La Pat va ser l'ovella negra de la família Millet. La germana petita de Fèlix Millet va cometre adulteri amb el cosí del seu aristocràtic marit i es va separar el 1967. Això va desencadenar un gran escàndol, en trencar amb totes les expectatives que la família havia dipositat en ella. Molts anys més tard, quan la Pat ja havia refet la seva vida, l'escàndol del Palau va acabar d'ensorrar-la. Poc abans de morir, la Pat Millet es va sincerar amb el periodista Jordi Panyella, i van escriure un llibre autobiogràfic que ara publica Angle Editorial: La vida amarga de les flors. Viatge al cor de la família Millet.

Burgesia catalana en estat pur

“Per a mi el luxe és una realitat consubstancial a la vida mateixa i no m’ha impressionat mai”. Aquesta és una de les perles que explica, amb una certa ingenuïtat, Pat Millet. I no ho fa en un lloc destacat del pròleg, si no enmig d'un paràgraf, en un racó de la pàgina 269 del seu llibre. L'obra ens explica la vida d'una dona que ha tingut accés a tot: cotxes, mansions, viatges, piscines, joies, robes cares... De petita, a casa de la Pat Millet hi havia cuiner, minyona, xofer, cambrer i, un dia per setmana, costurera. I ella va ser criada, de fet, per una mainadera (quan era petita, la filla del prohom catalanista només parlava castellà perquè havia aprés a parlar amb el servei). Una vida en què les complicacions més terribles poden trobar una solució gràcies a l'immens salvavides familiar, que comptava amb poderoses connexions amb el poder polític i fins i tot amb el poder judicial. La Pat Millet ho va passar molt malament a la seva vida, i en més d'una ocasió la seva família va rescatar-la en situacions extremes. Potser per això la seva obra no destil·la gens d'empatia per la vida del comú dels mortals. En el seu testimoni sempre deixa entreveure que és una injustícia còsmica que una persona com ella hagi pogut caure en una situació que, per naixement, no li corresponia.

Fèlix Millet de ben a prop

Fèlix Millet no és el centre d'aquesta obra, bàsicament autobiogràfica. Però Pat Millet explica algunes anècdotes que són memorables sobretot, a "La pesta", el capítol que dedica al cas Palau. Pat parla d'un germà que li havia estat molt proper quan ella era jove, però que amb el temps va adquirir "maneres de milionari" i que es va transformar en “un ésser altiu, cada cop més distant”. Fins i tot va marcar distàncies amb els germans, fent-se molt inaccessible i situant-se en una posició de predomini sobre ells (va fer un viatge amb vaixell amb la seva germana, ell i en Montull en primera classe i la germana en segona). Pat argumenta que la dona d'en Fèlix, Marta Vallès, que venia també d'una família molt rica, va contribuir al seu aïllament, ja que era tan ambiciosa com ell. En una ocasió li va etzibar a la seva cunyada: "Pat, tu ets molt ingènua. Tothom té un preu". La família Millet es va sentir molt irritada per l'escàndol del Palau, que va tacar el nom de la família. Però Pat, malgrat tot, va mantenir la relació amb el seu germà i li va donar suport, encara que estava segura que havia fet "molts pecats". Confessava, a desgrat de tot, que “Tenir-hi tracte no és fàcil”.

Sense penediment

Pat, al seu llibre, explica que els Millet de tant en tant tenien consells de família, on tots es trobaven, bàsicament, per tractar temes econòmics que els afectaven a tots. El darrer es va produir poc després que es destapés el cas Palau i va convertir-se en una mena de "judici a l'ovella negra de la família" (una "ovella negra" que ja no era la Pat). Pat afirma que en aquella ocasió Fèlix Millet va tenir un comportament "fals i sinuós" que va irritar tots els familiars. Més endavant, Millet se sinceraria davant la seva germana petita: “Sé que he fet coses mal fetes, però no soc jo sol. Hi ha molta gent implicada, perquè he ajudat molta gent”. Confiava que aquesta "gent" l'ajudaria a salvar-se. I, de fet, el seu pas per la presó va ser força breu. Curiosament, en una entrevista, quan Millet va entrar a la presó, la seva germana afirmava que l'havien ingressat per "motius polítics"; al llibre, no en diu res de tot això. Més aviat deixa entendre el contrari: que hi havia molta gent influent que tractava de tapar el cas.

