No hi ha gaires places porticades a Barcelona. Tothom ha passat per la plaça Reial, però molt pocs coneixen la plaça Masadas. Gràcies a això aquest indret es conserva com una plaça de barri, oberta, sobretot, als veïns. Per arribar-hi prendrem el metro fins a Sagrera, creuarem la plaça de l'Assemblea de Catalunya i continuarem pel carrer Coll, que ens portarà directament a aquesta plaça tancada al trànsit. Es tracta d'un gran espai porticat, ideal per fer el vermut o per relaxar-s'hi en les dures hores de sol, a l'estiu. Això sí: aquesta plaça va remodelar-se en temps de l'alcalde Maragall: és una plaça dura, i tan sols unes solitàries pruneres li donen un toc de color.

La font de la plaça Masadas. Fotografia: Sergi Alcàzar.

La Sagrera no és la Meridiana

Per a molts barcelonins, la Sagrera se identifica con la Meridiana: una gran via que tan sols serveix per entrar i sortir de Barcelona; una mena d'autopista rodejada d'immensos formiguers de gran alçada on és difícil saber-hi qui hi viu. Però al darrera de la Meridiana, s'hi oculta un barri de debò, amb botigues, placetes, nens que juguen i avis que passegen. I a la plaça Masadas el barri mostra la seva cara més amable. En aquesta zona hi vivien molts treballadors de la fàbrica de la veïna Pegaso, i conserva l'aire de barri obrer. És, doncs, una zona modesta, però amb una profunda vida de barri.

Plaça Masadas. Fotografia: Sergi Alcàzar.

Columnes trencades

Quan es va construir la plaça Masadas, tots els edificis eren molt similars: tots eren blancs, tots eren de la mateixa alçada i tots tenien porxades de les mateixes dimensions. Una mostra d'ordre i d'equilibri, en el més pur estil neoclàssic. Però als anys seixanta, a una de les cantonades, es va enderrocar un dels edificis antics per construir-ne un de nou. La nova casa no va mantenir l'estructura de la plaça: era més alta que la resta, era de color rosa i no tenia porxos. I, malgrat tot, l'arquitecte va deixar senceres dues de les tres columnes de la porxada del vell edifici, no se sap si en secreta protesta per l'aberrant encàrrec.

Un antic mercat

Segons l'historiador Joan Pallarès-Personat, autor de El quilòmetre sagrat. Històries de la Sagrera a través dels seus carrers, la plaça Masadas es va construir a finals del segle XIX, sobre els terrenys de la masia Can Massades, quan la ciutat estava en ple creixement. El tramvia de Sant Andreu serviria per connectar aquesta zona amb el centre de la ciutat. Al mig de la plaça Masadas s'hi va establir un mercat, molt precari; el 1955 es va enderrocar i es va contruïr el nou Mercat de la Sagrera, que va estar en funcionament fins els anys 1990, quan no va aguantar la competència dels supermercats. L'enderrocament del mercat va convertir una plaça estreta i poc acollidora, plena de brutícia i sorolls, en un magnífic lloc per passar-hi l'estona.

Terrasses a la plaça Masadas. Fotografia: Sergi Alcàzar.

Vida de barri

A la plaça Masadas hi ha uns quants bars agradables, amb les seves terrassetes, però no hi trobarem restaurants de disseny. Això sí, hi ha un petit local, l'Empanat, on hipodem tastar les hamburgueses més originals: fins i tot les de cocodril o de cangur. No és fàcil trobar-hi un seient, perquè la plaça és el lloc preferit de trobada de la gent del barri. De vegades, no gaire sovint, s'hi organitzen concerts. És també el lloc on es celebren algunes fires (tot i que el cèlebre mercat de joguines i maquetes de cada primer diumenge de mes s'ha desplaçat a la veïna plaça de l'Assemblea de Catalunya).

Parc de la Pegaso. Fotografia: Canaan. Viquipèdia.

El parc de la Pegaso

L'antiga fàbrica ENASA, on es fabricaven els camions Pegaso, era el lloc on treballaven molts dels habitants de la Sagrera i Sant Andreu. Des del 1986 és un parc, el Parc de la Pegaso, on només es conserven alguns element simbòlics de l'antiga fàbrica. El més destacat d'aquest parc és que té una zona amb una vegetació exuberant, que és travessada per un canal. Diversos ponts molt originals permeten creuar de banda a banda del canal. Hi ha una gran varietat d'espècies vegetals, però hi destaquen els salzes, els bambús i els pollancres. Això crea una atmosfera molt tropical, inusual a Barcelona. A més a més d'aquesta àrea boscosa i una mica salvatge, el parc de la Pegaso té una gran àrea de jocs infantils, sense vegetació