“Temps especialment interessants”. Així descriu Pep Coll l’època en què té lloc la història del Samuel, de l’Enric o del petit Philippe, alguns dels protagonistes de La llarga migdiada de Déu (Proa), la nova novel·la de l’autor pallarès. Teixida a través de les seves històries entrellaçades, és una narració de llarg abast, que explica l’èxode de milers de jueus des de la França ocupada pels nazis fins a l’Espanya franquista, durant la 2a Guerra Mundial. Es tracta d’un tema inexplorat per la historiografia fins a temps recents que l’autor no només rescata, sinó que també reescriu amb ambició i una mirada enfocada als conflictes del present.
Col·laborar amb el poder o arriscar-se
“Hi ha situacions que es donen, que obliguen la persona a decidir entre ser un heroi o ser un traïdor. Entre col·laborar amb el poder o bé arriscar-se. Avui seria el que passa en qualsevol règim autocràtic, com Rússia”, afirma Coll. I és en aquest conflicte, humà i clau de les guerres, en què es mou el Samuel, un petit empresari jueu de la ciutat de Lilla, que concentra gran part del pes de la història. Quan la seva família mor en un bombardeig alemany mentre fugen de la invasió nazi, la tragèdia el sacseja i el porta a qüestionar-se la seva fe: “I tu, Déu d’Israel, Déu dels nostres pares, per què no els has aturat, els avions assassins?”, crida a les estrelles. El conflicte de fe, explica Coll, va ser recurrent i ple de plecs fascinants en la comunitat jueva sacsejada per l’horror de l’Holocaust i l’avenç nazi per mitja Europa. “Es preguntaven què feia Déu en aquella situació extrema, el Déu amb el qual tenien pactada una aliança”, explica Coll. “Les pregàries als camps de concentració invocant a Jahvé, devien abundar”, afegeix.
Hi ha situacions que es donen, que obliguen la persona a decidir entre ser un heroi o ser un traïdor. Entre col·laborar amb el poder o bé arriscar-se. Avui seria el que passa en qualsevol règim autocràtic, com Rússia
El Samuel, doncs, aprendrà a viure prescindint de la seva fe, abraçant un laïcisme o un agnosticisme pragmàtic, que el portarà fins a la lluita política directa. Ho farà de la mà de l’Armée Juive, l’Armada Jueva, un moviment sionista de resistència contra els nazis que va actuar a la França de Vichy i que es dedicava a alliberar nens i nenes jueus, fills de famílies que es trobaven preses als camps de concentració del Sud de França. Davant de “la migdiada d’un Déu que feia capcinades a Occident”, com suggereix el títol de la novel·la, actuar en el món serà el seu consol. El procés que viu el Samuel també demostra, per a Coll, de quina manera un individu es fa altruista quan la seva vida pateix un canvi radical o quan és sacsejada per la tragèdia. “Davant del buit, com es troba el Samuel, l’altruisme l’ajuda a sobreviure i a donar sentit a la seva vida”, afirma.
El règim de Vichy
La història del Samuel conflueix a través de les pàgines amb l’altre gran escenari de la novel·la: un convent mig en ruïnes, a la població d’Artigues, als Pirineus francesos, que la Creu Roja suïssa rehabilita per acollir els infants jueus sense família. Allà el Samuel hi coincideix amb l’Enric i la seva família de republicans exiliats de l’Espanya franquista, que somien amb poder tornar a Catalunya quan el règim caigui. Les desenes de nens i nenes que hi viuen reben una formació adaptada als estranys temps de la guerra, mentre descobreixen la poca vida que les circumstàncies els han deixat. “A l’hora de fer una programa d’estudi i plantejar-te l’ensenyament, hauries de tenir en compte la situació de l’alumne. Per aquests alumnes envoltats de perills, hi ha matèries que són més útils que les habituals”, explica Coll.
I potser una de les matèries que s’hi hauria d’ensenyar és la de saber enfrontar-se a les visites constants dels gendarmes de Vichy, el govern francès del mariscal Pétain sota control nazi, que controla tot el que passa al convent. I que també persegueix alguns dels infants, a vegades amb la col·laboració de la Gestapo. “M’interessava parlar d’aquesta qüestió, que a França després de la guerra es va intentar fer passar desapercebuda”. L’autor es refereix a la persecució dels jueus al país a mans de les autoritats franceses i dels gendarmes, que en alguns casos sabien, quan els detenien, “que els estaven enviant a morir”. Un tabú històric que per a Coll s’uneix a un altre de també remarcable: “els alemanys també van ser acollits per una determinada capa social francesa, que temia el comunisme i la revolució. Malgrat que fossin els seus enemics ancestrals”, sentència.
Les muntanyes de la por i l’esperança
Amb aquest títol, la historiadora Emilienne Eychenne va batejar els Pirineus, per referir-se a la travessa que milers de jueus van fer des de França fins a Espanya. La paradoxa és que després de la invasió nazi d’Europa, Espanya era un dels llocs del continent on els jueus hi podien estar més segurs. “Franco, els primers anys de la II Guerra Mundial, sovint retornava els jueus que hi passaven. Però a partir del 1943, per pressions dels aliats, els admet i no els retorna, amb la condició que no es quedin al país”, diu Coll. El règim també va legalitzar entitats angleses i americanes que els rebien i els acollien arreu de la Península, per després ajudar-los a marxar del país, fins a un lloc més definitiu. No treballaven només amb jueus, sinó també amb els pilots anglesos abatuts a França. “Per a molts, els Pirineus eren la seva única sortida”, sentencia l’autor.
La paradoxa és que després de la invasió nazi d’Europa, Espanya era un dels llocs del continent on els jueus hi podien estar més segurs
També ho seran per a molts dels personatges protagonistes i integrants del convent d’Artigues, que es veuen obligats a fugir de la persecució que pateixen en terres franceses. És una ruta àrdua i arriscada a través d’unes muntanyes inhòspites i sense gaires mitjans. “Era una frontera realment difícil, sobretot a l’hivern”, explica Coll, que va travessar-la com a forma de documentar-se per a la novel·la. “La cara nord dels Pirineus, des d’on venien, es manté gelada bona part de l’any. Els Pirineus, vistos des de França, són molt més inhòspits que vistos des de Catalunya”. I és que, de fet, les muntanyes tenen un paper clau en aquesta ambiciosa reconstrucció històrica. “M’interessava que aquests llocs del Pirineu per on jo havia caminat, com el Mont Valier, fossin també indrets on haguessin passat totes aquestes aventures i totes aquestes tragèdies”, explica Coll. Unes aventures que, en alguns casos, fins i tot estan basades en fets i personatges que van ser ben reals i que apareixen a la novel·la amb el seu nom veritable. Tot per il·lustrar els conflictes humans que s’amaguen sota la violència d’una guerra que, malgrat el brogit dels avions i les bombes, no va aconseguir despertar Déu.