una muralla. Als comtats catalans de l’època, les torres, generalment, eren construccions aïllades que tenien una doble funció (defensiva i residencial) i un doble ús (militar i civil). Per a entendre aquesta naturalesa, és important destacar que els comtats catalans dels segles VIII a X (l’època carolíngia) van ser un terra de frontera i de conflicte. L’any 775, Carlemany entrava a Elna. El 785, a Girona i a Empúries. I el 801 a Barcelona. Però durant els dos segles següents, IX i X, aquell límit, amb tot el que representava (inseguretat, conflicte, incertesa), es mantindria gairebé inalterable. En temps de Ramon Borrell, el primer comte independent (987), el límit sud dels dominis de Barcelona era al riu Foix (el Penedès).
Quina funció fa la torre abans de l’any 1000?
Durant la centúria del 900, la frontera que separaria el món carolingi i el món andalusí seria una àmplia franja de terra de ningú, erma, insegura i deshabitada, des de la Panadella fins a les envistes de Lleida —a l’oest— i des del riu Foix fins a les portes de Tortosa —al sud—. Els actuals territoris del Penedès, de la Segarra, de les planúries d’Urgell i del Camp de Tarragona serien la "frontera". Però serien, també, la terra cap a on es projectaria l’expansió d’aquells comtats catalans, encara carolingis. Les empreses colonitzadores (radicació de població i explotació del medi) s’articularien a partir d’un element constructiu de nova planta i de tipus defensiu: el castell o la torre aïllada. I en aquells comtats catalans carolingis, de recursos econòmics limitats, la torre aïllada seria el principal element arquitectònic d’aquell procés.
Com s’expandeix la torre abans de l’any 1000?
Durant la centúria del 900, arreu d’Europa es va produir l’arrencada d’un procés que anticipava la mal anomenada revolució feudal. Durant aquest procés, l’estament reial va patir una important erosió del seu poder: usurpació de béns públics (justícia, exèrcit, tributs) a mans dels barons territorials. Aquestes dinàmiques són bàsiques per a entendre l’expansió de la "torre" a la zona de "frontera" catalana. En aquell procés expansiu, els comtes de Barcelona o d’Urgell encarregaven a un baró subordinat la colonització d’un territori de frontera. Això implicava que el baró, amb els seus propis recursos, construiria una torre i organitzaria l’ocupació, la repoblació, l’explotació i la defensa del territori. I en contrapartida, seria el propietari d’aquell latifundi i de tots els recursos que generaria aquella societat colonitzadora (tributaris, militars, etc.).
Les torres de la marca
D’aquesta manera, ens trobem que el prefix "torre-" és més freqüent a la zona d’expansió fronterera dels segles IX i X (les "marques" al sud i a l’oest del Llobregat), que no pas al territori matriu (la Catalunya Vella). A les marques meridionals, ens trobem —per exemple— Torrelles de Llobregat, Torrelles de Foix, Torredembarra, la Torre de Fontaubella, Torroja del Priorat o la Torre de l’Espanyol. I a les marques occidentals (coetàniament anomenades marques de Berga i de Mascançà), ens trobem —per exemple— Torroella de Baix, la Torre de Claramunt, Tarroja de Segarra, Torrefeta de Segarra, Torregrossa, Torrefarrera, Torre-serona, Torrebesses o Torres de Segre. En tots aquests casos, el prefix "torre-" indica que l’origen del poble està relacionat amb l’existència d’una torre d’organització, ocupació, repoblació, explotació i defensa del territori.
La torre: la casa del baró feudal
La torre de colonització va tenir una importància cabdal en aquella etapa de formació i primera expansió dels comtats catalans (segles VIII a XI). Tant és així, que en aquella Catalunya primigènia, la torre de colonització adquiriria unes característiques i una denominació pròpies. La torre de colonització catalana seria, quasi sempre, un element constructiu aïllat, de planta circular i de porta a mitjana altura. Seria la casa del baró feudal que organitzava aquell nou territori de colonització. Per tant, seria el nucli del poder i el pal de paller urbanístic d’aquelles societats pioneres. Un equivalent a les modernes cases consistorials. I a la Catalunya central i occidental, aquestes torres rebrien el nom genèric de "manresanes". El poble de la Manresana (la Segarra), per exemple, també formaria part de la família dels ravals i pobles amb el prefix "torre-".
La torre i el seu constructor
La majoria de topònims catalans amb el prefix "torre-" també tenen un sufix: un adjectiu qualificatiu enganxat al prefix, que, en moltes ocasions, delata el nom d’aquell llunyà baró territorial que va organitzar la colonització pionera del territori. Així, per exemple, l’etimologia del topònim Torredembarra (el Tarragonès) ens explica que, originàriament, seria Torre d’en Barra o Torre d’en Barà (en aquest cas es referiria a un personatge que, molt probablement, no era el primer comte carolingi de Barcelona). El topònim de la Torre Pallaresa, un raval de Torre-serona (el Segrià), ens explica que el seu constructor va ser Arnau Mir de Pallars, un baró feudal subordinat a la casa comtal d’Urgell. O que la Torre de Claramunt (l'Anoia) va ser edificada pels Claramunt, uns barons feudals subordinats a la casa comtal de Barcelona.
La torre i la seva traça
En altres casos, el sufix fa referència al seu remot origen o a una característica arquitectònica. Així, per exemple, el topònim Torroja (present a la Segarra i al Priorat) —una evolució de "Torre Roja"— n'indica el color de la pedra (o de la policromia originària!). El topònim Torrefeta (la Segarra) —evolució de Torre Fracta (torre trencada)— revela que es va edificar sobre un edifici en ruïnes d’una època anterior, romanovisigòtic (segles I a VIII). O el topònim Torregrossa (el Pla d’Urgell) ens explica que va ser construïda, també, sobre les restes d’un edifici anterior (de l’època romanovisigòtica i transformat durant la dominació andalusina, segles I a X) i el resultat seria una "manresana" d'una mida més grossa que l'habitual, el contrari que les Torrocella (torre petita) de Montgrí, de Fluvià o de Baix —a la Catalunya Vella—.