L'escriptura és tan present en el nostre dia-a-dia que gairebé no hi prestem atenció. Però és una eina fonamental per al progrés humà. No us heu plantejat mai per què escrivim?
Un bou i cinc gallines
Segurament l'escriptura va néixer en contextos com els contractes de compravenda. En l'antiguitat, si un venia un bou a un altre, i aquest a canvi donava cinc gallines, per a deixar constància del bescanvi dibuixaven en una tauleta de fang un bou i cinc gallines (solien dibuixar tot això de manera estilitzada, no pas realista). La raó de deixar una constància escrita de la transacció era per a evitar malentesos i posteriors conflictes. Si el tracte es feia oralment i després un dels dos afirmava que havien quedat en sis gallines i que solament havia rebut cinc gallines, com es podia demostrar davant d'un jutge qui tenia raó?
Amb aquest sistema cada dibuix representava un concepte (un dibuix d'un bou representava, doncs, un bou). Els xinesos encara escriuen així: els seus dibuixos representen conceptes; per tant, al capdavall, escriuen paraules. Així, tenen un dibuix per a concepte 'casa', un per al concepte 'persona', un per al concepte 'gran', un per al concepte 'muntanya', un per al concepte 'pluja', etcètera. Amb tot, les persones de l'antiguitat es van trobar que també volien expressar conceptes que no eren tan fàcilment dibuixables, com l'amistat, una ferida o el vent.
Un dibuix, una lletra
Per a solucionar això, presumiblement van agafar els dibuixos que ja solien fer servir (el bou, la gallina, etcètera, tots ja de forma estilitzada) i van utilitzar-los també per a aquelles paraules que començaven amb el mateix so que la paraula per a designar el bou, la gallina, etcètera. Amb això, un dibuix d'aquells va passar a representar un so determinat (el del començament de la paraula difícil de dibuixar). I a partir d'aquí els dibuixos van passar a representar sons: és així com neixen les lletres.
Els dibuixos van passar a representar sons: és així com neixen les lletres
L'escriptura té un altre do: permet fer arribar coneixements a generacions futures. Actualment, tenim la capacitat de fer enregistraments audiovisuals; però, en la història de la humanitat, això és una tècnica molt recent (del segle XX). Històricament, per a fixar coneixements l'eina idònia era l'escriptura. Si un transmetia oralment els seus coneixements a la gent que tenia al voltant, aquell missatge no arribava ni a la gent que vivia lluny ni a la gent que viuria anys després. Escrivint-ho, un pot fer arribar el text a una persona que es troba molt lluny i a les generacions vinents. En ple segle XXI, sabem quines idees tenien Aristòtil o Plató o quines van ser les teories sobre física de Newton o Einstein perquè van deixar-les per escrit. Altrament, no ens haurien arribat.
En ple segle XXI, sabem quines idees tenien Aristòtil o Plató o quines van ser les teories sobre física de Newton o Einstein perquè van deixar-les per escrit
En el film El guerrer número 13 un poeta àrab (interpretat per Antonio Banderas) s'uneix a uns víkings en una aventura de combats. En una escena, el cabdill víking demana a l'àrab, literalment, si sap "dibuixar" les paraules. El cabdill era conscient que, per a governar, a més de saber fer anar l'espasa és fonamental saber "dibuixar" paraules.