La força acompanya El Petit de Cal Eril al seu nou disc
Va debutar amb l'autoeditat Per què es grillen les patates? (2008) però el vam descobrir amb aquell brillant exercici de folk de psicodèlia juganera que és ...I les sargantanes al sol (Bankrobber, 2009). Posteriorment vindrien l'ombrívol Vol i dol (Bankrobber, 2010) i el magne La figura del buit (Bankrobber, 2013). Tres anys després, El Petit de Cal Eril publica La força, nou capítol en una discografia sempre notable.
Acabada la gira de presentació del seu anterior treball, Joan Pons va decidir tancar-se en una cabana perduda al mig del bosc. Allà, sense més companyia que els sorolls (reals o imaginats) que l'envoltaven, van començar a brollar les cançons que acabarien solcant el seu nou elapé, La força (Bankrobber, 2013). Un procés creatiu que recorda a la manera amb què Bon Iver va gestar el seu descomunal primer àlbum, For Emma, Forever Ago (Jagjaguwar/4AD, 2007). Casualitat o no, l'ombra del músic nord-americà es deixa veure un molts moments del sisè llarg del cantautor de Guissona.
La força és com una figura fantasmagòrica que no espanta. Un punt blanc entre formes calidoscòpiques. Melodies etèries i sons tel·lúrics. Un murmuri ressonant entre arpegis hipnotitzants, onze temes recoberts d'un vel de misteri que t'atrapen per no deixar-te escapar.
El Petit de Cal Eril. La força. Bankrobber. Indie folk.