Si aneu a l'illa d'Eivissa us quedareu enamorats del paisatge, dels carrers de la vila d'Eivissa... i de les paraules que s'hi diuen! Per exemple: si un dia us trobeu la paraula quelcom en un text pensareu que és un mot dels registres elevats, de quan un vol quedar bé a l'hora d'escriure (per exemple, en la frase Hem de fer quelcom per a solucionar això). Però a Eivissa aquest mot s'ha usat a nivell popular significant 'bastant, força'. El Diccionari català-valencià-balear porta aquests dos exemples: Hi ha hagut quelcom més que no mos pensàvem (amb referència a la quantitat d'una cosa); Som quelcom sord.
A vegades es comenta que a Eivissa (i a Formentera) tot és tranquil i dolç. Potser per això fan servir aquesta expressió tan tendra: lleu-lleu, que significa 'lentament, anar fent' (Es grup de ciclistes avançava lleu-lleu per sa carretera) i també 'suaument' (Mentre sonava aquella balada, la parella d'enamorats ballava lleu-lleu). Mireu si els eivissencs són dolços que, d'un pòmul, en diuen mel (masculí), que prové del llatí malum o melum 'poma, maçana' (aquesta paraula també es pot trobar en altres llocs de les Balears, però a Eivissa té més presència; i també és cert que pòmul és un derivat de poma, però, què voleu que us digui!, mel m'encisa).
També hi ha la creença que Eivissa (i Formentera) són petites. Certament, ho són si les comparem amb altres indrets. Però ja sabeu que allò petit sol ser més plaent i agradable. Fixeu-vos: a Eivissa trobareu els mots aquí i allí, com a tot arreu. Però si cal fer referència a un punt situat just aquí o just allí, diuen susaquí i susallí (o susallines), i també aquinetes i allinetes. Aquests vocables són més precisos, però també, no m'ho negareu!, més bufons. I allà on tothom diu bauma (que normativament s'escriu balma) a Eivissa en diuen tant balma com sobalma. En voleu més mostres? Segons Joan Veny (Els parlars catalans, 1982, pàgina 102) el verb tatar significa 'guaitar', tol·lar significa el mateix però fent-ho des d'un punt elevat i al·lero fa referència a una cridadissa.
Derivats encisadors... i algun mot que fa enrojolar
Si fullegem el llibre Aproximació al dialecte eivissenc del mateix Joan Veny (1999, pàgines 96-97) trobem altres perles. Per exemple, si un camp és sembrat i aquell cereal finalment no dona fruit (per la sequera, per una malura, etcètera) es diu que no n'ha tret eixiu (derivat del verb eixir 'anar a fora'). I un home ja vell és un home diós, o sigui, que té molts de dies. Més exemples: les pessigolles allà són cassogues, per a una endevinalla usen el mot endevineta i quan diuen jugaroll es refereixen a un joguet o joguina (el sufix -oll de caràcter diminutiu és bastant usat en eivissenc). Ara: a vegades diuen coses que fan enrojolar. Així, del càntir en diuen baldraca. Prové de l'italià baldracca, que significa 'prostituta'. I aneu amb compte si voleu usar aquest mot: a Eivissa, quan ho diuen en plural, solen referir-se als pits d'una dona. [Agraeixo a Joan Gomila algunes dades.]
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!