Una damnificada

La Pat Millet va ser un dels danys colaterals de l'escàndol del Palau. Com que no passava per un bon moment econòmic, uns anys abans va decidir vendre la casa al seu germà a canvi d'una renda vitalícia. Però el germà va deixar de pagar-li la renda pel cas Palau. A més a més, el tercer marit de la Pat, d'origen humil, havia estat col·locat com a conserge del Palau pel seu cunyat i va ser acomiadat després dels fets. En aquells temps la Pat i el seu marit van haver de vendre les seves joies i aconseguir menjar a Càrites. Però en Fèlix Millet no els va ajudar. Curiosament, Pat Millet és més severa amb Jordi Montull que amb el seu germà, i conclou, amb un cert classisme que “tan de bo [el seu germà] no hagués confiat mai en aquest home”.

Ser dona en un món de senyors

La vida burgesa que explica Pat no és gaire idíl·lica. Va ser una nena permanentment abandonada en mans de mainaderes i minyones; per garantir la realització dels seus progenitors no va gaudir mai de calor humà. I, quan va començar a resultar molesta, la van tancar en un tètric internat. La seva família no va voler que estudiés periodisme, per evitar que sortís de Barcelona i escapés al seu control, i la van enviar a fer un curs de secretariat, ja que tenien molt clar el seu futur: un bon matrimoni i que fes de mestressa de casa. Esperaven que acomplís el paper que li corresponia dins el seu esquema. De fet, va ser la seva pròpia família qui va acabar delatant-la al marit quan va cometre adulteri, tot i que sabien perfectament que el seu matrimoni era ben dissortat. A partir d'aquest moment el seu futur es va complicar molt: o tornava amb el seu marit, una cosa que ella rebutjava fermament, o podia fins i tot anar a la presó. A la fi, va perdre el contacte amb les seves filles durant més de 15 anys. Se li va donar la tutela al pare que es va apressar a posar-les en mans d'una mainadera.

Una odissea en clau femenina

Pat Millet explica obertament que “A la meva vida he enamorat molts homes i he correspost a molt pocs”. De fet, va moure's continuament en un món d'homes ociosos que tenien molt de temps per viure aventures amoroses i per als que l'atractiva, rica, jove i ingènua Pat era un esquer cobejat. Per les pàgines del llibre hi passen molts famosos que van fer la cort a la Pat, sovint de forma maldestra, agressiva i matussera. I si el primer matrimoni de la petita dels Millet va ser problemàtic, va tenir experiències molt més dures. El segon matrimoni va ser realment traumàtic. El seu jove marit va amenaçar-la, robar-la, extorsionar-la i fer-li xantatge. Era un noi de casa bona que es dedicava a fer de gigoló, que tenia negocis familiars extremadament tèrbols i que va convertir-se en un autèntic delinqüent. La Pat Millet va deixar molts milions a les seves mans. Encara va tenir sort. El seu marit no només va amenaçar-la amb una pistola, sinó que fins i tot va arribar a encarregar el seu assassinat.

Un món incòmode

Sembla ser que a la família Millet no li agradava gaire que la Pat estigués preparant aquest llibre, fidels a la màxima burgesa que "la roba bruta es neteja a casa". La vida amarga de les flors és un llibre interessant, per la visió que aporta de Fèlix Millet i el seu món. Treu a la llum allò que rara vegada es pot saber sobre els intramons de les famílies adinerades. Però també l'obra escrita per Pat Millet i Jordi Panyella explica la història extraordinària d'una persona que, com a dona, va ser víctima del masclisme del seu temps, en múltiples aspectes: va ser discriminada al sí de la seva família pel fet de ser dona, va perdre el contacte amb les seves filles per un comportament que en un home no hagués estat considerat delictiu, va ser amenaçada, agredida... Una vida sens dubte amarga, que posa de relleu els aspectes més podrits de la més selecta societat catalana i espanyola.