Què va passar quan Prim va destronar Isabel II? Quines eren les opcions?

Madrid, 16 de novembre del 1870. Fa 156 anys. Les Corts espanyoles votaven el nou monarca que havia de rellevar Isabel II, destronada i expatriada després de la Revolució Gloriosa (setembre, 1868). El general Prim —un dels tres líders de la revolució— havia proclamat que els Borbons no tornarien al tron de Madrid "perquè eren l'impediment més gran per a la democratització i la modernització d'Espanya". En aquella votació, les Corts espanyoles van donar suport a l'opció representada per Amadeu de Savoia, el candidat del general Prim i del seu Partit Progressista. Però, aquesta era l'única opció? Quins altres candidats es disputaven el tron espanyol i quins grups del poder hi havia darrere de cadascuna d'aquelles candidatures?

Victor Manuel II, Tomas de Savoia i Amamdeu de Savoia. Font Wikimedia Commons
Víctor Manuel II, Tomàs de Savoia i Amadeu de Savoia / Font: Wikimedia Commons

Per què s'havia produït la Revolució Gloriosa?

La Revolució Gloriosa era el resultat de la suma de diversos factors que havien sumit Espanya en un caos. La crisi local provocada per les dues primeres Guerres Carlines (1833-1840 i 1846-1849) es va intensificar amb la crisi general de la dècada del 1860, que seria, també, la suma de diversos factors d'abast global (interrupció de la provisió de cotó a causa de la guerra civil nord-americana, explosió de la bombolla ferroviària-bancària i una successió de males collites a Europa). A més a més, l'Espanya d'Isabel II estava especialment tensionada per la lluita entre els sectors més conservadors del poder (els partits dinàstics) i els més progressistes (reformistes i republicans, que reclamaven eliminar la corrupció i reivindicaven més democràcia i més llibertat).

El general Prim era republicà?

El general Prim (Reus, 1814), líder del Partit Progressista, va ser l'home fort d'Espanya —president del govern d'un regne sense rei— entre la revolució (setembre, 1868) i el seu assassinat (desembre, 1870). I els historiadors el consideren "el català més poderós del segle XIX". Però Prim mai no va ser republicà i mai no va exercir com a català. De fet, és molt recordat per una frase que va pronunciar, a Barcelona, poc després del triomf revolucionari, quan el poble li demanava que proclamés una república federal. Prim es va despatxar amb la cita "Catalans, voleu córrer massa; no correu tant, que podríeu ensopegar". Per tant, el perfil de Prim era el d'un militar ficat en política, d'ideologia liberal, reformista... i monàrquica!!!

Leopold de Hohenzollern, Ferran de Saxònia i Antoni d'Orleans. Font Wikimedia Commons
Leopold de Hohenzollern, Ferran de Saxònia i Antoni d'Orleans / Font: Wikimedia Commons

Què pretenia Prim i quin era el seu candidat?

L'objectiu de Prim era modernitzar i democratitzar Espanya per a retornar-la a la primera divisió de les potències europees, condició que havia perdut d'ençà que havia estat sotmesa a la tutela francesa dels Pactes de Família borbònics del segle XVIII. Però, paradoxalment, s'inspiraria en l'arquitectura política de la França postrevolucionària (liberal però unitària). Excepte en la figura del cap d'estat. I en aquest punt, Prim giraria el focus cap al recentment constituït regne d'Itàlia (1861), que projectava a l'exterior una imatge de triomf, unitat, modernitat i democràcia. I es fixaria en la figura d'un dels membres de la seva família reial: Amadeu, el tercer fill de Víctor Manuel II, el rei triomfant de la unificació d'Itàlia.

Amadeu era l'únic candidat?

Amadeu no va ser l'únic candidat. De fet, ni tan sols va ser la primera opció de Prim, que, inicialment, s'havia fixat en Tomàs de Savoia, un cosí germà d'Amadeu de tan sols quinze anys. Es creia que, per la seva joventut, tenia un perfil idoni per a amarar-lo d'espanyolitat. El rei Víctor Manuel II, oncle de l'elegit, i Amadeu van entrar en joc. I amb Amadeu, es van afegir a la cursa Leopold de Hohenzollern, d'una branca menor de la casa reial alemanya, Ferran de Saxònia, vidu de la reina Maria II de Portugal i pare del rei Lluís I de Portugal... Antoni d'Orleans, espòs de la germana petita d'Isabel II!!!, i, encara més grotesc, Baldomero Esparetero, cap de l'exèrcit liberal durant la Primera Guerra Carlina!!!

Representació satírica de la reina Isabel II a la revista dels germans Becquer. Font Wikimedia Commons
Representació satírica de la reina Isabel II a la revista dels germans Bécquer / Font: Wikimedia Commons

Quin grup de poder hi havia darrere de cadascun d'aquests candidats?

Amadeu era el candidat del general Prim i del Partit Progressista. Però no era el de la resta de forces polítiques de les Corts. Ni tampoc era l'opció preferida de les principals potències europees, Gran Bretanya, França i la nova Alemanya creada per Prússia. Per exemple, Ferran —vidu de la reina portuguesa— era l'opció preferida del partit iberista, un grup de poder que ambicionava la unió d'Espanya i Portugal i que tenia certa predicació en els cenacles intel·lectuals de l'època. I era, també, l'opció preferida de la diplomàcia britànica, que ambicionava col·locar un membre de la família reial del seu tradicional aliat lusità al tron de Madrid, amb l'evident propòsit de desplaçar Espanya de l'òrbita francesa a la britànica.

Quin candidat va generar més hostilitats?

L'opció de Leopold de Hohenzollern va generar un gran terrabastall. Fins al punt que alguns historiadors la consideren una de les causes que percudiria l'esclat de la Guerra francoalemanya (1870-1871). Leopold tenia el suport de la Unió Liberal (no hem de confondre amb el "dinàstic" Partit Liberal), liderada pels generals Serrano i Topete (els "socis" de Prim en la Revolució Gloriosa). I tenia el suport de la cancelleria de Berlín, dirigida pel canceller Bismarck, arquitecte de la unificació alemanya (1866-1871). I per aquest fet, l'emperador Napoleó III de França —que temia veure's envoltat de Hohenzollerns pel nord i pel sud— es va sentir amenaçat i s'hi va oposar amb tota la seva diplomàcia. 

Il·lustració satírica a la revista La Flaca (1869). Revista La Flaca
Il·lustració satírica a la revista La Flaca (1869) / Font: Revista La Flaca

Com va acabar la cosa?

La candidatura d'Antoni d'Orleans —duc de Montpensier, cunyat d'Isabel II i l'home més conspirador de l'Espanya del moment— mai no va tenir recorregut. Sostinguda únicament per la camarilla de la reina (latifundistes i negociants castellanoandalusos que havien prosperat a l'escalfor del règim de corrupció borbònic) i òrfena de suports internacionals (ni tan sols de l'emperador francès Napoleó III), quedaria aturada pel fang del combat. I les del "portuguès" Ferran i del "prussià" Leopold serien retirades per a evitar l'esclat d'un conflicte internacional. Amadeu —amb l'únic suport d'Itàlia, però amb el posterior consens de les principals potències europees— assoliria, discretament i silenciosament, l'objectiu.