La gent del Poblenou l'anomena plaça dels Pescadors, tot i que oficialment es diu Plaça d'en Prim, en homenatge al general català que va bombardejar durament Barcelona el 1843 (i que malgrat tot continua present per triplicat al seu nomenclàtor, amb una plaça, un passatge i una rambla). Es tracta d'una petita placeta, situada ben a prop del mar, entre el carrer de Fernando Poo i el carrer del Laberint. Un bonic racó, a uns centenars de metres del tram final de la Rambla del Poblenou, que respira, encara, tot l'encant d'un poble de pescadors.

La zona antiga del Poblenou. Fotografia: Alba Valenciano.

Una ombra excepcional

Un dels elements més característics de la plaça són els tres arbres de tronc retorçat de l'espècie bellaombra, també anomenats ombú (Phytolacca dioica). La gran virtut d'aquests arbres és que ofereixen una ombra molt agradable. I per això la plaça dels pescadors és un dels llocs de trobada preferits de la gent del barri, que té una vida cultural i social molt intensa. Als veïns els agrada divertir-se al propi Poblenou, on tenen moltes activitats, i els fa una certa mandra anar al centre de Barcelona.

 

 

Cases de pescadors al carrer de Fernando Poo. Fotografia: Alba Valenciano.

El Poblenou més antic

La plaça dels Pescadors està al cor del que anomenen "la T invertida", el centre històric del Poblenou. Aquí hi trobem les últimes cases del segle XIX que encara es conserven, de planta i pis, o de planta i dos pisos. Eren cases on vivien els pescadors que són a l'origen del nom popular de la plaça. Però també era el lloc d'esbarjo, on s'aturaven abans d'anar a agafar les seves barques a la platja. Els veïns es senten molt orgullosos de la part antiga del barri, i per això van iniciar una campanya per salvar les llambordes que pavimentaven aquests carrers. I van aconseguir mantenir-les: és un dels pocs llocs de Barcelona que s'ha salvat de l'asfalt i que llueixen llambordes antigues.

Licoreria Ferreres. Fotografia: Alba Venciano Mañé.

El 36, emblemàtic

Al carrer Taulat nº 91, ben a prop de la plaça dels Pescadors, s'hi troba un establiment ben peculiar: la Licoreria C. Ferreres, una botiga de vins coneguda al Poblenou com El Lloro del 36. El nom del local procedeix d'un lloro gris de la Guinea que tenien els propietaris del local a finals dels anys cinquanta. Quan feia calor, l'animal es passava moltes hores a la seva gàbia, que penjaven fora del local, davant de l'estació final del tramvia 36. L'animal, a més a més de cridar sovint "borratxo, borratxo",  i d'entonar la melodia de El pont sobre el riu Kwai, imitava a la perfecció el xiulet que donava la sortida als tramvies. Això provocava molts problemes, perquè a vegades el tramvia sortia abans d'hora per culpa del lloro. Ja fa molt de temps que es va morir, el Lloro del 36, però el mantenen dissecat, a la seva gàbia, a la Licoreria C. Ferreres, com un dels últims records de la presència catalana a les colònies africanes. I els gegants del Poblenou, en Bernat i la Maria, sempre van acompanyats d'un peculiar gegantó: el Lloro del 36, que vesteix mocador d'obrer del Poblenou i gorra de tramviaire.

Gegantó "El Lloro del 36". Fotografia: Jordiferrer. Viquipèdia.

Menjar a Els Pescadors

A un dels laterals de la plaça hi trobem Els Pescadors, una antiga taverna de pescadors que s'ha convertit en un elegant restaurant, però que continua reivindicant una forta identitat de barri. Compta amb una àmplia terrassa, on es pot menjar a la fresca. La sala de l'entrada mantè l'estètica de l'antiga taverna però a l'interior hi té dos menjadors amb un aire més modern. Presumeix especialment dels plats de peix: pagres, escórpores, orades, gambes, escamarlans, llobarros... Però també té una àmplia carta d'arrossos, que es cuinen amb l'arròs bomba portat del delta de l'Ebre. El preu mig per comensal és d'uns 50 euros.