Viena Edicions acaba de publicar Perles catalanes. Tres segles de col·laboracionistes, de Salvador Avià, Jordi Avià i Joan-Marc Passada. L'obra es planteja com una revisió de la història de Catalunya a partir d'una galeria de personatges "de la pitjor espècie": negrers, colonitzadors, genocides, feixistes... Es planteja com un intent humorístic d'autocrítica de la història catalana, com "l'antítesi de les Glòries catalanes". A la contra del llibre s'hi planteja un objectiu clar: "si coneixem les malvestats d'aquestes veritables perles de la nostra història, serà més difícil que en el futur n'apareguin de noves...".

La caixa dels trons

Però la polèmica no ha sorgit de la revelació dels secrets del passat català. No ha estat el nacionalisme més conservador qui s'ha escandalitzat, sinó alguns sectors unionistes, perquè a la fi del llibre s'hi incorpora un apèndix de deu planes amb 11 'perletes' contemporànies", bàsicament recollint personatges amb fòbia al dret a decidir: Félix de Azúa, Albert Boadella, Josep Borrell, Josep Ramon Bosch, Francesc de Carreras, Carme Chacón, Josep Antoni Duran, Arcadi Espada, Rosa Regàs, Miquel Roca i Alejo Vidal-Quadras. A les xarxes socials de seguida hi han aparegut reaccions en contra i s'ha titllat als autors de "tres fascistas". Hi ha fins i tot qui, després d'elogiar desmesuradament el "flamante académico" Félix de Azúa per enviar Ada Colau a fer de peixatera, es pregunta si els autors, "ya tienen preparado el Gulag". Els diaris El Mundo, Economía Digital i El Español s'han afegit a la polèmica: acusen els autors de fer un llistat de "mals catalans".

Perles sense límit

En realitat bona part del llibre no fa referència a l'unionisme. El primer capítol està dedicat als catalans que van anar a colonitzar Amèrica al segle XVIII, com Juníper Serra i Gaspar de Portolà. Però aquests personatges, lluny de ser exaltats, com a les campanyes de la Generalitat de fa alguns anys, són denunciats com a genocides, que van organitzar grans campanyes contra els pobles originaris. El segon capítol està dedicat als catalans que, a Cuba, es van implicar en negocis esclavistes. Alguns d'ells són ben coneguts, com Miquel Biada, venerat sovint per haver construït el ferrocarril Barcelona-Mataró; però els autors es plantegen, justament, si un tren pot fer perdonar l'esclavisme. De ben segur que hi ha gent que creu que sí.

Colonialistes cubans

Perles catalanes també mostra un important repertori de catalans que van col·laborar amb el colonialisme a Cuba i Puerto Rico. Entre ells, Joan Prim, qui va dictar alguna de les legislacions més racistes de Puerto Rico, va involucrar-se a fons en la conquesta del Marroc en la guerra de l'Àfrica (1859) i va bombardejar Barcelona durant la Jamància, el 1843. A Reus i a moltes altres bandes, el consideren un heroi nacional. En aquest capítol, a més a més, es posa de manifest la inclinació colonialista de bona part de la burgesia catalana, que sempre es va oposar a l'abolició de l'esclavatge i a l'alliberament de les colònies.

Del colonialisme al sucursalisme

El quart capítol està consagrat a personatges catalans de principis de segle XX que van col·laborar amb opcions autoritàries. Ocupa un lloc destacat el polític regionalista Francesc Cambó, enemic del separatisme i finançador de Franco. Però sens dubte, el més pèrfid d'aquests personatges és Joan March, a Verga, qui va arribar a posseir la setena fortuna del món a còpia de contraban, espionatge, negocis mafiosos i, sobretot, col·laboracionisme. Però Perles catalanes també reserva un paper a un personatge tan intocable, per alguns, com Eugeni d'Ors, i deixa clar que "la brillant activitat que contribuí a enriquir la cultura catalana no pot redimir el seu suport actiu a la dictadura de Franco".

La guerra civil dels catalans

En aquest àmbit, Perles catalanes reserva unes pàgines a recordar que Franco, abans de la guerra i després, va comptar amb l'ajuda decisiva de molts catalans: requetès, feixistes, catòlics reaccionaris, o simplement conservadors. Des dels voluntaris del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat fins a Josep Pla, espia a favor del franquisme durant la guerra. Els autors recorden que al costat del Pla "gran escriptor, seductor, home de la conversa divertida i interessant" hi havia el Pla "col·laboracionista, traïdor, espia, feixista, avar, brut, mal educat i gorrer".

