Avui parlarem d'allò que es diu tant en tortosí com en altres dialectes. Per exemple, una persona de Tortosa pot dir tant Beu una mica d'aigua com Beu un poc d'aigua; aquesta darrera forma es troba també al País Valencià i a les Balears. Igualment, per a dir 'fa poc' diuen adés (Adés ha vingut a vore't mon germà), mot compartit amb els parlars valencians. El mot adés (com el mot suara, propi del Lluçanès, o susara, propi d'Eivissa) és molt útil perquè designa un moment molt proper a ara, i per tant diferent del que indica el mot abans. En el mateixa línia hi ha prompte 'aviat', compartit amb els parlars valencians i balears; juí 'judici'; agranar 'escombrar', granera 'escombra'; maçana 'poma' o espill 'mirall' (present tot això en valencià; a la rodalia de València, però, diuen més aviat poma). També es pot esmentar despús-demà 'demà passat' i despús-ahir 'abans-d'ahir', existent igualment a les Balears i al País Valencià. Hi ha qui creu que despús és una paraula incorrecta, però en realitat és un mot antiquíssim en català.
Alhora, a l'Ebre, per a rentar els plats, diuen escurar; i també ho diuen a la Cerdanya i a Mallorca. La gent de fora d'aquestes regions, que solen dir fregar plats, se n'estranyen, ja que per a ells escurar és 'acabar-se les restes d'un plat'. Però el significat original del verb escurar és precisament 'netejar d'adherències' (de fet, es pot escurar una fumera, i per això antigament hi havia la feina d'escura-xemeneies; i també existeix el terme escuradents, precisament!); alhora, hi ha gent del Camp de Tarragona que diu escurar el plat per a llançar-ne les restes de menjar a les escombraries. D'altra banda, el mató és dit, pels ebrencs, brossat; aquest terme, però, es troba igualment a l'Alt Pirineu i a Mallorca. En tortosí també se sent molt la paraula fato 'gran quantitat d'alguna cosa', present també a Osona i comarques de la vora.
Després hi ha l'expressió a boqueta nit o a poqueta nit, que designa el moment el dia en què el sol s'ha post però encara s'hi veu una mica, i que també es troba per tot el País Valencià. I quan algú dona una cosa a algú altre, sol dir té! (o ti!); però els ebrencs solen dir ias! o jas! (el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans recull la segona forma). Aquesta expressió també la diuen valencians i, amb lleus variacions (per exemple, jes!) es pot arribar a sentir a Menorca i Mallorca. Ja que parlem de formes verbals, mirem els verbs en -ir. Es conjuguen de dues maneres: dormir té ell dorm i partir té ell parteix o partix. En la majoria de parlars, vestir i llegir són com partir (Vesteix el nen! i Llegeix això); però en tortosí són com dormir (Vist lo xiquet i Llig això). El comportament del tortosí coincideix en bona part amb el balear i el valencià.
Un vocabulari que també va perdent-se
Algunes d'aquestes paraules compartides, però, han reculat. Així, garrit (femení garrida) és un apel·latiu afectuós (Vine aquí, garrit!, pot dir una dona gran a un infant) habitual en tortosí durant el segle XX; però avui dia ja gairebé ha desaparegut. Tanmateix, es pot sentir a Mallorca amb el mateix significat. L'any 1916 l'intel·lectual tortosí Francesc Mestre i Noé va publicar el Vocabulari català de Tortosa. El lingüiste senienc Jesús Mingorance, a través de l'estudi Paraules tortosines perdudes. Cent anys després de Mestre i Noé (2022), va comprovar que tan sols cinc paraules (d'una setantena que va seleccionar per a fer l'estudi) continuaven dient-se a Tortosa a inicis del segle XXI.