“L’aposta és la següent: si guanyo vindré a casa teva amb una motxilla. Hi duré unes cordes per practicar shibari. Et lligaré fins que no et puguis moure i faré tot el que vulgui amb tu i amb tots els forats del teu cos fins que quedi satisfet”. Aquesta nota de veu, suposadament enviada per Armie Hammer a una dona amb la qual mantenia una relació, inicia el primer dels tres episodis de La saga de los Hammer: Escándalo y perversión, docusèrie produïda per Discovery que aquí ha estrenat la plataforma HBOMax. Un àudio que obre la porta a l’horror, a un relat esgarrifós que inclou violacions i assetjaments, fantasies de canibalisme, abusos de poder, algun assassinat i la teoria que la maldat passa de pares a fills. I més si un cognom i un estatus asseguren la impunitat més absoluta.

Un relat esgarrifós que inclou violacions i assetjaments, fantasies de canibalisme, abusos de poder, algun assassinat i la teoria que la maldat passa de pares a fills

La saga de los Hammer està molt lluny del que hauríem d’exigir-li a una investigació periodística. No perquè els testimonis no tinguin veracitat: la tenen, i molta. Més aviat per una aposta formal hereva del true crime que omple les nostres pantalles amb tant d’èxit: entre el respecte a les víctimes i el sensacionalisme barat, la tendència acostuma a ser la de deixar els escrúpols a un calaix per sucar-hi pa. I, és clar, fent servir recursos propis de la ficció per contribuir a l’espectacle: omplint els forats narratius amb vulgars dramatitzacions i músiques tètriques, o acabant cada episodi amb un esquer propi de qualsevol culebrot de baixa estofa. Un cop més, posem el focus en el suposat autor del delicte i tota la parafernàlia que l’envolta, i no pas en la cura a les persones que l’han patit i segueixen traumatitzades. En aquest sentit, els darrers dies hem pogut llegir com Effie, la dona que hi havia darrere el compte de twitter House of Effie que va destapar l’escàndol (ara hi anem), parlant de la seva esgarrifosa experiència amb el protagonista de Call Me By Your Name, ha criticat la feina i l’enfocament dels directors de La saga de los HammerAbans, ja havia decidit refusar aparèixer en una sèrie que, òbviament, tampoc compta amb el testimoni del protagonista dels fets.

call me by your name
Armie Hammer en una escena de la pel·lícula Call Me By Your Name

Una aposta formal hereva del true crime que omple les nostres pantalles amb tant d’èxit: entre el respecte a les víctimes i el sensacionalisme barat

Amb un títol gens casual que activa la nostra memòria cinèfila, connectant el cognom dels protagonistes amb aquella productora britànica que va aixecar fabuloses pel·lícules de terror entre els anys 50 i 70 (els Dràcules de Christopher Lee i Peter Cushing, molt especialment), la tesi del documental té a veure amb el llegat, amb els gens, amb l’ADN, amb un comportament tan pertorbat com delictiu que passa de pares a fills. Si Armie Hammer ha deixat un reguitzell de dones abusades que van caure a la seva teranyina, potser hi té a veure que el seu pare, Michael, i el seu avi, Julian, varen tenir comportaments similars, sempre sota el paraigües del besavi, Armand Hammer, influent i poderós magnat del petroli que va posar els ciments per un repugnant, i impune, campi qui pugui.

Si Armie Hammer ha deixat un reguitzell de dones abusades que van caure a la seva teranyina, potser hi té a veure el compòrtament del seu pare, Michael, i el seu avi, Julian

Anem a pams: dues dones vehiculen la trama de la sèrie amb els seus testimonis davant la càmera. Per un costat, Casey Hammer, tieta d’Armie, germana de Michael, autora d’un llibre catàrtic, Surviving my Birthright, on d’entre altres coses denunciava haver patit abusos sexuals del seu pare. Ella posa les bases a la transmissió familiar de la maldat. Per l’altre, Courtney Vucekovich, víctima de l’actor, la primera que parla públicament per donar veracitat als missatges de text filtrats a les xarxes socials. Els seus testimonis, però també els de l’artista Julia Morrison o el de Paige Lorenze, parelles ocasionals de l’intèrpret, permeten dibuixar una personalitat que va molt més enllà de les aficions sexuals extremes.