Sumes poc clares

Respecte als personatges històrics tractats al llibre no deixa d'haver-hi un cert aiguabarreig. De fet, fins i tot hi ha un cert desordre en les biografies: a alguns esclavistes els segueixen d'altres que no ho han estat... Però el problema bàsic del conjunt de l'obra és de concepte: què tenen en comú els catalans esclavistes, els colonialistes i els franquistes amb la Rosa Regàs? Tot i que s'aprecia més o menys la trajectòria política (i literària) de Rosa Regàs, el cert és que, que se sàpiga, fins ara no ha mort ningú ni ha donat suport a cap dictador, a diferència de la resta dels analitzats.

L'òptica anticolonial

La qüestió és que tots tres autors procedeixen de l'anomenada Lliga Anticolonial (2000-2010), i interpreten la situació catalana en termes colonials. Així doncs, assimilen el colonialisme espanyol a Amèrica, amb els catalans que s'oposen al dret a decidir, i amb aquest pretext afegeixen les darreres deu planes al llibre. Deu planes, que lluny de reforçar-lo, l'afebleixen, perquè en lloc de centrar la polèmica en els punts més rellevants de l'obra, que mereixen molt de debat, els centren en afers perifèrics, més aviat irrellevants, i que a altres bandes han estat molt millor analitzats.

De nou, res...

Els autors no aporten dades inèdites i no han fet recerca en arxius (ho reconeixen obertament). De fet, el que fan és presentar per al gran públic alguns fets que ja eren coneguts de la comunitat acadèmica. De fet, les biografies són breus però constitueixen una bona síntesi del que van ser aquests personatges. I, sens dubte, aporten informacions sorprenents i de divulgació imprescindible. Alguns dels biografiats són encara avui mitificats. A pràcticament totes les localitats de Catalunya hi ha un carrer dedicat a Joan Prim; Joan Güell i Miquel Biada són presentats com models d'empresaris; Carles Sentís va obtenir la medalla al mèrit en el Treball del govern socialista el 2008, i l'alcalde Marcet encara té avui en dia una plaça a Sabadell... La revisió de la nostra història es mostra, amb aquest llibre, com una necessitat imperativa.

Els altres herois del procés

Gairebé al mateix temps, Cossetània Edicions ha publicat un altre llibre de biografies, Herois indepes, en què es repeteixen alguns dels noms presents a Perles catalanes (Félix de Azúa, Albert Boadella, Arcadi Espada, Carme Chacón i Alejo Vidal-Quadras). Herois indepes, de Jordi Calvís i Andreu González, es planteja com un reconeixement als "veritables impulsors del procés". Adapta un format similar al d'un quadern de cromos, i cada cromo presenta la imatge d'un personatge o institució caracteritzat per la seva catalanofòbia: de Pedro J. Ramírez fins al Tribunal Constitucional. Dins el cromo hi apareix, amb el retrat, una sentència del personatge en qüestió; i tot s'acompanya d'un text en què s'explica la trajectòria del "homenatjat". L'objectiu dels autors és "que el lector passi una bona estona davant la ridiculesa i desproporció d'alguns embats unionistes".

La feblesa dels Herois

Herois indepes és un llibre basat en reculls de premsa. I un recull no gaire intensiu. De fet, al llibre s'hi inclouen expressions greus de rebuig al procés, com la del columnista Alfonso Ussía, "Se diagnosticaron muchas diarreas durante el paso del Ejército del Aire en las localidades de alcaldes separatistas. ¿Tanques? Con un tanque antiguo bastará para hacer cumplir las leyes". Però també hi apareixen d'altres frases crítiques amb l'independentisme, amb un to ben diferent, com la del diputat del PSC Xavier Sabaté. "Ningú no es pregunta a la Catalunya anestesiada per què tantes morts a les platges? Avui dos morts més. I el Govern? Ah! Prepara la cadena humana!". Alguns dels protagonistes d'Herois indepes són personatges de tercera o quarta fila, i alguns d'ells fa molts anys que van ser justament oblidats. El tema, sens dubte, mereixia un treball molt millor.

 

Portada: Joan Prim. Retrat d'Eusebi Valldeperas.