L'estrena de la pel·lícula ‘Alcarràs’, de Carla Simón, era una de les més esperades i ha tingut en èxit fulgurant, convertint-se aquest divendres en la més vista a tot l’Estat amb més de 10.000 espectadors i 169 còpies en sales. De fet, el film és el tercer més vist en el rànquing publicat per ComscoreMoviesSpain per sota de ‘El hombre del norte’ i ‘Animales fantásticos: los secretos de Dumbledore’, totes dues estrenes prèvies. ‘Alcarràs' ha estat la tercera pel·lícula en recaptació global i la primera en mitjana per còpia. Així mateix, la pel·lícula també s'ha convertit en la més vista a Catalunya el dia de la seva estrena. Les xifres rècord no acaben aquí: en tot just 24 hores ha igualat l'audiència que Simón va aconseguir amb 'Estiu 1993' durant el cap de setmana del seu llançament en 2017. La cineasta Carla Simón ha estrenat aquest divendres a la gran pantalla la pel·lícula ‘Alcarràs’ després del triomf al Festival Internacional de Cinema de Berlín i el reconeixement al Festival de Màlaga. Simón es va convertir així en la primera cineasta catalana que s'alça amb el prestigiós guardó alemany.
Una mostra de l'èxit de l'estrena de la pel·lícula són les cues que s'estan fent a diversos cinemes arreu del país per veure el film. En una piulada l'assessor del Departament de Cultura de la Generalitat, Jordi Lon, ensenya com estan aquesta tarda de dissabte els cinemes Girona al barri de Gràcia a Barcelona.
La pel·lícula
Segurament la pel·lícula més esperada de l'any a Catalunya, rodada en català de Lleida i interpretada per actors no professionals, triats en un càsting que va durar més d'un any d'entre 9.000 candidats que va anar trobant aprofitant les festes majors d'estiu a les comarques del Segrià, l'Urgell i el Pla d'Urgell. Un relat d'un estil de vida que posa al centre les tasques rurals, en un moment en què la seva prevalença perilla. Com cada estiu, el poble d'Alcarràs es prepara per a la temporada del préssec. Però per la família Solé, les coses han canviat: el propietari de les terres que fa dècades que treballen ha decidit instal·lar-hi plaques solars. Davant d'aquesta amenaça, tots els integrants de la família es reuniran per fer la collita de préssecs per última vegada. Alcarràs traspua la nostàlgia d'un últim estiu, entre caixes de préssecs i melmelades. Quan dimarts es va projecetar a la Berlinale, va rebre una gran ovació, cosa que ja va fer pensar que seria una de les pel·lícules favorites.
Després del viatge emocional d’’Estiu 1993’, Simón torna a gravitar en les relacions familiars i en els xocs entre les diverses generacions que viuen juntes. Com en el seu primer llargmetratge, la història parteix d'una experiència personal, la mort del seu avi.