El dia que Pere Elias apareix per la seu d'El Nacional es compleix una setmana des que la gran apagada va deixar el país sencer a les fosques. El cert és que ningú no l'esperava, encara que des que va enviar una carta manuscrita a la redacció plantejant una imminent visita, la seva història havia anat rondant pel meu cap. "Li va arribar la carta?", em diu des del llindar de la porta, parlant-me de vostè, amb els ulls ben vius i un enorme somriure a la cara. Als seus 82 anys, ha vingut des de Reus per explicar la seva història amb un sol objectiu: fer perviure el llegat d'una havanera, però no d'una qualsevol: la seva.
En Pere, que curiosament va néixer un 1 de gener de 1943, va quedar orfe de pare als 8 anys, i narra que als 10 s'escapava de la vista de la seva mare i caminava des de Reus, la seva ciutat natal, fins a Salou per trepitjar la platja: 10 quilòmetres d'anada i 10 de tornada només per poder veure el mar. "Ho vaig fer diverses vegades, fins que una veïna em va enxampar i li va dir a la meva mare, però tot i així vaig continuar amb l'entremaliadura diverses vegades més", explica. Anys després, quan ja s'havia jubilat, va començar a caminar per tot Espanya i va anar recorrent tota la península a peu: ha fet tres vegades el Camí Francès fins a Finisterre, així com la Via de la Plata, el Camí del Nord o el Camí de la Llana. I recorda que quan va veure l'oceà Atlàntic, va connectar amb la seva infantesa de nou. "Allà vaig tenir la idea de fer la cançó", somriu.
Havanera del Camí és l'única havanera del món dedicada al Camí de Sant Jaume —el Camí de Santiago, com es coneix en castellà—, escrita per en Pere i amb música de Josep Casanovas, autor de diverses sardanes, sarsueles i de la marxa nupcial de la reina Fabiola, ja mort. "És una cançó molt bonica i la música d'en Josep supera la lletra, va captar molt bé el seu esperit", explica, emocionat, al mateix temps que rememora el moment de la seva creació. "Quan em vaig jubilar, vaig fusionar les meves vivències i va sorgir aquesta havanera, que explica una mica la meva història". A partir d'allà, li va néixer la necessitat de donar-la a conèixer al món, amb la voluntat que les corals puguin fer-la-hi seva. A València la va estrenar la coral Polifònica Alcoiana, i són moltes d'altres les que la canten. També en altres idiomes, gràcies a la perseverança del propi Pere.
I és que, de moment, ja ha aconseguit traduccions de la seva estimada havanera a l'eusquera, el portuguès, el francès, l'alemany, l'italià i l'anglès, aquesta última gràcies a Joaquim Mallafré, professor de llengua i literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili, Premi Nacional de Literatura i Creu de Sant Jordi el 1998, a més de ser un dels grans traductors de l'Ulisses de James Joyce al català. I tot gràcies a la perseverant actitud d'aquest octogenari. "M'ho he anat gestionant tot jo, sempre d'una manera altruista, i la veritat és que tothom s'ha apuntat a la causa desinteressadament; he intentat guanyar-me'ls amb simpatia i mostrant que era una causa noble", exposa. Al gallec, l'occità i al bable les va fer ell mateix. A més, Pere Elias també és autor d'una altra dotzena de peces, algunes d'elles amb repercussió musical. El bolero Amor meu, per exemple, ha estat cantada pel grup Els Pescadors de L'Escala.
També en els últims anys ha fet ruta per Espanya i ha picat a la porta de diverses ràdios, diaris i televisions perquè l'ajudin a difondre l'obra. "M'han atès molt bé, en diaris del País Basc, de Vitòria, de Castella-la Manxa o de Castella i Lleó, i m'han entrevistat a Àvila o a Granada, i estic content; no sempre m'obren la porta, però no passa res, tothom va molt atrafegat", comprèn en Pere. "Em porta molta feina, i també és una despesa de diners, perquè envio els CD i les fotocòpies de la partitura, però ho faig perquè m'agrada".
Sens dubte, el més important per a ell és que l'Havanera del Camí no es perdi i que les corals puguin donar-li la vida que es mereix, per això s'adreça a totes les persones a qui els pugui semblar interessant contribuir a mantenir un trosset de la cultura del nostre país. "M'agradaria molt que les corals catalanes poguessin interpretar aquesta peça i que la gent la pugui continuar gaudint durant molt temps", conclou en Pere, abans d'agrair profundament que hàgim dedicat temps a explicar la seva història.