Traielr de La saga de los Hammer

Com l’àudio que obre el documental, l’escàndol al voltant d’Armie Hammer es recolza en imatges i vídeos publicats pel propi actor (en un, per exemple, se’l veu prenent drogues mentre condueix el seu automòbil) i en les desenes de whatsapps que l’estrella de Hollywood enviava a les seves parelles i amants, mostrant obertament la seva obsessió per violentes pràctiques que van més enllà del sadomasoquisme, i les seves fantasies amb el canibalisme. “Ha estat la meva millor experiència: violar-te amb un ganivet al coll. Ara tot em sembla avorrit. Tu cridant i plorant amb mi al damunt, m’he sentit com déu. Mai m’he sentit tan poderós”, diu un dels missatges. Una altra cadena de whatsapps: “Soc 100% caníbal. Et vull menjar. No ho havia dit mai. Vaig arrencar-li el cor a un animal viu (un cérvol) i me’l vaig menjar encara calent. (...) Em vull menjar la teva sang, els teus òrgans, cada part de tu. (...) Et follaria fins a deixar-te en estat vegetatiu, i et seguiria alimentant, netejant i follant”.

Ha estat la meva millor experiència: violar-te amb un ganivet al coll. Ara tot em sembla avorrit. Tu cridant i plorant amb mi al damunt, m’he sentit com déu. Mai m’he sentit tan poderós

La filtració d’aquests missatges es va llegir, primer, com a una excentricitat sexual, i les xarxes van bullir. Alguns mitjans sensacionalistes van veure camp de xafarderies per córrer, i es van agafar al descobriment del llibre de Casey Hammer (que fins llavors havia passat desapercebut) per part d’algunes tuiteres i tiktokeres: la investigació periodística d’altres èpoques és avui una carrera per aconseguir likes i ser viral. Sigui com sigui, algunes víctimes de l’actor van perdre la por i van explicar la seva experiència, que seguia un patró esgarrifós, que començava com un conte de fades en el que el príncep es tornava granota, o més aviat dimoni psicòpata, aconseguint que participessin d’un fosc joc que traspassava totes les línies de les pràctiques BDSM.

Algunes víctimes de l’actor van perdre la por i van explicar la seva experiència, que seguia un patró esgarrifós, que començava com un conte de fades en el que el príncep es tornava granota

En un context marcat pels moviments #metoo i #time’sup, Armie Hammer va veure com alguns projectes desapareixien (no ha tornat a fer una pel·lícula des de Muerte en el Nilo, l’any 2021), com la seva agència de representació trencava el seu contracte i com passava a ser un empestat a la indústria. Hi ha una idea interessant en aquest sentit: com els departaments de relacions públiques d’aquestes celebritats intenten tancar les acusacions amb una teràpia de rehabilitació que públicament netegi la imatge de l’interfecte. De fet, Disney s’hi va agafar per poder estrenar Muerte en el Nilo quan semblava que quedaria per sempre en un calaix.

armie hammer house of hammer documentary 21
Els Hammer, una saga marcada per l'escàndol i la perversió / Foto: Discovery

Els departaments de relacions públiques d’aquestes celebritats intenten tancar les acusacions amb una teràpia de rehabilitació que públicament netegi la imatge de l’interfecte

A partir d’aquí, la sèrie viatja en el temps, cap enrere i cap endavant, per parlar de quatre generacions d’homes d’una família que Casey Hammer compara amb la de la popular sèrie Succession: “Vaig veure tres episodis i no vaig poder continuar”, diu. “La meva família era com la de Succession però multiplicada per un milió”. Reflecteix com l’immens poder del besavi Armand Hammer (a qui el documental mostra relacionant-se amb presidents, empresaris i representants de la monarquia, com el Príncep de Gal·les i Lady Di) i la seva obsessió per no embrutar el seu cognom i el seu llegat van aconseguir, per exemple, que el seu fill Julian sortís indemne d’una acusació d’homicidi. Parla del gust per les orgies i les drogues de Julian i del seu fill Michael (pare d’Armie). De les violacions comeses amb una escandalosa impunitat. El protagonista de La Red Social, que fantasiejava amb una barbacoa on el plat estrella eren les costelles de les seves amants, era només la punta d’un terrible iceberg.

El protagonista de La Red Social fantasiejava amb una barbacoa on el plat estrella eren les costelles de les seves amants

Més enllà de l’interès que ha despertat la crònica negra dins la Meca del Cinema des que el món és món (aquell Hollywood Babylonia de Kenneth Anger), La saga de los Hammer és un evident nou exemple de tants true crime que es passegen per les pantalles de les plataformes (o de les televisions en obert, fins i tot les públiques) apostant per una certa espectacularització del patiment aliè, convertit malsons reals en material per alimentar el morbo. Tot s’hi val per posar llum a la foscor.